L’ampliació del port de València torna a posar a prova la resistència del Botànic

El president de l'Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, causa una nova tempesta quan anuncia que el govern espanyol dóna el vist-i-plau a l'ampliació

Esperança Camps Barber
26.03.2022 - 06:58
Actualització: 26.03.2022 - 07:58
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ampliació del port de València és una pedra a la sabata, un còdol, per al govern del Botànic. I aquesta gran actuació sobre la façana marítima per a fer una nova terminal de contenidors, amenaça d’acompanyar el govern fins a les portes de les eleccions. Es parla habitualment de les tres potes del Botànic, i en aquest assumpte, les tres potes no seuen planes, no amiden el mateix i no garanteixen l’estabilitat.

Les posicions estan obertament dividides: un contra dos. L’un és el PSPV, majoritari, disposat a acceptar l’ampliació, i qui va nomenar Aurelio Martínez president de l’Autoritat Portuària de València. Els altres dos, Compromís i Unides Podem, estan en contra d’una actuació tan agressiva que, segons desenes d’estudis científics i ambientals, tindrà efectes molt nocius sobre les platges del sud de la ciutat, sobre el parc natural de l’Albufera, sobre la qualitat de l’aire als barris marítims, sobre el trànsit…

Una esquerda al Botànic

Aurelio Martínez, home de confiança de Ximo Puig, ha tornat a desafiar la llei de la gravetat i ha posat en perill el joc d’equilibris precaris en què fa setmanes, potser mesos, que es mou el Botànic quan s’ha d’enfrontar a la qüestió de l’ampliació del port. És la més punxeguda, i alhora, la més recurrent. Fa mesos, anys, que Martínez malda per ampliar el port. I fa mesos, anys, que el Consell s’expressa amb incomoditat manifesta quan s’hi ha de referir. Perquè no han pogut arribar a un acord polític sobre un afer que té moltes arestes. Entre més, una resposta al carrer com més va més gran i més organitzada. I el calendari camina inexorable cap a les eleccions del 2023.

Aurelio Martínez, satisfet amb la decisió del govern espanyol

Ahir, en la reunió del Consell d’Administració del Port, Martínez va exhibir els informes favorables de Puertos del Estado, que depèn del govern espanyol, a la construcció de la nova terminal de contenidors del port de València. L’ampliació nord del port, tal com es coneix popularment. “És un dia molt important per al port”, va dir Martínez, amb aquell somriure a mig camí entre l’altivesa i la sornegueria de qui se sap ben estalonat.

Aurelio Martínez va dir que ja no hi ha res que puga frenar el començament de les obres, perquè les xicotetes recomanacions que el ministeri li fa se solucionaran les setmanes vinents. I va esclatar una tempesta que es va afegir a la meteorològica i a la de la vaga de transportistes que fa dies que mantenen el port a mig gas.

Allò que ve a dir el paper del ministeri espanyol és el que ja ha dit en ocasions anteriors. Que el port és jutge i part. Que pot fer l’ampliació sempre que es faça responsable i signe que no cal una nova declaració d’impacte ambiental, perquè la que es va fer l’any 2007 encara és vigent.

Mónica Oltra es mossega la llengua, Compromís trau l’artilleria

Tot això passava a la Casa del Rellotge just quan la vice-presidenta, Mónica Oltra, s’acabava d’asseure a la taula on cada divendres explica els acords del Consell. El president de la Generalitat, Ximo Puig, era a Elx, on participava en unes jornades sobre el calcer.

Els periodistes van preguntar i van repreguntar i van tornar a insistir a la vice-presidenta perquè expressara la seua opinió sobre l’ampliació del port. Ella es va agafar al recurs de dir que la notícia s’acabava de saber, que al Consell de Govern no se n’havia parlat, que no tenia res a dir, en definitiva. Però sí que hi tenia a dir, i sí que, amb el fre de mà posat, va enviar un missatge al soci majoritari del Botànic. I té a veure amb l’essència mateixa del pacte i amb allò que diu l’eix primer, que és el de la lluita contra l’emergència climàtica. “En aquest marc és on s’ha de prendre qualsevol inversió. S’ha de tenir en compte la transició ecològica abans de prendre qualsevol decisió i totes les derivades polítiques han d’estar dins el full de ruta del pacte del Botànic.”

Mónica Oltra no va dir res a la taula del govern, però Compromís va traure l’artilleria. Els caps visibles a totes les institucions on tenen representació van eixir a expressar la disconformitat.

Qui primer va parlar és Joan Ribó, el batlle de València que, com a representant de la ciutat, té un seient al costat de Martínez en el consell d’administració de l’Autoritat Portuària. Ribó va qualificar fa uns dies d’embolao, la qüestió de l’ampliació del port. El context era una entrevista en què li demanaven si optaria a una altra reelecció. Va fer un balanç de pros i contres i, entre els contres, va assenyalar aquest. A l’eixida de la reunió del port, Ribó va tornar a dir que el seu vot seria negatiu. Continua pensant que la declaració d’impacte ambiental del 2007 és obsoleta i caducada, que s’han fet molts canvis en el projecte i els paràmetres de sostenibilitat han canviat. Una altra qüestió que molesta Ribó és el fet que el port siga jutge i part. “No té sentit que l’organització que fa l’obra es done permís a si mateixa”, va dir.

El diputat Joan Baldoví va atacar el govern espanyol al congrés i va dir que demanaria la compareixença de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, perquè explicàs això mateix, el motiu pel qual deixa en mans del port decidir si cal o no fer una nova ampliació. Per a Compromís, aquest anunci no és res més que un exercici publicitari d’Aurelio Martínez, una juga per intentar de justificar una ampliació injustificada.

Les relacions entre Compromís i Martínez són especialment tibants. Fa uns mesos, el president del port va fer unes declaracions molt dures que vorejaven la mala educació contra Mireia Mollà, consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, que s’oposa al començament de les obres fins que no estiguen redactats els plans de protecció especial de l’Albufera i el Saler.

També a les Corts, Papi Robles, considera tan innecessària l’ampliació del port que, segons ella, Volkswagen no ho ha tingut en compte a l’hora de decidir la instal·lació de la gran fàbrica de bateries a Sagunt.

Unides Podem tampoc no vol l’ampliació a qualsevol preu

L’anomenada tercera pota del Botànic, Unides Podem, també va mostrar el rebuig total a l’ampliació del port. Qui va eixir a defensar-ne la posició va ser el vice-president segon del Consell i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca. Illueca va assegurar que el port no ha obtingut cap autorització per part del govern espanyol. “El port encara ha de continuar certificant que la pretesa ampliació no causarà danys en les platges del sud, a l’Albufera i en la qualitat de vida de les persones, una cosa que sembla del tot impossible si es fa l’ampliació.”

Els equilibris de Ximo Puig

El president de la Generalitat, el màxim valedor d’Aurelio Martínez al capdavant de l’autoritat portuària, va haver de fer equilibris quan va parlar de la qüestió. “Són compatibles els criteris de sostenibilitat amb el creixement econòmic i del que es tracta és de trobar el punt d’equilibri necessari per a fer possible una infrastructura.” I encara va desafiar més les lleis de la gravetat quan va explicar com ha de ser l’ampliació del port de València: “Ha de ser sostenible i ha d’atendre a criteris ambientals i al mateix temps ha de donar possibilitats de creixement i de prosperitat socials als valencians.” A continuació, va dir que eren compatibles els criteris de sostenibilitat i el creixement econòmic. “Només cal trobar el punt d’equilibri necessari”, va reblar.

La Comissió Ciutat-Port, oposició frontal

Les entitats veïnals i conservacionistes que lluiten contra l’ampliació del port de València comparen aquesta acció amb les que en el segle passat van impedir la urbanització de la Devesa del Saler, la conversió de l’antic riu del Túria en una autopista o, més recentment, la construcció al solar dels Jesuïtes, a tocar del Jardí Botànic, d’un gran hotel.

És amb aquest model que la Comissió Ciutat Port treballa al carrer, però també als despatxos i en els tribunals per mirar de frenar l’execució d’unes obres que, a parer seu, empitjorarien molt la qualitat de vida dels habitants de la ciutat de València i de tota l’àrea metropolitana.

I així és com va advertir en una nota que la condició d’òrgan substantiu a efectes ambientals de l’Autoritat Portuària de València es troba recorreguda davant l’Audiència espanyola. I és per això que consideren nul·la de ple dret la resolució ministerial que ahir va exhibir Aurelio Martínez. Diuen que Martínez ha presentat al ministeri una documentació insuficient, alhora que l’acusen de falta de transparència perquè mai no ha respost formalment les al·legacions presentades.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes