repressió

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Càrregues.
El relat oficial sobre la repressió durant el referèndum de l’1-O va caient a trossos arran de les declaracions de comandaments policíacs espanyols davant el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona. El president del govern espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy, va assegurar davant el Tribunal Suprem que ignorava qui havia ordenat les càrregues. Això mateix van dir la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, l’ex-secretari d’estat de Seguretat, Antonio Nieto, i el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos. A més d’amagar qui havia ordenat la violència, els responsables de les forces de seguretat de l’estat sempre havien dit que havien actuat després de constatar la ‘passivitat’ dels Mossos d’Esquadra a l’hora d’acatar l’ordre judicial de tancar els col·legis. En la declaració com a testimoni davant el Suprem, Nieto no únicament va negar l’existència d’una ordre concreta d’intervenir l’1-O, sinó que va explicar que havien estat els comandaments a peu de carrer que havien decidit d’actuar autònomament quan havien constatat, una vegada els centres ja eren oberts, que els Mossos d’Esquadra no ho feien.

Aquest relat ha estat desmentit quan diversos comandaments policíacs han admès que hi va haver una ordre per actuar, que es va donar a les vuit del matí, sense temps per tant de comprovar si l’actuació dels Mossos era correcta o no, i que van visitar els col·legis electorals abans del referèndum per preparar la seva actuació. Això demostra, doncs, que les càrregues de l’1-O responen a la decisió política de provar d’impedir el referèndum i que l’actuació de la policia era planificada abans de la jornada electoral. És a dir, que la decisió de reprimir s’havia pres políticament i no responia a criteris de seguretat segons com es desenvolupava la jornada. L’objectiu era impedir el referèndum.

La setmana passada quatre comandaments ja van admetre davant el jutge que investiga les càrregues a Barcelona que, abans d’obrir les escoles, havien rebut l’ordre d’intervenir d’un comissari amb l’indicatiu ‘Mart’, que podria ser el cap de les unitats d’intervenció (UIP) de la policia espanyola, José Miguel Ruiz Iguzquiza. I avui, quatre inspectors més del cos han afegit que dies abans ja havien rebut instruccions sobre com actuar durant la jornada del referèndum. Concretament, el divendres 30 de setembre de 2017 els van passar una llista d’escoles i l’endemà al matí van anar a veure-les totes per decidir on era més factible d’intervenir en cas que els ho ordenessin. Han explicat que van anar a una reunió dirigida per José Miguel Ruiz Iguzquiza on els passaren la llista d’escoles de què s’encarregaria cada grup comandat per un inspector si els Mossos no actuaven. L’endemà, dissabte, al matí cada inspector va supervisar la situació i les condicions físiques de cada col·legi electoral que li havia estat assignat. També els ordenaren que en general no es fessin detencions llevat de casos molt greus.

La primera reacció de la justícia espanyola no ha estat citar Nieto o Pérez de los Cobos per contrastar les seves versions amb la dels comandaments, sinó expulsar l’Ajuntament de Barcelona com a acusació popular. Dijous passat l’Audiència de Barcelona va expulsar el consistori de la causa a petició de l’advocacia de l’estat i de la fiscalia, basant-se en un acord del ple de l’organisme que pot afectar també més consistoris que es volien personar en causes similars. Una decisió insòlita, que no té antecedents en el món judicial. L’expulsió de l’Ajuntament de Barcelona de la causa és un intent més de dificultar la investigació dels fets de l’1-O i contrasta amb la impunitat que va tenir Vox per a exercir d’acusació popular al Tribunal Suprem durant el judici als dirigents independentistes. Vox va utilitzar el judici del Suprem per fer campanya electoral i no va ser expulsada com a acusació particular. A banda aquest greuge comparatiu, amb les revelacions dels comandaments de la policia n’hi hauria prou per a actuar contra Nieto si a Espanya hi hagués una justícia independent. Però no passarà.

MÉS QÜESTIONS
Puig defensa el federalisme contra les crítiques del PP.
El debat sobre el model territorial de l’estat espanyol enfronta socialistes i populars valencians. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reiterat la defensa del federalisme perquè permet –diu– d’unir Espanya i ha mostrat sorpresa per les crítiques que ha rebut del PP arran de les seves declaracions durant el dia de la constitució espanyola celebrat al Teatre Principal d’Alacant. El president de la diputació, el popular Carlos Mazón, no va aplaudir les paraules del president. Puig ha respost al PP que l’Espanya de la uniformització no existeix i que la constitució marca clarament quina és la realitat d’Espanya, una realitat ‘diversa i plural’, ha dit. El president és contrari al centralisme i a l’independentisme i vol el federalisme que, segons ell, es va imposant a Europa, però a partir d’un model propi aplicable a l’estat espanyol.

El Botànic suprimeix l’impost de successions per a empreses agrícoles petites. Els partits del Botànic han aprovat una esmena a la llei d’acompanyament del pressupost de la Generalitat per a bonificar la successió d’empreses agrícoles i de dimensions petites. El PP i Ciutadans no hi han votat a favor. Gràcies a l’esmena es bonificarà al 99% l’impost de successions a les empreses familiars agrícoles i les empreses individuals o negocis professionals. L’oposició assegura que l’admissió a tràmit incompleix el reglament de les Corts. Per aquest motiu han anunciat un recurs. En canvi, l’esmena sobre els interins a la policia local, que permetria de contractar-ne, no ha reeixit perquè Unides Podem hi ha votat en contra, juntament amb l’oposició, i els grups del Botànic han evidenciat la divisió interna. Així mateix, Unides Podem i Compromís havien proposat dues esmenes per a instaurar una taxa sobre begudes ensucrades, que s’han retirat abans de la votació.

La futura llei de consum balear protegirà els consumidors al mercat d’habitatge. El govern vol aprovar una nova llei de consum el 2021, que augmentarà la protecció dels consumidors al mercat d’habitatge i incorporarà un nou capítol per a la protecció dels usuaris dels serveis d’intermediació financera. A més, la nova llei introduirà el concepte de ‘persones vulnerables’ i ‘col·lectius subjectes a protecció especial’, és a dir, gent gran i menors d’edat, persones discapacitades, dones embarassades, gent sense recursos i amb el risc d’exclusió social. També reforçarà el paper de la junta arbitral i donarà cobertura legal a les competències que exercien els municipis en matèria de consum. Els detalls els ha donats la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, durant la segona reunió anual del Consell de Consum, la primera d’aquesta legislatura. La consellera ha explicat que el tràmit administratiu de la normativa abans d’entrar al parlament pot durar entre sis mesos i vuit, i que l’objectiu és que hi entri a la fi de 2020 perquè la llei es pugui aprovar el 2021.

Es frena el creixement de l’economia andorrana. La Cambra de Comerç ha llançat un missatge d’alerta sobre la situació econòmica d’Andorra, després de veure com n’ha caigut el creixement el primer semestre de l’any. El president de la Cambra, Miquel Armengol, està preocupat no únicament per les dades actuals sinó també perquè les previsions no són bones. La construcció és el sector més dinàmic de l’economia del país, segons els resultats de l’enquesta de conjuntura sobre el primer semestre de 2019 que ha presentat la cambra. Aquest sector, que es manté en creixement des del 2015, té un ritme superior al de la resta, tot i que els nivells de producció en continuen essent baixos i el pes sobre l’economia és molt inferior als valors històrics d’abans de la crisi. El comerç al detall, per contra, segueix amb els resultats més negatius i els nivells més baixos d’activitat registrats aquests darrers anys. Segons l’informe, hi ha una preocupació evident per la manca d’impuls del consum i el baix poder adquisitiu dels visitants, a més del creixement de les vendes en línia. L’enquesta, en què han participat 418 empreses, subratlla que, globalment, la millora d’activitat empresarial ha perdut ritme. El sector hoteler també ha frenat el fort ritme expansiu que duia durant els darrers anys, amb uns resultats pitjors que el 2018. La cambra també destaca que les perspectives del sector per al segon semestre d’enguany són les més pessimistes del darrer lustre, perquè els empresaris anticipen la continuïtat de la desacceleració de la demanda.

LA XIFRA
77 farmàcies valencianes de territoris rurals exigeixen solucions per a no haver de tancar. Tenen una facturació mínima i han de dispensar els medicaments en localitats de molt poca població.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de desembre de 1990 Lech Walesa, dirigent i fundador del sindicat independent Solidarnosc, fou escollit president de Polònia amb el 74% dels vots, a les primeres eleccions lliures i directes que es feien al país.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.