La maternitat podria ser un espai de revolta. Potser un dels més transformadors. Aquesta és la proposta de la periodista Laia Gordi (Barcelona, 1984), que diu que les mares –en sentit ampli, tota persona que materna, siguin homes cis, persones trans, ties o padrines– poden encapçalar la transformació social precisament perquè la seva activitat –l’educació de les criatures o la col·lectivització de les cures– impacten directament en l’organització del món. L’autora ha fet un treball exhaustiu de documentació per portar al context català moltes de les aportacions teòriques existents, passades pel filtre de la seva experiència com a mare i militant política. Una de les revelacions del llibre és vincular també els moviments d’extrema dreta amb persones que han tingut vincles materno-filials defectuosos. Dues mares, entrevistada i entrevistadora, amb poc temps, però amb l’empatia de compartir aquesta condició, es troben per fer aquesta entrevista a la Biblioteca Joan Fuster de Barcelona arran de la publicació de La revolta de les mares (Tigre de Paper, 2026).

—Per què heu escrit aquest llibre?
—Tinc una criatura de sis anys i aquest fet m’ha generat moltes preguntes. Tot el que m’havia dit el feminisme fins ara no les responia. Crec que hi ha una desconnexió entre maternitat i feminisme. El feminisme històricament ha necessitat renegar de la maternitat perquè ens venia imposada. En el moment en què vivim maternitats escollides, i més lliures, l’experiència materna és completament diferent.

—Què és el primer que sentiu una vegada us convertiu en mare?
—Que la maternitat m’empodera i també que hi ha moltes violències envers les mares.

—Vau trobar referents?
—Començo a investigar i trobo poquets llibres en català. La majoria de les referències són anglosaxones i tampoc és que hi hagi un corpus teòric immens. Tinc la necessitat de portar totes aquestes autores a la meva llengua i aportar-hi la meva reflexió, ja que partim d’històries socioeconòmiques diferents.

—Dieu que la maternitat pot transformar el món.
—Sí, crec que les maternitats poden ajudar a construir un món millor des del punt de vista de l’esquerra. El problema és que la maternitat encara s’entén com una cosa conservadora.

—Al llibre hi ha una crítica a les societats que giren al voltant del treball.
—No necessàriament critico el fet de treballar. Sí que dic que, si la professió ens dóna una identitat, el fet de ser mare també. Per què la maternitat queda relegada a una cosa que fem en el nostre temps lliure? La maternitat també sustenta la societat. Sustenta la societat turbocapitalista o la transforma. Depèn de com la visquis com a mare.

—La maternitat inclou moltes petites, i grans, decisions.
—Sí. La manera com nosaltres criem, les nostres relacions de parella o què entenem per parella, això construeix el món en el qual vivim. Crec que tant o més que el món laboral. Està totalment justificat que dediquem el nostre temps en vigília a treballar, però si decideixes dedicar més temps a la maternitat sembla que estiguis prenent una decisió antifeminista o no feminista.

—La maternitat és un espai de transformació de les cases i del carrer.
—Jo, que vinc de l’activisme, dedico sang, suor i llàgrimes a muntar una manifestació o una campanya. Les mares som un moviment social en silenci.

—Ens trobem massa soles?
—Sí. De totes maneres, desgraciadament, no totes les mares som feministes, ni criem amb aquests valors, és clar.

—Com combatem aquesta soledat?
—Crec que hem de col·lectivitzar la maternitat sense externalitzar-la. I això què vol dir? Doncs que les mares dones –perquè als pares els costa més, ja que tenen més pressió social i està mal vist– ens trobem al parc, ens reunim, intercanviem maneres de sobreviure als conflictes de la criança, cuidem les criatures de les altres. Aquesta setmana al meu fill el crien les tietes. Les tietes, els cosinets i la iaia, en la meva estructura familiar, és la meva tribu. M’han salvat en moltíssimes ocasions. Però, atenció, sempre caiem en el familiarisme.

—Vincles de sang!
—Demanar-li a una amiga o a una mare de l’escola, ja ens costa més. Aquí és on crec que hem de treballar. Hem de superar la vergonya i la por de demanar. Si ho parléssim des de la franquesa trobaríem que l’altra té la mateixa necessitat que tu. Ens han inculcat que la criança és una cosa que has decidit tu i, per tant, te l’has de menjar tu. La maternitat encara és quelcom privat i individual.

—Quan ets mare, t’adones que no és tan fàcil crear aquesta tribu, oi?
—Crec que patim moltes violències, que ens impedeixen ser mares des del gaudi. Sempre tenim la sensació d’anar tard i amb presses. Jo he arribat tard a aquesta entrevista perquè estic combinant mil coses. Les mares anem cansades. Vivim en una societat que no ens ho posa fàcil. Moltes vegades l’experiència materna és incòmoda.

—Una de les frases que més m’agrada del llibre és que la vostra victòria va ser la rendició.
—Sí, a mi m’agrada molt, també. Hem d’acceptar que no podem controlar la majoria de les condicions en les quals maternem. Continuar lluitant contra els elements és fer-te mal a tu mateixa. La millor decisió és acceptar que no pots arribar a tot. Ens havien venut la idea de la superwoman i fer una doble, o triple, jornada laboral. No, perdona, la maternitat no es fa sola. Els infants no es crien sols. No s’haurien de criar en una escoleta vuit hores al dia. Si passes el dia treballant, quant de temps tens per a gaudir d’aquest vincle tan especial que tens amb les teves criatures?

—Molt poc temps.
—La criança és donar-los menjar, rentar-los i ajudar-los a dormir, però el més interessant és el que fas fora de les obligacions. Adrienne Rich deia que la maternitat fora de la llei és quan estàs de vacances. Hauríem de poder manternar fora de la llei, més enllà de les vacances. Però per treballar menys, hem de poder viure amb aquests sous de jornades reduïdes. Hauríem de poder treure’ns de sobre totes les imposicions i connectar més amb el que ens ve de gust. Aquí és on fas política.

—Aquesta és la revolta?
—Sí, fer política del temps. Hem d’ensenyar el valor d’aquests temps reposats. Però el temps ara és un privilegi de classe, clar.

—Demaneu una renda per a mares i per cada criatura a càrrec.
—La maternitat és una feina. Si la maternitat és una feina per tirar endavant la societat, tenim dret, en aquesta societat economicista en la qual vivim, a percebre uns diners. Pot ser una renda per infant. Rendes universals a la infància en perceben països com ara França i Alemanya. Moltes vegades són rendes que arriben fins als vint-i-cinc anys de la criatura. La renda bàsica universal compensaria no solament les mares, sinó totes les persones que exerceixen cures envers els altres.

—Parleu de “maternitats intensives”. Què voleu dir?
—Sharon Hays va encunyar aquest terme als anys noranta. Intentava descriure aquesta creença que per a ser una bona mare has de dedicar molt de temps, molts diners i molta energia a ser una bona mare. La crítica que feia Hays és que aquesta perspectiva és classista i també limitava molt aquestes mares. El que jo dic és que aquest ideal matern tan exigent existeix en l’actualitat, però crec que decidir què és una maternitat intensiva ho ha de decidir cadascuna. Tu tens dret de ser tan intensiva o relaxada com vulguis amb les teves criatures. Per a mi, el límit, evidentment, està en la negligència.

—Ara ja comencem a fer broma de les maternitats respectuoses.
—Crec que és sa, perquè les maternitats respectuoses s’han passat de frenada. Crec que ens vam sentir molt reflectides a Això no és Suècia.

—Esmenteu que la generació mil·lennista som les filles de les superwomen dels vuitanta, unes dones que, en aquell cas, no van prioritzar el vincle emocional, en contraposició a les mares actuals.
—Sí, les nostres mares seguien el model de les superwomen, i això no és real. Potser, moltes vegades, hi havia una certa desatenció a les necessitats emocionals dels infants. Això no vol dir que totes les mil·lennistes tinguem problemes de vincle i traumes infantils! [Riu]

—Com us imagineu les maternitats futures? Ara sembla que hi ha una polarització entre les tradwives –moviment sorgit als EUA de dones que adopten un estil de vida dels anys cinquanta– i les mares emancipades.
—Jo vull pensar que superarem la idea de les tradwives. La Generació Z ja materna amb menys intensitat que la generació mil·lennista. Crec que han après les lliçons que no solament “la mare” ha de carregar amb el pes de la criança. Diria que les tradwives passaran de pressa de moda perquè dubto molt que aquestes dones siguin realment felices tot el dia tancades a casa. Hauríem d’intentar maternitats més còmodes al voltant del gaudi.

—Al llibre assegureu que moltes persones vinculades a l’extrema dreta o fins i tot dictadors històrics són fruit de vincles defectuosos. D’un mal vincle emocional.
—Sí, molts dirigents de moviments d’extrema dreta són persones amb greus problemes d’empatia i narcisisme. Crec que per excés o per defecte, hi ha hagut algun problema de vincle. Si no, no podries creure en aquests discursos. Amb les mares i sobretot, en molts casos, amb les figures paternes amb models tòxics de masculinitat o que senzillament s’han desentès de la criança. Normalment són persones amb molts complexos. Franco era un senyor molt baixet. Crec que l’extrema dreta és un virus social que desmunta la societat. Potser si aquests individus haguessin tingut millors vincles, no tindríem una extrema dreta tan sonada!

—Hauríem de fer l’experiment. Coneixeu algun model social millor que el nostre, amb millors conseqüències?
—Crec que no n’hi ha gaires.

—Comenteu al llibre que els feminismes no occidentals, com per exemple, els feminismes negres o àrabs, ens poden donar claus importants.
—Crec que els feminismes que puguin sortir de les dones migrants seran molt interessants. Aquestes dones, a la nostra societat, són les més marginades. Si som capaces de resoldre els problemes de les que estan més avall, indirectament resolem els problemes de totes les altres. Quan als anys seixanta les dones blanques reivindicaven que volien treballar fora de casa, bell hooks ja advertia que les negres ja ho feien, i aquest fet no les alliberava.

—Per acabar, com us ha canviat la maternitat?
—A mi la maternitat m’ha aportat molta lucidesa. És com si m’hagués tret de sobre el soroll. Aquesta lucidesa hi és no solament en el fet de maternar, també en el fet d’escriure aquest llibre o en assumptes de la meva feina més remunerada. Sí que et diuen molt que quan seràs mare, et canviaran les prioritats. Però, per a mi, va un pas més enllà. No és només això, sinó que guanyes una agilitat mental inèdita. Et canvia el cervell, hi ha una transformació biològica enorme, i això per què no ho hem parlat abans?