18.04.2017 - 14:47
Reposa ‘Broken Heart Story’, amb la qual la finlandesa Saara Turunen ja va mostrar el seu “conflicte interior” a l’Atrium
BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)
La Sala Villarroel de Barcelona recuperarà des d’aquest dimecres fins al dilluns 1 de maig el muntatge ‘Broken Heart Story’, en el qual l’autora i directora finlandesa Saara Turunen mostra la preponderància masculina en la creació artística.
Per abordar aquesta situació, la protagonista es desdobla en dues: una dona que intenta ser escriptora i per a això es posa un bigoti (Carla Torres) i una altra que representa la seva “ànima”, que connecta amb l’arquetip de dona més tradicional (Patrícia Mendoza), ha explicat Turunen aquest dimarts en roda de premsa.
L’obra es va estrenar a Hèlsinki el 2011 i després de veure’s a Lisboa, Lituània i Nova York, al maig del 2016 va arribar a la Sala Atrium de Barcelona de la mà de la companyia La Peleona, amb direcció de la mateixa autora.
El mateix muntatge arriba aquest dimecres a la Villarroel, mantenint l’essència de fa un any malgrat ser un escenari més gran: l’acció transcorre dins d’una petita caixa de fusta, ara un metre més ampla.
L’escenografia gira entorn del quadre ‘Magdalena penitent’ d’El Greco, rebatejat com ‘Maria Magdalena amb els seus pensaments i els seus dubtes’, una de les moltes referències a l’art que hi ha en l’obra, al costat de l’amor.
És l’art el que porta a la mitja protagonista a posar-se bigoti, decidida a ser escriptora i parlar de temes que considera importants: el capitalisme i la mort, mostrant que “la posició d’artista és encara molt masculina”, ha lamentat Turunen.
La dramaturga ha escrit a partir de la seva pròpia experiència: “Quan vaig començar en la meva vida laboral vaig sentir que tenia una falta de credibilitat. Encara hi ha situacions en què m’agradaria posar-me bigoti i tenir 50 anys més”, ha confessat.
CONFLICTE INTERIOR
Així, va partir de la base que “la posició de subjecte és una posició masculina”, mostrant el conflicte interior que li va provocar a través d’un text molt irònic.
Turunen ha adaptat el muntatge a Espanya: en parlar d’un home maco, a Finlàndia era un parisenc, a Polònia era un lituà i a Espanya és un italià; i han canviat ketchup per llimones per representar les víctimes d’un personatge descuartitzador (Pepo Blasco).
De totes maneres, el principal canvi ha estat per adaptar-se al menor pressupost: mentre que en l’original un vídeo mostrava el que passava després de l’escenari, aquí han hagut de prescindir d’aquest format.
Turunen, amb “una manera de pensar molt visual” per haver estudiat cinema, ha admès haver-hi quedant tan satisfeta amb el resultat que ha acabat incorporant aquest format a la versió finlandesa.
Sí ha mantingut la seva concepció visual del teatre amb la màxima: “Si pots dir alguna cosa mostrant-ho és millor que dir-ho”, i una manera de treballar perfeccionista que la companyia valora que li ha servit per ser més professional.
La resta de personatges formen part de l’univers “poètic i estimulant” de l’autora, segons Patrícia Mendoza: un és David Méndez, que interpreta un ant i un home maco que atreu la part femenina de la protagonista.
Carmela Poch és Daisy, una gata que “va amb la dona solitària”, ha explicat l’autora, mentre que els pares (Vero Cendoya i Pepo Blasco) volen que tot li vagi bé a la filla però alhora la lliguen massa.
