Les festes de la Vila Joiosa van ser declarades d’interès turístic internacional l’any 2003. El desembarcament és un dels actes més espectaculars de totes les de moros i cristians.

A gran part del País Valencià es commemoren les batalles dels cristians enfront dels sarraïns i els turcs amb patrons festius compartits. S’hi fan entrades de filaes, ambaixades, hi ha música itinerant en directe pels carrers, simulacres de batalles d’arcabusseria i un dia dedicat al patró, entre més. Però el vestuari, el contingut i alguns actes són diferents a cada localitat.

A la Vila Joiosa es fan ininterrompudament de l’any 1963 ençà. Rememoren un atac invasiu dels barbarescs contra la població, encapçalats pel pirata Zallé Arraix, l’any 1538. No ho van aconseguir; una tempesta va desbordar el riu Amadòrio i va destruir la flota sarraïna, prodigi atribuït a Santa Marta.

Tres mil festers, centenars de músics i una gran quantitat de pólvora envaeixen l’espai públic durant cinc dies, fins el 31 de juliol. Els carrers, les places i la platja acullen actes diversos que narren el fet històric a través d’un seguit d’escenificacions repartides al llarg de les festes.

Hi ha simulacres de batalles en què un dia guanyen els moros i l’altre els cristians, qui finalment n’ixen vencedors. Les ambaixades mostren com els representants dels exèrcits parlamenten per pactar rendicions. Hi ha dues desfilades de les tropes dels bàndols moro i cristià amb un gran ventall de vestuaris i complements, persones caracteritzades, ferramentes de guerra, cavalls, desenes de carrosses modelades amb detalls i motius, i bandes de música d’uns quaranta intèrprets cadascuna.

A més, s’hi fa una processó amb la imatge de la patrona, un piromusical i l’entrada de bandes en què totes les formacions musicals fan un cercavila a ritme de pasdoble per presentar-s’hi. I és que hi juguen un paper fonamental perquè interpreten al carrer les músiques adequades per a cada moment. Al llarg de les festes sonen centenars de composicions del grandíssim corpus sonor dels moros i cristians, que inclou marxes mores, marxes cristianes i pasdobles, entre més. Però a la nit toquen arranjaments de música de moda fins ben entrada la matinada als locals dels festers amb la plantilla reduïda.

No obstant tot això, l’acte més espectacular és el Desembarcament Moro, el 28 de juliol. Els preparatius comencen a les 4:30 amb la baixada de l’exèrcit cristià al campament de la platja, una hora després arriba l’emissari moro al castell cristià a llegir-los l’al·legat en què avisen de les seues intencions. I a les sis comença el desembarcament pròpiament dit, un combat entre les dues tropes per defensar i conquerir el castell.

És un espectacle de caire teatral al qual participen més de trenta embarcacions engalanades del bàndol moro, lliuren una batalla de foc creuat amb simulacres de bombardament, l’exèrcit cristià lluita del campament estant amb artilleria i arcabusseria. Al primer raig de sol els moros baixen dels vaixells i naden fins la vora, on continua la guerra amb música de fons, percussió en directe i efectes de llum. Finalment, els moros prenen el castell i el posseiran fins les huit de la vesprada, quan els cristians el reconquereixin.

Cada bàndol té onze companyies amb gent de totes les edats. Les mores són, entre més, els Pirates Berberiscos, la Guàrdia Negra, els Beduïns o els Tuaregs; les cristianes, els Contrabandistes, els Almogàvers, els Pescadors o els Catalans. Cadascuna d’elles disposa de locals habilitats que són l’epicentre dels preparatius i dels moments de descans i d’esbarjo. Cadascun és un espai de socialització on es fan activitats diverses al llarg de l’any.

La festa de La Vila Joiosa gaudeix de personatges destacats. Totes les companyies tenen un capità que les representa i s’encarrega de lluir les gales, els boatos i els honors al seu càrrec, però els màxims protagonistes són el rei moro i el cristià, que regnen per totes elles. També hi ha diferents banderers, el sentinella, l’emissari moro, l’ambaixador moro i el cristià, el beduí, el contrabandista i el governador del castell, que fa els parlaments previs a cada batalla.

En total hi participen tres mil persones de totes les edats. Però al darrere de tot això hi ha una huitantena de membres de l’Associació Santa Marta que organitzen les festes al llarg de l’any i coordinen tretze equips de treball i desenes de dissenyadors de vestuari, cuiners, caracteritzadors i empreses encarregades de la logística.

La festes de moros i cristians reinterpreten la història amb un punt de mira estètic i festiu, tot reivindicant una part de la memòria col·lectiva i adaptant-la als nous temps i essent cultura associativa.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb