El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La secretària general del PSPV a València i vice-batllessa de la ciutat, Sandra Gómez, anima, en una carta oberta al PSOE, a normalitzar el debat sobre la monarquia espanyola, que considera ‘un debat necessari sobre el model d’estat’. ‘Es justifica avui l’excepcionalitat democràtica que suposa la monarquia? O com a mínim es justifica avui que no tinguem l’opció d’opinar?’, es pregunta.

Així ho manifesta la dirigent socialista en un article d’opinió publicat a eldiario.es, en què demana d”obrir el debat’. ‘No vull que el debat versi sobre el qui, sinó sobre si ha arribat el moment que les regles del joc no tinguin excepcions hereditàries. El risc de tenir un cap d’estat que no m’agrada és com el de tenir un govern al qual no he votat, un risc que val la pena defensar contra qualsevol’, argumenta.

La vice-batllessa de València ha explicat a l’agència Europa Press que ha decidit de fer aquest pas perquè és un debat que existeix a la ciutadania i creu que ‘si hi ha un partit que s’assembla al país i que té la capacitat de normalitzar-lo és el PSOE’. Agrega que l’opinió que expressa és ‘adequada, equilibrada i assenyada’ i apunta que no ha rebut cap interacció negativa per part d’integrants del seu partit.

En la carta, Gómez sosté que ‘el republicanisme i la democràcia són dues cares de la mateixa moneda, encara que això no ha impedit, ni impedeix, que existeixin democràcies amb monarquies o que existeixin repúbliques amb menors estàndards democràtics que monarquies parlamentàries, ni tampoc perquè governs socialdemòcrates hagin conviscut amb monarquies, fins i tot format part de la constitució de sistemes polítics que contemplaven aquesta institució’.

Defensa que la monarquia ‘està subjecta al fet que la ciutadania la consideri útil. Al fet que sumi més que resti’. ‘Avui veiem en altres estudis més recents com s’alimenta la idea que la seva utilitat podria haver quedat enrere’, afegeix. Fa al·lusió també als ‘dubtes més que raonables’ sobre l’origen de part de la fortuna familiar de la monarquia, ‘la falta d’exemplaritat’ o ‘la separació abismal entre la seva condició i la de la resta, ja no en el compte corrent, sinó en la inviolabilitat’.

‘Si la crisi de 2008 va obrir una etapa d’erosió institucional que va afectar com mai havia ocorregut a la corona, les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia reproduiran més condicions perquè creixi aquesta distància. I, per tant, arribat a aquest punt, es justifica avui l’excepcionalitat democràtica que suposa la monarquia? O com a mínim es justifica avui que no tinguem l’opció d’opinar?’, es pregunta.

‘Sóc conscient de les dificultats d’objectar la corona, la necessitat de fer-ho amb un suport transversal, però probablement aquesta transversalitat està obrint-se camí més ràpid fora de la política representativa que dins’, considera. ‘Ni és necessària, ni és essencial i quaranta anys després probablement ja no és útil’, conclou.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.