Poques hores després d’atracar al port de València, la tripulació de l’Aquarius, formada per membres de Metges Sense Fronteres (MSF) i SOS Méditerranée, ha anunciat que la seva intenció és tornar com més aviat millor a la zona de rescat de Líbia. ‘És el nostre deure. Primer hem de descansar i preparar l’estratègia, però la intenció és tornar, perquè la gent continua morint’, han assegurat.

Ambdues ONG han estat molt crítiques amb les actuacions dels governs d’Itàlia i Malta en el cas Aquarius. ‘La llei del mar obliga a desembarcar els rescatats en el port segur més pròxim. És una obligació’, han dit. Tanmateix, han assegurat que no emprendran accions legals contra Roma i la Valletta perquè ‘no és la nostra funció’.

Han denunciat que la utilització política dels 630 migrants ha provocat que ara mateix la zona de rescat davant de Líbia estigui molt desprotegida. L’Aquarius, el Dattilo i l’Orione són vaixell de gran capacitat i tardaran encara com a mínim cinc dies a estar operatius. ‘És inacceptable que ens hagin fet això’, ha dit Aloys Vimard, coordinador de projecte de MSF.

Sophie Beau, fundadora de SOS Méditerranée, ha assegurat que les ONG pateixen una campanya de desprestigi amb la intenció que abandonin la zona de rescat. ‘Nosaltres no som els culpables ni la solució de la situació que es viu a la Mediterrània central. Simplement som un símptoma de què les polítiques europees no funcionen i que la UE ha perdut la bruixola moral’, ha declarat.

A més, Beau ha recordat que la UE no és la principal receptora de refugiats i migrants. I per això, ha dit que la seva inacció a la Mediterrània és criminal. En aquest sentit, ha demanat a la UE que elabori un model de cerca i rescat eficient i deixi d’externalitzar a Líbia la seva frontera. ‘Confiem en la societat civil i en la seva mobilització perquè faci arribar als governs aquest missatge’, ha conclòs.

‘Una odissea que no s’ha de repetir mai més’
El director de l’operació de SOS Méditerranée, Fréderic Penard, ha assegurat que el viatge de l’Aquarius ‘és una odissea que no s’ha de repetir mai més’, perquè s’ha utilitzat la vida de gent ‘feble i vulnerable’ per a fer política. Penard ha recordat que l’ONG ha rescatat gairebé 300.000 persones en dos anys i ha reiterat el seu compromís de continuar-ho fent.

El director també ha explicat com fou la missió de rescat de l’Aquarius abans de quedar atrapat sense port. ‘Era gairebé de nit i vàrem localitzar dues embarcacions. Un estava mig enfonsada i hi havia unes quaranta persones a l’aigua’, ha relatat. L’operatiu es va allargar unes sis hores i van morir dos migrants. L’endemà al matí, l’Aquarius va rebre 400 migrants d’altres rescats i se li va ordenar d’anar a desembarcar. Era el 10 de juny i no ha pogut fer fins avui.

El balanç mèdic de l’Aquarius
El metge del vaixell, David Beversluis, ha explicat els mals que han afectat els migrants d’ençà que hi varen pujar. El dia del rescat ha relatat que va tractar molts casos de quasi afogament i que un migrant nigerià va necessitar reanimació. També va tenir cura de tres casos d’hipotèrmia severa i diversos de deshidratació, perquè els migrants havien passat entre quinze i vint hores a la deriva. Més de vint també presentaven cremades de segon grau per la mescla d’aigua de mar i gasolina.

Sobre el viatge fins a València ha dit que era ‘totalment innecessari’ perquè ha allargat el patiment de molts dels passatgers. Durant la travessa s’han tractat una vuitantena de casos de nàusees i marejos per culpa del mar. ‘Aquesta gent feia mesos i fins i tot anys que no veien un metge. Per tant, encara que no haguessin patit durant el rescat o el viatge, necessitaven una bona revisió’, ha assegurat.

A més, ha explicat que setze migrants, sis homes i deu dones, presentaven signes d’haver patit abusos sexuals a Líbia. Quan l’Aquarius ha atracat, s’ha informat als serveis sanitaris que trenta-dues persones requerien atencions especials. Principalment els afectats per cremades, però persones amb lesions ortopèdiques que necessiten cirurgia.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.