La teranyina d’ERC a Madrid amb la reforma laboral

  • La legislatura catalana i l'espanyola convergeixen en un punt d’inflexió, amb la taula de diàleg congelada, la immersió atacada i la repressió activa

Odei A.-Etxearte
27.01.2022 - 21:50
Actualització: 27.01.2022 - 22:29
VilaWeb

“És molt difícil de dir que no a un text que millora la vida de la gent”, va deixar anar ahir la vice-presidenta segona del govern espanyol en sortint d’una visita a la seu central de SEAT a Martorell. Yolanda Díaz arrodonia les seves dues jornades a Catalunya amb més pressió cap a ERC en l’últim tram de la negociació, abans que el congrés espanyol sotmeti a votació la reforma laboral, dijous vinent. La vice-presidenta espanyola necessita el sí d’ERC per a evitar que el decret s’aprovi gràcies a Ciutadans, que està disposat a avalar-lo sense cap canvi i, de retruc, contribuir a trencar el bloc de la investidura, amb la desestabilització consegüent del govern de Pedro Sánchez. I aquesta és precisament la situació més temuda per Unides Podem, que veuria com la proposta estrella de Díaz, pactada amb la patronal i els sindicats majoritaris, es tenyeix del taronja de la dreta. És un moment clau, i el desenllaç condicionarà el futur immediat de les relacions entre ERC i el govern espanyol, amb què Esquerra ha volgut posar en pràctica l’opció estratègica per una via negociada que també comença esquerdar-se per l’immobilisme del PSOE.

La taula de diàleg continua blocada, encara sense data per a la tercera reunió, i la determinació dels socialistes espanyols és mantenir-la congelada mentre es juga la partida electoral a Castella i Lleó. La campanya de les eleccions del 13 de febrer ha començat formalment aquesta mitjanit, i si una cosa té clara Sánchez és que no vol que el PP jugui a rendibilitzar la clàssica carta de l’anti-independentisme. És en aquest context que Díaz s’ha abocat a mirar d’arrossegar els republicans cap al sí a la reforma laboral. I amb aquest propòsit es va reunir dimecres al vespre amb el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, encara que les negociacions depenguin dels grups parlamentaris al congrés espanyol. Per a Torrent, va ser un contacte emmarcat en la “normalitat institucional” i fonts del seu departament destacaven que havien tractat d’unes quantes qüestions sectorials, inclosa la reforma laboral. Torrent li va traslladar dues mancances que considera clau: la prevalença dels convenis autonòmics per sobre dels estatals i la recuperació de l’autorització administrativa dels ERO per part de l’autoritat laboral. Tot plegat, després d’una jornada en què Díaz va voler escenificar la sintonia amb els dirigents catalans de CCOO i UGT, com una via indirecta per a pressionar ERC. Díaz també es va reunir amb el president Pere Aragonès a mitjan gener, aprofitant el seu viatge a Madrid. La vice-presidenta espanyola no desaprofita cap front per a provar que Esquerra cedeixi.

I el fet cert és que ERC ha de mantenir l’entesa amb el PSOE per a greixar la via del diàleg, però és sobretot la determinació de Sánchez de supeditar la taula als interessos del context que complica l’intent dels republicans de persistir, i tot plegat no augura pas un futur prometedor a la taula. Com si les relacions entre tots dos partits –amb Podem i els comuns al mig– no fossin prou complicades, el president de l’Aragó, el socialista Javier Lambán, les va complicar encara més ahir, quan comunicà a Aragonès que no assistiria a la reunió que havien de fer avui per parlar dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, arran de de les diferències sobre el lideratge de la candidatura.

ERC, alhora, vol marcar perfil d’esquerres amb la reforma laboral. Insisteix que no es deroga la reforma del 2012, sinó que es maquilla. “La realitat és que el govern espanyol no es mou prou i sembla que vol desaprofitar una majoria d’esquerres al congrés per sumar més drets a la proposta de reforma laboral”, va piular la secretària general d’ERC, Marta Rovira. El cap de files del partit al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ja va assenyalar que darrere la reforma laboral hi ha el projecte personal de Díaz, en una al·lusió a la seva escalada per a mirar d’arribar a la Moncloa. Per Rufián, l’actual decret és un “frau” a la classe treballadora.

Malgrat tot, Esquerra no es tanca a continuar negociant amb Madrid. Vol que el decret es tramiti com a projecte de llei i s’hi introdueixin canvis durant el tràmit parlamentari. Ho va manifestar en una declaració subscrita amb EH Bildu, la CUP i el BNG, que enumera els set canvis essencials que creuen que s’hi haurien d’introduir. El PNB també és lluny d’avalar el text i ja va advertir el PSOE que si pactava la reforma laboral amb Ciutadans se li complicaria la legislatura, perquè necessitaria suport per a aprovar unes altres lleis i no li ho facilitarien pas. Sigui com vulgui, els vots van molt ajustats si res no es mou. Perquè el govern espanyol en tingui prou amb el suport de Cs, comptant amb el vot contrari del PP i Vox, cal una suma dels partits petits que no s’hi oposen i que hauria d’incloure els quatre diputats del PDECat, que ahir es feien valer, tot advertint que encara no havien decidit el vot.

La legislatura espanyola pot arribar a un punt d’inflexió en un moment en què la catalana ha entrat en un terreny incert després del desmarcatge de la CUP amb el pressupost i l’entesa del govern amb els comuns. I això, en un context de tensions creixents amb Madrid per la defensa de la immersió al sistema educatiu o els efectes indeturables de la repressió, ara personalitzats en l’amenaça de la pèrdua de l’escó del diputat de la CUP Pau Juvillà i molt aviat del d’Eulàlia Reguant. Per a Aragonès, el 2022 és l’any clau per a l’opció a favor del diàleg, tenint en compte que les eleccions municipals i la campanya pre-electoral espanyola faran inviables els avenços el 2023. Però l’any ha començat amb complicacions per a la negociació de bon començament. Amb la majoria independentista trencada al parlament, Aragonès també es prepara per a l’alternativa escenificant una ronda de reunions amb JxCat, la CUP i les entitats del moviment.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any