10.01.2026 - 21:40
A Prats de Lluçanès ha obert la Rosada, un espai de convivència i d’envelliment impulsat per una cooperativa de treball no lucrativa. La iniciativa es desenvolupa en un edifici històric del centre, Cal Janet, on hi havia hagut la primera cotxera d’autobusos del Lluçanès i una carnisseria. Allà mateix s’han construït uns quants apartaments, on viuen sis persones. A més, hi ha algunes habitacions compartides i espais per a fer-hi activitats obertes a la gent del poble.
“Les persones que hi han començat a viure tenen moltes ganes de compartir la seva vida i els seus aprenentatges”, assegura Ariadna Tremoleda, membre de l’equip de gerència i una de les impulsores de la Rosada. Un dels trets diferencials de la iniciativa, que va començar a gestar-se ara fa dos anys, és l’enfocament: “Ens fixem en les coses que hi ha i no en les que ens falten: aquí tots tenen un excedent de coneixement, una història vital i moltes coses a compartir i, en alguns moments, necessiten suport o ajuda.” Tremoleda, amb tot, reconeix que de fet el suport que necessiten és un tema secundari.
“La mirada d’aprendre coses és vital”
A 69 anys, Mercè Panyella, educadora social jubilada, és una de les primeres convivents i també forma part de l’equip motor: “Sempre havia dit amb les meves amigues que, quan ens faríem grans, aniríem a viure juntes: però això és molt més potent i va molt més enllà del que mai havia pogut imaginar.” Explica que una de les diferències de viure sola són les tasques comunes. “Hi ha més feina”, admet, però també es viuen situacions divertides del dia a dia, com ara veure que cadascú té una manera diferent d’estendre la roba. “Per mi, la mirada d’aprendre coses noves és vital.” I també, afegeix, el fet d’entendre que quan hi entra algú nou, “tots hem de recol·locar-nos per estar còmodes”.
Un altre dels convivents és John Crayford, de 80 anys. Hi ha anat a viure amb la dona. Fa un temps van deixar el pis del Masnou per traslladar-se a un lloc més tranquil. Van anar a viure a una masia prop de Prats, però no s’hi sentien còmodes. I quan van tenir notícia de la Rosada, ho van veure clar: “Ens hi vam apuntar de seguida i vam fer les entrevistes.” Prefereixen ser aquí que no pas en una masia isolada: “Pots tenir un accident a casa i ningú no ho sabrà o que el telèfon no funcioni: aquí el veí és al darrere de la porta.” Hi ha molta confiança, afirma, i la prova és que ningú no es tanca amb clau. Admet que els va costar la idea de passar d’una casa a un apartament més petit, però ara sent que és casa seva.
A la Rosada, actualment hi viuen sis persones. Però encara els queda espai per a sis veïns més. La cooperativa assegura que és oberta a tothom, però sí que demana que els interessats hagin fet una feina prèvia de decidir “com volen envellir, com volen ser acompanyats, i tenir ganes de compartir i fer-se grans en comunitat”. La condició també és que sigui la mateixa persona qui ho demani i no familiars seus.
La cooperativa de treball és propietària de l’edifici. A més dels socis treballadors, els veïns que hi viuen hi han de fer una aportació social per a poder formar-ne part.
