01.03.2018 - 15:34
|
Actualització: 01.03.2018 - 16:27
La legislatura creada arran del cop d’estat del 155 té dificultats per a començar a rodar. I el ple d’avui n’ha estat un exemple. Tampoc no ha pogut començar amb puntualitat. Els espectacles dels diputats unionistes mirant de dinamitar el bon funcionament de la cambra van tancar la legislatura anterior i han inaugurat la nova. El ple ha deixat veure el xoc absolut que viu la política catalana i alguns matisos a cada bloc –independentista i unionista– prou destacables. Cinisme, filibusterisme, xantatge jurídic, violència verbal, ridiculització dels represaliats, per part del bloc del 155, han estat la tònica de la sessió parlamentària on s’han votat cinc propostes de resolucions.
A un quart d’onze, els diputats eren asseguts als escons, però la mesa presidencial era buida. El ple havia estat convocat a les deu. Si la legislatura va acabar amb una lliçó de filibusterisme del bloc del 155, aquesta ha començat amb el mateix mal peu. Avui el ple es feia per defensar i votar cinc propostes de resolució. La junta de portaveus i la mesa s’han reunit just abans del ple. Finalment, el ple s’ha ajornat a les onze, però ha acabat començant quan passaven vint minuts ben bons de l’hora.
‘Hi ha delicte’
Com ja es va poder veure abans del cop d’estat del 155, els grups del bloc del 155 han destinat un grup de diputats gens menyspreable a fer de fiscals, de jutges i d’agents judicials. Passen el dia cercant delictes i incoherències reglamentàries a tot moviment que faci la majoria independentista. Es miren tots els documents, les resolucions, les mocions i les intervencions amb una lupa gegant que els deu haver regalat el jutge Llarena. És el cas d’avui, quan un dels ‘diputats-jutge’ del grup de Ciutadans ha exclamat ‘hi ha delicte!’ per justificar que el ple s’ajornés una hora pel conflicte començat per ells per una esmena de la CUP. ‘Ens demanem si en aquesta cambra alguns són diputats o inquisidors’, ha dit el diputat Quim Torra després al ple.
És la contradicció volguda del bloc unionista, que exigeix davant el micròfon que es posi en marxa la legislatura i que es faci una investidura urgentment, mentre que al despatx, a la sala de reunions i a l’hemicicle torpedinen qualsevol avenç que vulgui fer la majoria parlamentària. Han dibuixat un camí ben estret, ben estret, per on volen que transiti la voluntat de la ciutadania, encara que la voluntat no sigui la mateixa que la seva. I qui es passa de la ratlla té un d’aquests borinots parlamentaris que treballen justament contra tot allò que té de bo el parlamentarisme.
Advocats al parlament i l’advertència del lletrat Tanmateix, amb aquesta situació, l’independentisme també ha hagut de desenvolupar unes habilitats i uns protocols d’actuació monstruosos. I és que cap diputat de la majoria no mou un dit, ni fa un escrit, ni presenta una proposta que no sigui analitzada amb deteniment pels equips d’advocats de Junts per Catalunya i Esquerra. Aquests també treuen la lupa per vigilar que res d’allò que es fa o es diu pugui comportar nous problemes als encausats per la justícia espanyola o obrir noves causes judicials. Tinc entès que l’únic grup que s’escapa d’aquesta llosa de la vigilància legal és la CUP. I és per això que ha presentat les esmenes d’avui, que no haurien passat cap d’aquests filtres que comentàvem.
Aquesta excepcionalitat d’una cambra segrestada per un estat de setge judicial és una evidència. Una evidència tan gran que porta a un lletrat de la cambra a dir en una reunió de mesa que el parlament no pot exercir les seves funcions normals per culpa de la intervenció del 155. Aquest comentari del lletrat no ha estat comentat pels grups unionistes que utilitzen aquests homes de lleis del parlament desconeguts fins fa poc per la majoria de la població.
Comença el xou
‘Bon dia als diputats que són aquí i bon dia als que no hi poden ser.’ Així ha començat el ple Roger Torrent. Abans que no prengués la paraula el president de la cambra, el diputat Carrizosa (Ciutadans) ja alçava la mà per poder intervenir. El filibusterisme viscut a les reunions de la mesa ha tingut continuïtat al començament de la sessió. Ciutadans havia presentat una petició de reconsideració al registre de la cambra en els pocs minuts que han passat entre la finalització de la reunió de mesa i el començament del ple.
Carrizosa, amb el seu to despectiu característic, anunciava que la mesa i el seu president havien comès un delicte de prevaricació per haver admès una esmena de la CUP. Tothom sap que el reglament del parlament reserva a la mesa la potestat de refusar una proposta d’un grup per defecte de forma, però que en cap cas no pot entrar a valorar-ne el contingut. Però aquests diputats agents judicials fan servir el reglament tan sols quan els interessa.
També s’ha apuntat a l’espectacle el vice-president segon de la mesa, el diputat José María Espejo-Saavedra, que ha baixat de la tribuna per queixar-se per la resposta negativa de Torrent a les exigències de Carrizosa. Aquesta vegada, Torrent ha sabut plantar cara als diputats obstruccionistes i ha fet començar el ple sense més demora: ‘Seguim amb l’ordre del dia.’
Els cops contra el mur de Xavier Domènech
El cap de files de Catalunya en Comú ha explicat, en la seva intervenció per a defensar la proposta de resolució presentada, que estava satisfet de començar la legislatura amb un ple polític i no sobre qüestions reglamentàries ‘ni aquests espectacles que organitzen aquells que s’erigeixen com a defensors d’allò que interessa a la ciutadania’. Ell l’ha anomenat ‘el ple del desblocatge’. Xavier Domènech s’ha reservat la part més dura i contundent per als independentistes. En referència al Consell de la República a Brussel·les, ha criticat que es vulguin crear institucions paral·leles que no representen tota la diversitat del poble de Catalunya. ‘La sobirania del parlament no és fragmentable. I si volen defensar la sobirania del poble de Catalunya, han de defensar aquest parlament i no crear realitats paral·leles.’
‘Ja n’hi ha prou’, ha cridat diverses vegades. ‘Els fets de l’octubre van demostrar que hi havia la possibilitat de construir ponts amb Espanya’, ha dit Domènech sense enrojolar-se. El volum de la seva intervenció ha sorprès els presents a l’hemicicle. Semblava que esbronqués els diputats. ‘Prou de fer debats constants sobre com ens fotem més de pressa contra un mur’, ha dit el cap dels comuns en una de les metàfores que més repeteix i que ha tingut resposta del portaveu de la CUP, Carles Riera: ‘Catalunya en Comú manifesta una preocupant renúncia a la destitució del règim del 78 en la seva proposta de resolució. Senyor Domènech, nosaltres continuarem llançant-nos contra el mur tants cops com calgui fins a derrocar-lo o, potser, saltar-lo.’
Ridiculitzar els represaliats
També ha arribat el torn dels socialistes. Miquel Iceta ha pres la paraula: ‘No fem la nostra feina. Anem amb un mes de retard per a la investidura d’un president.’ Iceta ha repassat alguns números de situacions crítiques de la ciutadania (menors de famílies amb situació de risc, hospitals, llistes d’espera, increment del preu de l’aigua…) Ho ha fet com si el seu grup no hagués contribuït a torpedinar totes les lleis de caràcter social que es van aprovar en legislatures anteriors i que el TC va tombar. Els qui van suspendre la democràcia a Catalunya ara es queixen perquè no hi ha un govern que governi.
Iceta ha explicat per què considera que els encausats no poden ser investits a la presidència de la Generalitat: ‘Els encausats han de dedicar-se a la seva defensa i això els inhabilita per dedicar-se a governar.’ De fet, Iceta ha gastat el seu cinisme habitual, però ha anat més enllà: s’ha dedicat a escarnir i riure’s de les declaracions davant el jutge fetes pels encausats de la justícia espanyola. Evidentment, els diputats presents que han anat desfilant pels tribunals –que no són pocs– tenien dificultats per a mantenir-se quiets i no remoure’s als seus escons. Per superar el conflicte, cal que us rendiu, semblava que deia Iceta. Ell parla de reconciliació i retorn al consens. És clar, un consens sota la voluntat de la minoria.
El dels socialistes és el cinisme d’aquell qui presencia el xantatge a punta de pistola i es riu de la persona que no es pot moure pel risc de rebre un tret. La portaveu del grup socialista, Eva Granados, quan ha intervingut en el torn de rèplica, ha dit que aquell vaixell que anava a Ítaca era ara ‘una barca repintada sense patró’. I ha dit això sense parpellejar mentre Puigdemont és a l’exili i Junqueras a la presó. Sang d’orxata o moltes compensacions promeses per fer aquest paper tan humanament desagradable.
El gos d’Abu Ghraib
Quim Torra, l’advocat i editor que fa ara de diputat de Junts per Catalunya, ha estat l’encarregat de defensar la proposta de resolució de la seva formació. ‘No hi som tots els diputats que el poble de Catalunya van votar el 21 de desembre.’ Torra ha recordat tots els empresonats i exiliats. I ha denunciat que el 155 ‘tunejat’ és una actualització del ‘derecho de conquista’. En la seva intervenció, Torra ha rebutjat la deriva autoritària de l’estat espanyol. Ha dit que avui feia cinc mesos del referèndum de l’1 d’octubre, quan ‘les ratlles vermelles d’un estat de dret van ser superades per la brutalitat policíaca de l’estat espanyol’.
Quan Quim Torra ha relatat la llarga llista de perseguits per l’estat espanyol, el diputat de Ciutadans Fernando de Páramo l’ha increpat des del seu escó. Ha començat a fer gests de desaprovació i a molestar el diputat de Junts per Catalunya amb comentaris cada vegada més sonors. De fet, De Páramo ha fet la mateixa funció que aquell gos que feien servir per a espantar els presoners d’Abu Ghraib, a l’Irac. Quim Torra ha acabat la seva intervenció recordant la frase d’Armand Obiols: ‘Ells volen devorar-nos i nosaltres volem evitar ser devorats.’
La violència verbal d’Arrimadas
‘Gràcies al milió cent mil vots de ciutadans s’ha obert avui el parlament’, ha disparat Arrimadas en castellà tan bon punt s’ha plantat davant el faristol. I no ha necessitat respirar abans de començar a colpejar amb duresa la majoria parlamentària: ‘Quant temps mantindran aquesta ficció i aquesta farsa?’ Arrimadas, que domina l’art de la demagògia com si fos un invent seu, ha etzibat: ‘És una vergonya que en aquest parlament no es faci una sessió sobre sanitat des del mes de juny.’ Com si ells no tinguessin res a veure amb l’absència de govern ni activitat parlamentària des del mes d’octubre.
‘El senyor Torrent és la senyora Forcadell 2.0. No té la valentia de donar la cara i acceptar que incompleix la llei’, ha continuat la trituradora de Ciutadans, que també ha aprofitat per riure’s dels represaliats: ‘Però davant els jutges, diuen que tot era simbòlic, que no van fer res, que tan sols van fer el que els havia dit que havia de fer un altre.’ I sense tampoc respirar: ‘Vostès no volen que s’acabi el procés. No volen governar. Aquesta ficció és el seu modus vivendi. Trenquen famílies per a res. Per una cosa que no es creuen ni vostès mateixos. No paren de perjudicar tothom. Vostès estan instal·lats en aquests relats nacionalistes excloents. S’han passat tant de frenada, i per això Catalunya s’ha despertat. També s’ha despertat el patriotisme cívic d’Espanya. Un patriotisme com el dels països d’Europa.’ Després d’aquella ràfega a discreció, quan Arrimadas ha agafat aire per primera vegada, els diputats del seu grup s’han alçat per aplaudir-la mentre tornava al seu escó.
El ‘junquerisme’ contra el 155
‘No ens cansarem de dir que no hi som tots. Som aquí per ells i per construir un país millor per als nostres fills. I ho volem fer amb l’actitud “junquerista”, obrint els braços a tothom.’ Aquest ha estat el començament de la intervenció de Marta Rovira pel grup d’Esquerra. Ha continuat: ‘Som aquí sumant i avançant davant mil adversitats. La gent d’ERC volem una república plena d’objectius i contingut. Per nosaltres, la independència és el mitjà i no l’objectiu.’ Després d’elogiar la tasca de Junqueras i el seu equip al capdavant de la política econòmica del govern, Rovira ha volgut dedicar una bona part del discurs a demanar promptitud en la formació d’un govern que enterri el 155. Ha dit: ‘El 155 és el pretext per a intervenir Catalunya i ho fan amb intel·ligència, tocant petites coses que afecten el dia a dia de la ciutadania. Hem de recuperar les institucions.’
Segons Rovira, ERC creu que hi ha dos consensos principals: reconèixer la legitimitat de Puigdemont i formar un govern que permeti de recuperar la Generalitat ‘per poder avançar i tornar a caminar’. A continuació, Rovira s’ha dedicat a anar despatxant amb una certa contundència els grups del bloc del 155 que havien presentat resolucions. En canvi, ha mostrat una proximitat evident amb la major part del paquet d’articles de la proposta de Catalunya en Comú.
El risc de desdir-se del camí
Finalment, l’última intervenció era per a la CUP. Carles Riera ha recordat la jornada de l’1 d’octubre i també que el parlament va complir el mandat del referèndum, però que el govern i la mesa del parlament van acceptar a la pràctica el cop del 155 contra la seva opinió i voluntat. Riera ha estat crític amb la tesi que va imperar la legislatura anterior que pretenia fer la independència passant ‘de la llei a la llei’ i amb la transició sense ruptura. ‘Ni l’estat espanyol ni la Unió Europea no van acceptar cap diàleg’, ha recordat.
La CUP també ha volgut alertar dels riscos que veu en l’actitud dels altres grups independentistes: ‘Desdir-se del camí fet és una de les pitjors polítiques antirepressives que es pot fer. Correm el risc que renunciïn a fer efectives les decisions de l’1 d’octubre i el 27 d’octubre. La prioritat és tornar al poble el poder que aquest es va prendre l’1 i el 3 d’octubre i que pugui posar en marxa el procés constituent. Avui hauríem d’estar fent un ple de restitució de la República.’
Contra la voluntat de Riera i de la CUP, i d’una bona part dels diputats de la majoria, el ple d’avui no ha estat per a restituir la República proclamada. El ple ha aprovat una resolució per a la restitució de Puigdemont sense referències a la declaració d’independència. La fórmula de la resolució diu que les eleccions del 21 de desembre ‘han ratificat la majoria favorable a les forces independentistes’ i, per tant, ‘a les formacions polítiques favorables a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república’. Després d’aquest ple és previst que el pròxim es dediqui a la investidura. Caldrà veure si els grups de la majoria parlamentària són capaços de trobar un consens que possibiliti tornar a prendre la iniciativa que avui és pràcticament inexistent.
