Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El batlle de València, Joan Ribó, ha anunciat que la policia local no intervindria en cap desnonament. Ribó ha fet aquest anunci als mitjans després de l’acte de lliurament de diplomes als becaris del consistori, acompanyat de la regidora de Protecció Ciutadana, Sandra Gómez, i la d’Habitatge, María Oliver. El batlle ha dit que la voluntat de l’equip de govern és fer de València una ciutat lliure de desnonaments. ‘Volem eradicar completament aquesta pràctica en la ciutat, i per a això treballarem i treballem amb els moviments socials, per a procurar en tots els casos una sortida digna a les persones que es troben en dificultats per garantir el dret a l’habitatge’, ha dit.

‘L’habitatge és un dret bàsic i un dret constitucional, i si la legislació no l’autoritza nosaltres volem treballar en aquesta direcció, de la mateixa manera que es fa a Madrid o a Barcelona i en més ajuntaments, amb una perspectiva diferent des de les darreres eleccions’, ha declarat.

La regidora de Protecció Ciutadana, Sandra Gómez, ha dit que el govern municipal anterior ‘donava suport als bancs i jutjats en els desnonaments, i la policia local participava en les accions. Però aquest equip de govern ha pres la decisió en ferm de retirar aquest suport i aquest servei que prestava la policia’.

La delegada d’Habitatge, María Oliver, ha explicat que el parc d’habitatges de què disposa l’ajuntament per a atendre possibles situacions de desnonaments ‘són amb prou feines 15 o 16, un nombre ridícul’. Per ella, en la situació actual els bancs, que són els qui tenen els habitatges, haurien d’arribar a acords amb els municipis per a impulsar lloguers socials i suplir aquesta necessitat. ‘Ja anem en aquesta línia’, ha dit.

‘Legislació estreta i insuficient’
Paral·lelament, el batlle ha adreçat una carta a tots els bancs implicats, els ha explicat la situació i els ha demanat que s’hi comprometin.

Ribó també ha fet referència al cas específic d’una dona de setanta anys amb una discapacitat del 72 % i que té un fill aturat de llarga durada, també afectat per greus problemes de salut mental. La dona cobra una pensió de poc més de 300 euros, i el seu deute amb el banc és de 55.000 euros, corresponents a les adaptacions que va haver de fer a casa seva amb motiu de la seua discapacitat.

L’entitat financera amb la qual manté el deute és el Banc Primus, un banc d’internet, que pertany a un conglomerat bancari, el Credit Foncier, la presidència del qual l’ostenta el BPCE (Banque Populaire and Caisse d’Epargne), de nacionalitat francesa.

Així mateix, s’ha adreçat al cònsol de França a València, sobre aquest cas La sentència sortirà la setmana vinent.

Ribó ha afirmat: ‘Ens atreviríem a suggerir a l’administració de justícia que avaluara aquest cas, que ho analitzi amb cura, perquè està en la frontera del que marca l’estreta i insuficient legislació espanyola. Creiem que hi ha motius suficients perquè des de la Justícia no es consideri aquest desnonament’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.