La petja de Joan Miró als Estats Units i el somni americà

La Fundació Joan Miró de Barcelona inaugura una de les exposicions que marquen la temporada: “Miró i els Estats Units”. Forma part del cinquantè aniversari de l’entitat i es podrà veure fins el 22 de febrer de 2026. La mostra, que després anirà a la The Phillips Collection de Washington, és extensa. Conté 138 obres de 49 artistes de 50 prestadors. Entre els artistes que s’hi inclouen, hi trobem Louis Bourgeois, Alexander Calder, Salvador Dalí, Robert Motherwell, Franz Kline, Isamu Noguchi, Jackson Pollock, Robert Rauschenberg, Mark Rothko, Rufino Tamayo. Els comissaris són Marko Daniel, director de la Fundació Miró; Matthew Gale, que ja va col·laborar amb Daniel en la celebrada exposició “L’escala de l’evasió”; i Dolors Rodríguez Roig. Aquesta exposició forma part del cicle que estudia la relació de Miró amb més artistes del segle XX, que va començar amb “Paul Klee i els secrets de la natura”, i va continuar amb “Miró-Picasso” i “Miró-Matisse”.

Joan Miró va fer set viatges als Estats Units entre el 1947 i el 1968 i se li van organitzar dues retrospectives a Nova York, el 1941 i el 1959. L’exposició “Miró i els Estats Units” explora els vincles que Miró va establir amb els Estats Units durant unes dècades en què l’Europa devastada sortia de la Segona Guerra Mundial, l’estat espanyol patia la cruenta dictadura franquista i, per contra, els Estats Units havien agafat el relleu en el lideratge polític i econòmic mundial. L’exposició mostra el somni americà de Miró i la relació que va establir amb tot un seguit d’artistes, com Miró els va influir i com aquests artistes americans i el país també van marcar Miró.

Miró va viatjar als Estats Units, però no s’hi va voler exiliar

L’exposició comença amb els primers contactes de Miró amb els Estats Units, abans de la seva primera visita. D’entrada, trobem les dues obres de Miró que es van exposar el 1926 per primera vegada als Estats Units, a Nova York, dins l’“Exposició internacional d’art modern” que van organitzar Katherine S. Dreier i Marcel Duchamp. Dos anys després, el 1928, Miró va conèixer Alexander Calder a París. Van ser amics tota la vida i per Miró també fou un vincle important amb els Estats Units. A París Miró va conèixer artistes com Louis Bourgeois, que retrobà a Nova York. L’altre vincle determinant per difondre l’obra de Miró als americans va ser el galerista Pierre Matisse, fill de l’artista, que va exercir de representant seu del 1931 fins a la mort de Miró, el 1983. Pierre Matisse va organitzar la primera exposició individual de Miró als Estats Units, a Nova York, el 1930.

Segons que explica Marko Daniel, l’exposició és basada en una reflexió: “Després de la guerra del 1936-39, Miró va establir relacions amb artistes, galeristes, col·leccionistes, arquitectes, escriptors, músics als Estats Units, amb els quals va compartir idees i amistat, com també una visió oberta i experimental de l’art.” Amb tot, Matthew Gale, també comissari, puntualitza que Miró no parlava anglès i que molts artistes americans amb qui es va vincular només parlaven anglès, de manera que amb aquests el diàleg era estrictament artístic, amb un intercanvi molt pur. També ha explicat que la recerca s’ha fet a partir de cartes, amistats compartides, obres adquirides o bescanviades, revistes… Gale ha explicat que les dues primeres obres de Miró que es van exposar el 1926 a Nova York van produir un gran xoc en el món artístic novaiorquès. I també ha recordat que quan Miró hi va fer la primera visita als anys quaranta, la seva obra i ell com a artista ja eren ben coneguts i algun crític de renom havia equiparat Miró amb Picasso. Per una altra banda, Miró estava subscrit a la revista Life i a revistes més específiques d’art, de manera que l’artista estava al cas de què passava en el món de l’art als Estats Units.

La tercera comissària, Dolors Rodríguez Roig, ha fet èmfasi en la cura que s’ha tingut en la col·locació de les peces amb relació a l’edifici de Josep Lluís Sert, per a crear vincles i complicitat de les peces amb l’espai. L’exposició és rica i diàfana, amb moments esplèndids de diàlegs d’obres de Miró amb les dels altres artistes i la descoberta de vincles i històries curioses com les que hi ha darrere les obres de Robert Motherwell i Jackson Pollock. També veiem una sala amb totes les Constel·lacions col·locades tal com Miró havia imaginat, amb les obres ensenyant el revers. I encara, per posar-ne un altre exemple, descobrim com en el primer viatge americà Miró va treballar a l’Atelier 17 de Stanley William Hayter, durant un mes, cada dia, amb Hayter, Louise Bourgeois i Ruthven Todd i va conèixer les artistes Anne Ryan, Alice Trumbull Mason, Perle Fine, Jean Morrison Becker i Fannie Hillsmith.

Marko Daniel comenta: “Però quan parlem de Miró no podem deixar de parlar de les seves arrels: Miró va fer els viatges als Estats Units en un context polític molt complex, de gran dificultat, marcat per la dictadura i la repressió franquistes. Per això, per a Miró la cerca de la llibertat creativa de què estava tan mancat a casa és important en les seves visites americanes.”

I es pregunta: “Què representaven els Estats Units per a Miró en aquell moment? Per a Miró representaven el somni americà. Representaven possibilitats, llibertat, democràcia i esperança, valors que avui necessitem més que mai. Les obres que ensenyem combinen rigor i llibertat creativa, i mostren la capacitat dels artistes de generar esperança, innovació i transformació en contexts complexos. La mostra proposa horitzons expandits i destaca la curiositat, la voluntat de risc i la recerca de noves perspectives com a elements fonamentals del procés creatiu.”

Per a Miró els Estats Units representaven un espai fèrtil per a la creació artística. Ho va ser per a ell i per a molts altres artistes europeus i internacionals que van seguir el canvi de centre de gravetat de París a Nova York després de la Segona Guerra Mundial, explica Marko Daniel. Miró va trobar als Estats Units un espai d’obertura i diàleg que va nodrir la seva llibertat creativa. Per això l’exposició, diu Daniel, no parla solament d’un moment històric, sinó també del poder transformador de l’art contra l’adversitat.

Per això hem demanat al director de la fundació si en un context d’opressió com el que vivia Miró l’artista va tenir la temptació d’anar-se’n a viure als Estats Units fugint de la dictadura franquista. Daniel és contundent en la resposta: “Miró va passar set mesos a Nova York en el seu primer viatge. De fet, al començament de la Segona Guerra Mundial, quan encara era a París, molts amics li van recomanar d’exiliar-se als Estats Units. Però ell volia tornar a la seva terra. Ell va tornar a Catalunya i a Mallorca, perquè necessitava estar arrelat a la seva terra. El context de repressió política era duríssim per a Miró, però ell no volia abandonar la seva terra. Aquesta mateixa actitud la veiem en alguns artistes en zones de conflicte avui. Hi ha artistes que diuen: aquesta és la meva terra i jo em quedo. Miró era d’aquests. Hem de pensar que els Estats Units als anys cinquanta tenia el 50% de la producció global, una riquesa que no s’ha repetit en cap altre moment. Però Miró no volia la comoditat, sinó que preferia viure en la tensió entre la comoditat que va trobar als Estats Units i la realitat de la seva terra.”