La paraula es fa paisatge al Festival Terrer

El Festival Terrer, amb seu al Priorat, un festival de música, poesia i dansa, té el vi com a espai de reflexió i de sentits en les seves propostes, com una manera d’expressar el paisatge i de fer cultura. El vi no hi és posat artificiosament, sinó que hi conviu d’una manera natural i necessària. Fa pocs dies en vam viure una, de proposta, que va provocar el ferment de la creació literària i vínica i l’emoció de tots els assistents, que van omplir l’antic celler de Cal Porrerà, una casa rural, al poble Porrera. El títol de la proposta: “Paraula! Tastar el Priorat en Persona”.

L’acció era de factura aparentment senzilla: quatre escriptors que procedeixen de diferents indrets dels Països Catalans, Raquel Ricart (País Valencià), Anna Ballbona (Principat), Sebastià Perelló (Illes Balears) i Maria Callís (Principat), van llegir textos d’ells i d’altres autors que formen part del projecte Priorat en Persona, el diccionari literari en línia del paisatge del Priorat. Van ser quatre blocs de lectures i cada bloc es va maridar amb un vi d’un celler de Porrera: Trosset de Porrera, Cims de Porrera, Encastell i Sangenís i Vaqué.

Per la força de la literatura, de la bona literatura, de la paraula dita en veu alta, dels vins carnosos i aromàtics, d’aquell espai en penombra despullat però ple d’història, del silenci, de l’escalf de tanta gent, l’acte va ser d’aquells que transcendeixen. Segurament per això, quan les lectures es van acabar, la gent no es va moure i en va demanar més. I es va continuar llegint i bevent, gaudint en silenci de la paraula viva i del vi.

Alguna vegada ja n’hem parlat, del Priorat en Persona, a parer nostre, una de les propostes més ben travades, lúcides i efectives del punt de vista cultural i literari del país. Tal com va explicar a l’inici de l’acte Roser Vernet, fundadora del Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi, i peça essencial del Priorat en Persona: “És un projecte que fa setze anys que dura i consisteix a portar escriptors i escriptores d’arreu dels Països Catalans per fer conèixer la comarca i perquè després escriguin, perquè la comarca del Priorat, com en molts altres àmbits, ha estat bastant invisible a l’imaginari literari català. I la nostra intenció és contribuir al fet que això canviï. I fer-ho de manera que no sigui un reguitzell de tòpics, que a vegades és la imatge que donen els diferents territoris quan passen per les mans de segons qui i no de la gent del lloc. Per tant, fem vindre aquests escriptors i quatre persones de la comarca, de pobles diferents, d’edats diferents i d’oficis diferents que els fan viure el seu Priorat en persona i que anomenem adalils. Així, els autors van construint un diccionari, que es va fent a mesura que es van acumulant les edicions.”

Entre més, vam escoltar Sebastià Perelló llegint l’entrada “Ull”, d’Esperança Camps, que diu: “Ulls d’ulls de mirar. Ulls de veure el verd. Tots els colors difuminats pels vidres entelats que només pretenen intuir l’abruptesa dels terrossos avars. Tens el bloc de notes a la mà, però no l’empres. Ara, no. No vols caure en el parany de posar-te a escriure sota l’influx del benestar permanent i insondable que et dóna el vi que has tastat, o el bressoleig del microbús que ens du d’un lloc a l’altre de les terres del prior. Encara així, anotes una paraula: llicorella. Llicorella és el nom que la gent d’aquí dóna a la terra. Tu li diries pissarra, però ells et dirien que no acaba de ser una pissarra, que és llicorella, i per això els ceps són com són i el vi és com és. Acostumes els ulls a mirar la llicorella i anotes el mot per no oblidar-lo mentre l’autobús fa corbes i més corbes i els verds i grocs i ocres i blaus ho neguen tot.”

De la paraula dita, en vam copsar els diferents accents que mostraven un país ric i divers. I entre les veus, totes ben posades i ben explicatives del que llegien, en destacava la de Maria Callís, una veu greu i nerviüda i entretallada com si li faltés la respiració i hagués de dir a correcuita les paraules per no quedar-se sense aire. I es va constatar que la bona literatura s’ha de poder llegir en veu alta. També es va copsar que els sentits s’amplifiquen quan les veus s’embolcallen amb les aromes i el gust dels vins que neixen del territori. Que d’aquesta manera la literatura entra pels sentits quan s’obre un vi i es tasta, mentre el pensament esclovella les paraules, una a una i en conjunt, i el gust del vi pren la forma de les paraules i es modelen i encaixen i en el pensament es fan una sola idea.

I els vins: de Trosset de Porrera es va tastar l’Olim blanc 2023, un vi ecològic de garnatxa i macabeu elaborat amb damajoanes. De Cims de Porrera, que és l’antiga cooperativa del poble que Mas Martinet va llogar el 1996, es va tastar el Vi de Vila de Porrera 2021, un cupatge de carinyena i garnatxa. El celler Encastell va proposar de tastar el Roquers de Porrera 2020, nascut de les vinyes de garnatxes i carinyenes també del Mas d’en Caçador i del Mas d’en Ferran. El celler Sangenís i Vaqué va aportar el Coranya 2016, un vi de vinyes velles que reposa durant deu anys abans de sortir al mercat. Es va tancar el tast amb una expressiva carinyena naturalment dolça del celler Giol de Porrera. El fundador del celler, en Jonàs Macip, va ser l’adalil del poble de Porrera en el cinquè Priorat en Persona. Un tancament rodó.

A l’equador del Festival Terrer 

Acabat l’acte “Paraula! Tastar el Priorat en Persona”, es va organitzar un dinar popular dins els antics rentadors de Porrera, al costat del riu enyorat d’aigua. I després de dinar vam poder parlar amb Blai Rosés, responsable del Festival Terrer, que va parlar de les novetats amb els tasts i va destacar algunes de les propostes que encara queden per venir, perquè el festival s’allargarà fins el 7 de desembre.

Va explicar Blai Rosés: “El que hem fet enguany, que és una novetat, és que hem donat una unitat conceptual a tots els tasts de vins del festival. Hem agafat el tema de la sostenibilitat com a mínim comú denominador, com a eix argumental de tots els tasts, i això ens ha ajudat a crear un conjunt de tasts per capítols i en cadascun hem pogut parlar de la sostenibilitat des de diferents perspectives. I la veritat és que n’està resultant una experiència molt interessant. Per exemple, l’Ester Nin de celler Nin Ortiz, ens va explicar la seva trajectòria personal amb la biodinàmica, perquè és una de les introductores de la biodinàmica al Priorat. Ella és una de les enòlogues més prestigioses de la comarca i això ens ha permès també de lligar sostenibilitat amb excel·lència. Per una altra banda, el divulgador de vi Boris Olivas ens va proposar un tast socràtic, on vam reflexionar si l’ésser humà és sostenible per naturalesa, acompanyats per la filòsofa María Ángeles Quesada. Amb Christian Barbier vam parlar de la viticultura regenerativa a Clos Mogador. I de cara al 22 de novembre tenim previst un altre tast amb l’enòleg Sergi de Lamo al Mas Roger, una masia històrica reconvertida en espai de recerca aplicada en viticultura i enologia, farem la visita de camp a una vinya experimental i ell ens explicarà com es treballa des d’un punt de vista científic l’estudi de varietats per a l’adaptació al canvi climàtic. I Marta Cortizas del restaurant el Celler de Can Roca ens plantejarà la visió des de l’òptica del sommelier, el 7 de desembre.”

El festival Terrer s’acabarà el 7 de desembre. Durant aquest mes de festival, Blai Rosés destaca: “Del que queda d’aquí al desembre, com a coses noves, a Capçanes el 6 de desembre farem una cosa que no havíem fet mai, que és un minifestival dins el festival. Això vol dir que programarem quatre grups seguits, que tenen en comú que són grups emergents de música independents: Xerrich, Anaïs Vila, Roko Banana i KIW. Tots ells els podem considerar música d’autor i que es troben en la frontera del folk, el jazz i la cançó, amb bandes que estan amb el primer disc o encara no n’han editat cap. I això ho fem amb un tast de vins de la DO Montsant on participaran quinze cellers d’aquesta DO. És una aposta, perquè el públic del Terrer és un públic sobretot adult, de quaranta anys en amunt, i programem gèneres molt reposats, perquè els vins d’aquí demanen aquesta actitud, la majoria són vins que no estan pensats per prendre drets. Serà una confrontació directa a la birra: es pot fer un concert de rock i punk bevent vins a peu dret? Jo crec que sí que es pot. És un atreviment i veurem com funciona. Continuen essent bandes de caràcter nacional, que treballen amb la llengua, que operen dins d’aquests àmbits estilístics que entenem que són els propis del festival. I és un intent per a connectar-nos amb gent més jove.”

L’any vinent el festival Terrer farà deu anys i creixerà. Explica Rosés: “Enguany hem engegat una nova fase. El Terrer s’amplia cap a l’Empordà el mes de maig. Va ser la DO Empordà que ens va convidar a fer una cosa amb ells. Això, ho necessitem com a projecte per ser sostenibles nosaltres i professionalitzar el projecte i poder treballar bé, fidelitzant l’equip. També, perquè trobo que com a projecte té sentit. Si nosaltres juguem amb la filosofia de l’expressió del lloc i connectem cultura i territori amb el vi com a element que ens serveix de pont, de vehicle, de fil conductor, d’espai de trobada, de conversa. Perquè cada vegada som més conscients que el vi representa un lloc. I això, quan ho conjugues amb el patrimoni, la memòria i la creació, el batec del dia a dia és molt ric, perquè té moltes maneres d’expressar-se.”

Hi ha altres territoris que també s’han interessat a fer connexions amb el festival Terrer. Ho anirem veient aviat. Com diu Blai Rosés: “La força d’un territori, d’una identitat, és la capacitat de representació de si mateix i la capacitat de crear vasos comunicants entre els diferents territoris que tenen una base comuna. La relació del Priorat i de l’Empordà és clara: garnatxa, carinyena i sòls de llicorella. Encara que siguem lluny, som a prop. I en uns altres territoris pensem que també suma. I això pot generar a nivell cultura i de cellers un flux de comunicació, creant espais de trobada d’aquestes experiències. I això és positiu. Com a festival no podem aspirar a ser un Temporada Alta, un festival de referència de grans noms. No tenim els equipaments ni la potència institucionals. No deixarem de ser perifèrics, però és que l’urbs no és el nostre espai. Però des d’aquesta perifèria i condició de ruralitat sí que podem crear un moviment que teixeixi noves complicitats i crear circuits per a artistes i públic.”

El festival es tanca a Porrera el dia 7 de desembre amb el músic Borja Penalba i la connexió amb el País Valencià. Penalba ha ideat una proposta especial per al festival. Amb la col·laboració de Meritxell Gené, rellegiran els grans moments de la Nova Cançó.