06.04.2026 - 19:34
|
Actualització: 06.04.2026 - 20:37
En aquest moment, la nau Orion ha iniciat el sobrevol de la Lluna. Les quatre finestres principals de la cabina s’orienten ara cap a la superfície lunar, i els astronautes Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen es disposen a viure una de les experiències més extremes de la història de l’exploració humana: set hores observant un món que, en bona part, cap humà havia vist mai des de tan a prop.
A les 19:57 (hora catalana) l’Orion ha assolit el punt de màxima distància de la Terra: 407.000 quilòmetres, esdevenint així els humans que més lluny han estat mai del nostre palneta. L’Apol·lo 13 havia establert el registre el 1970, amb 400.171 quilòmetres, en les circumstàncies dramàtiques que tothom recorda. L’Artemis II l’ha superat en condicions de normalitat operativa, com a prova de sistemes, com a primer pas d’una nova etapa.
Durant les primeres hores del sobrevol, l’Orion passa per la zona fronterera entre la cara que veiem des de la Terra i la que ens és sempre oculta. En aquest tram, cap a les 21:02, la nau assolirà el punt de màxima aproximació a la superfície lunar, a tan sols 6.550 quilòmetres. Des d’aquesta distància, els astronautes podran veure la Lluna com un disc complet: no el fragment que veiem des de la Terra, sinó el planeta sencer, amb tota la seua curvatura.
La NASA ha preparat una llista de trenta objectius geològics per a la tripulació. El primer gran repte és la conca Orientale, un cràter de quasi mil quilòmetres d’amplada format fa 3.800 milions d’anys per l’impacte d’un cos celeste gegantesc. Estarà plenament il·luminat en el moment del pas. Més cap al nord-oest, el cràter Hertzsprung, de quasi 640 quilòmetres, oferirà un contrast fascinant: les seues estructures han estat deformades per impactes posteriors, i la comparació entre tots dos permetrà als científics entendre com evolucionen els accidents lunars en temps geològics.
A la mitjanit, el silenci
Cap a les 00:44 de la matinada, l’Orion s’endinsarà darrere la Lluna. Durant uns quaranta minuts, les comunicacions amb el control de missió a Houston quedaran totalment interrompudes. Quatre persones, completament soles en el lloc més remot que cap ésser humà ha trepitjat mai, sense cap senyal que les connecte amb la Terra.
El protocol és clar i la situació estava prevista, però res no pot treure el pes simbòlic d’aquest silenci. Durant aquells quaranta minuts, el control de terra no sabrà res del que passa a bord. Quan el senyal es restablesca, cap a les 01:25, sabrem que han passat per allà.
A les tres de la matinada, un eclipsi que ningú veurà des de la Terra
Cap a les 02:35, el Sol quedarà amagat darrere la Lluna des de la perspectiva de la cabina Orion. Durant quasi una hora, els astronautes podran observar la corona solar — la capa exterior de l’atmosfera del Sol, normalment invisible — il·luminant les vores de la Lluna. El disc solar desapareixerà completament. La Lluna semblarà quasi del tot fosca. I si algun meteorit impacta contra la superfície en aquell moment, el destell serà visible. És un eclipsi total vist des de l’espai. Des de la Terra, és invisible.
El sobrevol es clourà cap a les 03:20. Llavors, l’Orion posarà rumb a casa.
Vegeu-ho en directe ací:
