26.01.2017 - 14:29
160 imatges recorren el llegat de l’artista al Nova York dels 60 i 70
BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)
La mirada fotogràfica del nord-americà Peter Hujar (1934-1987) sobre “la intimitat” humana protagonitza la retrospectiva de 160 imatges ‘Peter Hujar: a la velocitat de la vida’, que podrà veure’s des d’aquest divendres fins al 30 d’abril a la seu barcelonina de la Fundació Mapfre.
En roda de premsa aquest dijous, el comissari, Joel Smith, ha explicat que l’exposició versa sobre aquesta mirada “de tu a tu” que el fotògraf va mantenir amb els seus retratats, amb especial accent en l’escena gai i drag de Nova York, però també d’un elenc de personatges importants, entre pintors, actors, coreògrafs i escriptors, com Susan Sontag i William S.Burroughs.
En una exposició organitzada per la Fundació i The Morgan Library & Museum de Nova York (Estats Units), Smith ha destacat que entre tot el grup de fotògrafs que projectaven el ‘downtown’ novaiorquès en la seva època, Hujar ha estat més conegut com a retratista.
“Des de la rebel·lió gai fins a l’època de la Sida, ha estat el retratista que amb més fidelitat va retratar l’escena neoyorquina”, ha explicat el comissari, que ha avisat que l’exposició no està organitzada cronològicament, sinó que intenta ser coherent amb la visió personal del fotògraf.
D’aquesta manera, les imatges es juxtaposen de manera “sorprenent”, mostrant el desenvolupament de la seva tècnica amb els seus primers treballs en els anys cinquanta i seixanta, i els últims en els vuitanta i noranta.
TRES TRETS
La fotografia de Hujar ha tingut tres trets: el primer d’ells, l’intimisme, amb uns retratats amb els quals arribava a gastar fins a 20 rodets i passava hores de silenci fins a extreure “el comportament natural d’aquestes persones”.
L’absència de vergonya ha estat el segon dels seus trets, amb uns retrats a través del cos i no de la cara; i finalment, la singularitat: “La interessava entendre al personatge com a únic i original, no com a part d’un tot”.
L’exposició intenta ser una retrospectiva que combina la seva època amb l’exposició d’un artista que està viu i pot proposar juxtaposicions, “de manera que l’obra d’art cobra vida i està subjecta a interpretacions i combinacions diferents”.
Segons ha explicat Smith, com Huje no ha tingut èxit comercial –i malgrat tenir un vida curta–, això el va alliberar per explorar facetes de la fotografia que li agradaven, conferint a la seva obra una “gran varietat”, i, tot i que va intentar accedir a fotografiar un cercle ampli, es va bolcar en el seu cercle d’amics.
Hujar va fer incursions en la fotografia de moda, a més d’haver estudiat cinema a Europa, però sobretot, un dels seus trets era que “no li interessava molt el moment del retrat, sinó que considerava que era presa d’un moment vital més ampli”.
REPTES FOTOGRÀFICS
Hujar es plantejava reptes per veure si els superava: tractava de sobreposar-se a la dificultat de retratar figures cobertes per vels; immortalitzar persones estirades captant la seva reacció davant de la càmera, i buscava fer retrats dobles per plasmar la individualitat i la interacció entre els retratats, i entre els quals hi ha la càmera.
També estava entre els seus reptes fer retrats en grup per fer visibles les dinàmiques entre les persones, i també retrats corporals per mostrar la personalitat només amb el cos: “Per a ell, el cos és la personalitat de la figura tant com ho és la cara”.
