La mentida “en temps real” que Alberto Núñez Feijóo ha mantingut durant catorze mesos

Després de declarar durant cinc hores per videoconferència, Alberto Núñez Feijóo va sortir ahir al migdia de l’amagatall al despatx del congrés espanyol molt content i satisfet. Ja pot girar full d’aquesta nosa, que era testificar en la causa que investiga els 230 morts que va causar la gota freda el 29 d’octubre de 2024. Alliberat de tot, avui serà, feliç a la interparlamentària del Partit Popular, a la Corunya, i tots els barons el felicitaran.

El primer de fer-ho, com l’alumne que arriba nou a la classe i vol agradar al mestre, va ser el president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca. En un piulet a X, va escriure, en castellà: “Vull valorar la plena col·laboració de Núñez Feijóo amb la justícia, i que hagi respost amb transparència i responsabilitat a totes les preguntes. Va ser el primer líder nacional d’interessar-se per la DANA i de sol·licitar informació en temps real. Un compromís ferm amb la veritat, amb les víctimes i amb el respecte a les institucions.”

La utilització de l’expressió “en temps real” que fa el president Pérez Llorca no és ni gratuïta ni casual, sinó que forma part de la coreografia comunicativa del PP. N’és el nus, en realitat. Pocs minuts després de començar a declarar, pràcticament en la primera pregunta de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, es va confirmar que el dirigent espanyol del PP va mentir el dia 1 de novembre de 2024 quan va dir, de l’Eliana estant, que havia estat informat en temps real per Carlos Mazón de tot allò que passava. Com que, amb la revelació dels missatges que es van intercanviar ell i Mazón, es va veure clar que això no era veritat, el partit ha fet un exercici de contorsionisme sintàctic i semàntic i ara, el temps real ja no té a veure amb la informació que li va facilitar “des de dilluns” Carlos Mazón, sinó que té a veure amb la que ell va demanar quan es va assabentar de la catàstrofe. Això és, a les 19.59 del vespre, quan l’apocalipsi ja s’havia escampat damunt bona part del País Valencià.

Dotze hores abans del “temps real”

No cal ni recordar que el “temps real” de la gota freda va començar dotze hores i mitja abans. Exactament, a les 7.35 del matí, quan l’AEMET publicà un avís roig.

I ja feia hores que plovia amb força en zones extenses del país. I en el període que abracen aquestes dotze hores i mitja, els mitjans de comunicació van informar, en aquest cas, sí, en “temps real”, d’allò que passava. Que a les dues del migdia ja circulaven les imatges tan esfereïdores d’Utiel. I que el mateix cabal paorós del riu Magre corria frenètic cap a Algemesí. I que a primera hora del matí ja va desaparèixer un camioner a la Ribera…

I que Carlos Mazón no va anul·lar l’agenda en tot el matí i s’havia reservat la vesprada per a un afer personal que va disfressar d’afer de partit.

Els whatsapps entre Mazón i Feijóo

Alberto Núñez Feijóo va lliurar al jutjat els missatges de Mazón la vigília de Nadal. Els acompanyava amb un paper per a contextualitzar-los i per a començar a desmentir-se ell mateix. Va ser allà on va dir, per primera volta, que quan deia dilluns volia dir dimarts. Va parlar de “error”. Ahir, a preguntes de la jutgessa, va tornar a dir “error”, i va ampliar l’argument: volia dir, sobretot, dimecres i dijous, que és quan van parlar per telèfon. El dia 1 de novembre de 2024, que és quan ho va dir, era divendres.

En la declaració judicial va voler matisar encara més el “temps real” i va dir que era un temps que començava a comptar a les 19.59, que és quan ell escriu el primer whatsapp a Carlos Mazón, i que el ritme d’aquest temps el marquen els 23 missatges que es van intercanviar ell i Mazón entre aquella hora i les 23.30 “Això acredita que estava informat a partir d’aquest moment en què em pose en contacte amb el senyor Mazón. No en tinc cap dubte”, va dir als periodistes que l’esperaven, en un intent de retòrcer els fets.

No sabia on era Mazón quan s’escrivien

A desgrat d’això, la informació que Feijóo diu que tenia no és del tot completa, perquè la jutgessa li va preguntar si sabia on era Mazón a les 19.59, quan li digué que la nit seria llarga. Feijóo va respondre que no, però que l’ex-president semblava informat. Segons tot el que s’ha anat sabent a partir d’investigacions periodístiques i declaracions en seu judicial, a les 19.59, Mazón tot just acabava d’arribar al Palau de la Generalitat i es preparava per anar al CECOPI, el lloc on es dirigia l’emergència i on, segons que ha dit Mazón mateix manta vegada, ningú no l’esperava per a fer ni decidir res, perquè ell no formava part d’aquest òrgan de coordinació.

Feijóo tampoc no sabia –o això va declarar a la jutgessa– d’on venia Mazón, a aquelles hores, ni amb qui havia dinat, i ni tan sols que l’àpat l’havia pagat el PP. “Jo no sé amb qui dinen les persones del meu partit”, va respondre.

Res sobre l’Es-Alert

En aquest període, en què va rebre informació en temps real, hi ha les 20.11, que és l’hora en què es va enviar l’alerta a la població. Segons que va declarar ahir, Feijóo no li va comentar res. En els missatges lliurats a la jutgessa tampoc no hi ha cap referència. Ruiz Tobarra –que investiga per què l’alerta es va enviar tan tard, quan ja no va servir per a salvar cap vida– va preguntar a Feijóo si Mazón li havia explicat el motiu de la demora, i ell va respondre, traient culpes, que sempre li havia dit que es va enviar quan els tècnics ho van considerar oportú.

En els whatsapps, i dins el període en què Núñez Feijóo estigué presumptament informat, sí que hi ha les persones amb qui Carlos Mazón va parlar aquell vespre. Sembla que el cap del PP ho ha oblidat, perquè s’ha entestat a dir, i els membres del seu partit ho han repetit a bastament, que ell va ser el primer i l’únic que es va interessar per tot el que passava aquell vespre. Segons aquells missatges, es veu un Feijóo molt interessat a enxampar el govern espanyol a contrapel i demana insistentment si ha parlat amb algú, a quina hora, si li donen ajuda… Mazón li respon que sí, que tenen tot el que necessiten, que és l’UME. I a les 23.23 escriu: “Sí que he parlat amb Sánchez, Montero i els de Defensa i Interior perquè tinguen en pre-alerta possibles efectius per a demà.”

L’objectiu era salvar Carlos Mazón

Veure ara el vídeo de l’arribada de Carlos Mazón al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana fa estremir una mica. Es veu com Carlos Mazón, abillat amb l’armilla roja del 112, camina cap al seu cap. Quan es troben, s’abracen de manera efusiva. Fins i tot, Feijóo posa la mà al cap a Mazón, com consolant-lo per tant com pateix. Han passat tres dies d’ençà de les barrancades i les riuades i Mazón està absolutament descol·locat. Però Feijóo ha viatjat a València amb un únic objectiu: despertar-lo del xoc en què va dir que se l’havia trobat, i reprogramar-lo perquè continue al capdavant de la Generalitat.

És l’estratègia de liderar la comunicació que Feijóo va ordenar a Mazón dues voltes la nit del 29 d’octubre. Sense tenir informació, sense saber què havia passat al País Valencià, va manar a Mazón que encapçalàs la comunicació, i això significava dir allò que tocava en cada moment. I allò que tocava era situar-se ells dos i el PP en el centre i arraconar el govern espanyol.

Per això Feijóo va mentir quan va dir que és clar que estava informat de tot. Per això, en aquestes imatges es veu com l’ex-consellera Salomé Pradas fa una cabotada, com confirmant allò que acaba de dir el seu cap. Per això, a partir d’aquell moment, el discurs de Mazón es va tornar extremadament agressiu contra el govern espanyol malgrat que feia tan sols unes hores havia agraït a Pedro Sánchez i als ministres la celeritat amb què havien atès l’emergència.

I, al remat, per això, a desgrat que durant unes setmanes ningú no es volia fotografiar amb Carlos Mazón i, fins i tot, Feijóo va fer una visita semiclandestina a la zona zero, la maquinària del PP va tancar files de manera aparent. I a Alacant, Feijóo es va abraçar a Mazón i li va dir: “Has fet una bona feina, Carlos.” I una sala plena de càrrecs del partit va aplaudir la mentida a cor què vols.

Allò va retronar com una ofensa més en el cap dels familiars de les víctimes. I no li ho van perdonar. I per això, quan feia un any exacte de la catàstrofe, en el moment més solemne del funeral d’estat, els crits van retrunyir en el Museu de les Ciències. Núñez Feijóo hi era i Carlos Mazón va dimitir cinc dies després. Ja no hi havia res a salvar. Tret de Feijóo mateix, que ha volgut reescriure els fets del 29 d’octubre de 2024.

L’oposició demana a Feijóo que plegue

A mesura que es difonien els detalls sobre la declaració testifical de Núñez Feijóo, els partits polítics de l’oposició expressaven el seu enuig i rebuig. Tant el PSPV com Compromís van coincidir a dir que la mentida que Núñez Feijóo ha mantingut durant més d’un any l’inhabilita per continuar encapçalant un partit que aspira a governar Espanya. Tots dos partits consideren que aquesta mentida ha servit per a sostenir Carlos Mazón en la presidència de la Generalitat durant un any, cosa que ha empitjorat el dolor dels familiars de les víctimes mortals.

El diputat de Més Compromís al congrés espanyol, Alberto Ibáñez, ha avançat que en la reunió de la mesa de la comissió que investiga la gota freda en aquella cambra demanaran que s’hi cite Feijóo, i que una data probable per a fer-ho seria el 27 de gener.