majoria

TEMA DEL DIA
Democràcia.
El 3 d’octubre de 2017 restarà marcat per sempre al calendari com el dia que l’independentisme va assolir el màxim nivell de mobilització i va empènyer l’estat espanyol contra les cordes. Ara fa dos anys, centenars de milers de catalans van sortir al carrer per rebutjar la repressió policíaca del referèndum i en defensa del dret d’autodeterminació. Una part de la gent que es va mobilitzar no era independentista, sinó senzillament demòcrata, però es va sentir impel·lida a manifestar-se perquè aleshores, com ara, l’independentisme era sinònim de democràcia. Dos anys després, algunes interpretacions de l’èxit del 3-O tendeixen a diluir el lideratge de l’independentisme dins un suposat consens del 80% que, bones intencions a banda, encara no s’ha plasmat mai políticament.

L’èxit del 3 d’octubre s’explica per l’èxit del referèndum del Primer d’Octubre. Sense l’acte de ruptura del referèndum unilateral no hauria existit la desobediència civil multitudinària del 3 d’octubre. Les majories no surten del no-res, no són una suma de sigles feta als despatxos del parlament ni es poden petrificar en un govern de concentració. Les majories es mobilitzen quan hi ha un objectiu àmpliament compartit i un lideratge polític disposat a dur-lo a terme. Aquell dia va sortir molta gent al carrer, que després vota opcions no necessàriament independentistes, però la iniciativa política la dirigia l’independentisme. Com que no es va saber aprofitar aquesta majoria al carrer per fer efectiu el referèndum, ara sembla que fins que no es torni a reunir aquesta majoria no es pot fer res. Però la majoria del 3-O va sortir de l’acció, no pas de la inacció.

L’independentisme va assolir el màxim nivell de mobilització quan era en una dinàmica rupturista, no en fase pactista ni dialogant. És quan la gent va veure que la República podia ser una realitat que es va mobilitzar, no a l’inrevés. I per això aquell vespre va sortir Felipe VI, per evitar la ruptura de l’estat i activar l’onada de repressió que encara viu Catalunya. No ho va fer pel 15-M, que en teoria havia de subvertir el sistema, sinó pel 3-O, perquè hi havia en joc la unitat d’Espanya. No hi tornarà a haver una majoria com la del 3-O fins que l’independentisme no torni a provocar un acte de ruptura amb l’estat espanyol que faci creïble el seu missatge. La resposta a la sentència és una incògnita, però, segons com es faci, pot tornar a revifar aquesta majoria. Ara, perquè això sigui possible ha de ser rupturista, ha de tenir lideratge polític i objectius clars. La resposta ha de mirar de ser tan àmplia com sigui possible, però per a ser àmplia no es pot aigualir, com es va demostrar el 3-O. Els sentenciats són dirigents polítics i qualsevol demòcrata hauria d’anar en contra d’empresonar idees.

Ja hi ha veus de l’establishment que demanen un ajornament de la sentència perquè tenen por de la resposta. Aquesta por s’ha traduït en un augment brutal de la repressió aquestes darreres setmanes i un intent de criminalitzar l’independentisme vinculant-lo al terrorisme. La campanya electoral s’ha convertit en una cursa per a veure qui garanteix millor l’aplicació del 155 i les propostes de diàleg s’han fet fonedisses. Torna la política de la por, amb reforços policíacs espanyols inclosos. Però aquest intent d’intimidació no ha aconseguit de desmobilitzar l’independentisme. Al contrari, la repressió ha topat novament amb una resposta multitudinària al carrer i molt estesa territorialment, cosa que preocupa els aparells de l’estat espanyol i els seus portaveus, que no saben exactament què passarà. El Primer d’Octubre va ser un assaig d’això que pot passar amb la sentència.

MÉS QÜESTIONS
Sánchez menysté el finançament valencià i porta tensió al Botànic.
El pas de Pedro Sánchez per València a la campanya pre-electoral ha suscitat controvèrsia pel finançament. L’anunci del president espanyol que revisarà el model durant la legislatura i no de seguida ha decebut Compromís i ha estat qualificat de broma de mal gust per Unides Podem. En canvi, el PSPV l’ha interpretat com un compromís clar amb el País Valencià. El context de campanya electoral no ajuda a fer pinya, però el cas és que Sánchez evita de comprometre’s i deixa el finançament sense data. En canvi, s’havia compromès amb Ximo Puig a prendre-s’ho com una de les prioritats tan bon punt es constituís el nou govern. El síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri, no ha amagat la decepció amb Sánchez i ha exigit tota la contundència al president de la Generalitat, perquè reivindiqui un finançament just a les reunions oficials i les declaracions públiques. Diu que Sánchez té intenció de prolongar la singularitat valenciana, és a dir, una comunitat pobra que aporta recursos a l’estat com si fos rica. Tant o més contundent ha estat la crítica de Joan Baldoví, company de Ferri al congrés espanyol: ‘Estem tips de les falses reivindicacions del PSOE seguides sempre d’un “no hem tingut temps”.’ Ha recordat el compromís que Sánchez va subscriure amb la reforma del finançament del País Valencià en la moció de censura que el va dur a la presidència del govern espanyol. Per a la síndica d’Unides Podem, Naiara Davó, la proposta de Sánchez és ‘una broma de mal gust’, després de les gestions i la feina avançada per a resoldre-ho en un any. El secretari d’organització del PSPV-PSOE, José Muñoz, ho veu d’una altra manera: creu que Sánchez mostra un compromís clar amb la reforma del sistema i diu que aquesta serà una de les primeres qüestions que els socialistes valencians reclamaran al govern que surti de les eleccions del 10-N. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha provat de tallar la polèmica responent a Sánchez que el seu govern no esperarà quatre anys a tenir un nou finançament i que es mostrarà inflexible.

Podem vol una comissió per investigar la relació del deute amb l’austeritat. El grup parlamentari d’Unides Podem a les Corts ha proposat de crear una comissió d’investigació del deute de la Generalitat, que, tal com han recordat, abasta el 42,20% del PIB del País Valencià. És, doncs, la comunitat autònoma més endeutada de l’estat espanyol. A més, més d’un quart del pressupost anual va destinat a amortitzar el deute. Podem remarca que el Consell destina més diners al deute que no a partides com Habitatge o Educació. El diputat Ferran Martínez ha justificat la petició dient que el deute és el mecanisme que permet de connectar l’infrafinançament i les polítiques d’austeritat. A més, ha posat l’exemple de comissions d’investigació semblants que s’han creat a Portugal o a la comunitat autònoma de Madrid, on han servit per a destapar escàndols de corrupció. L’objectiu d’aquesta comissió que proposen seria discernir tres eixos. En primer lloc, els efectes de l’infrafinaçament en l’acumulació de deute públic –segons que es calcula, és el 50% del total. El segon, la quantitat que correspon a la corrupció i la mala gestió dels governs valencians. Finalment, esbrinar com es relaciona el deute amb l’aplicació de polítiques d’austeritat.

L’OCB reivindica els drets lingüístics en un acte de suport a Paula Rotger. Al centre Cotoner d’Esporles s’ha fet un acte organitzat per l’Obra Cultural Balear i l’Ajuntament d’Esporles per reivindicar els drets lingüístics dels catalanoparlants a Mallorca i, concretament, de suport a Paula Rotger. Hi han participat més de dues-centes persones, entre les quals la vice-presidenta del Consell de Mallorca Bel Busquets; el diputat del parlament Miquel Ensenyat; la secretària autonòmica Agustina Vilaret; la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior; i la batllessa d’Esporles, Maria Ramon. Paula Rotger hi ha fet un parlament a favor dels drets lingüístics. El cantant Marcel Pich i les glosadores Maribel Servera, Cati Canyelles i Alícia Olivares han estat les encarregades de musicar la trobada reivindicativa. En representació de l’OCB, hi ha intervingut el coordinador, Tomeu Martí. Paula Rotger va ser víctima d’una discriminació per raó de llengua i a conseqüència d’haver-la denunciada va rebre dues denúncies de la Guàrdia Civil, una davant l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) i una altra davant la delegació del govern espanyol a les Illes Balears. Tanmateix, no va acotar el cap i va declarar que estava disposada a arribar fins al final, fins que es demostri la veritat. L’Obra Cultural Balear va demanar a Aena la publicació del vídeo del control de seguretat on van succeir els fets.

L’estat espanyol recorrerà contra la llei de residus de les Illes. La reunió de la comissió bilateral entre el govern espanyol  i el de les Illes, per a resoldre les discrepàncies amb dos articles de la llei de residus, ha acabat sense acord. L’estat considera que l’executiu autonòmic no té competències per a prohibir la distribució de bosses de plàstic lleugeres d’un sol ús als establiments comercials a partir del 2021. Tampoc per a implantar tarifes i taxes de pagament per generació de residus. Si no s’arriba a cap consens, el govern espanyol amenaça de dur la norma davant el Tribunal Constitucional. El termini per a fer-ho s’acaba al novembre.

LA XIFRA
9,2 euros per metre quadrat és la mitjana del preu dels pisos de lloguer a Andorra, segons les dades d’habitatge del 2018 presentades aquest matí pel Departament d’Estatística.

TAL DIA COM AVUI
El 4 d’octubre de 1981 acabaren els set mesos de vaga de fam dels presos de l’IRA Provisional i l’INLA, en què van morir deu presoners, inclòs el membre del parlament Bobby Sands.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb