15.01.2016 - 14:00
La COP21 celebrada el passat desembre a París obrí una escletxa d’esperança. Semblava que el canvi climàtic en curs havia deixat de preocupar els dirigents del món. Per fortuna, o potser perquè les evidències dels trasbalsos atmosfèrics i de les anomalies meteorològiques han esdevingut incontestables, la COP21 arribà a uns acords de mínims, segurament insuficients, però en absolut frustrants. Les delegacions dels 195 estats presents acceptaren que tenim un problema i es comprometeren a abordar-lo. Ja és molt. El tema pendent és com fer-ho.
Un problema d’aquesta complexitat no es resol amb una única solució prodigiosa. Caldran moltes solucions parcials sumables. En tot cas, el rovell de l’ou és la mobilitat. Representa el 40% de les emissions totals de gasos amb efecte hivernacle, en el ben entès que es tracta d’una contaminació difusa, amb milions de responsables (com jo mateix o vostè) i poquíssims culpables. Mentre la gran majoria de vehicles continuï impulsada amb motors tèrmics, no hi ha res a fer. Necessàriament emetran diòxid de carboni, el principal gas amb efecte hivernacle.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
