23.02.2017 - 11:11
La instructora arxiva les peces de responsabilitat civil obertes contra els altres 25 antics alts càrrecs investigats
SEVILLA, 23 (EUROPA PRESS)
La jutge María Núñez Bolaños ha arxivat les peces de responsabilitat civil obertes com a garantia cautelar contra els 26 exalts càrrecs investigats en la peça separada del procediment específic pel qual es van concedir les ajudes investigades en el cas dels ERO fraudulents, aixecant d’aquesta manera la fiança civil de 4.214.702 euros imposada a l’expresident de la Junta José Antonio Griñán.
En 26 actuacions diferents, consultats per Europa Press, la instructora arxiva les peces de responsabilitat civil obertes contra els 26 exalts càrrecs investigats després que l’acusació particular que exerceix la Junta, que va sol·licitar l’arxiu d’aquesta peça separada, hagi manifestat en un escrit que “es reserva expressament l’acció civil per exercitar-la davant la jurisdicció competent, una vegada finalitzat el judici penal, si a això pertoqués”.
En l’acte on va obrir judici oral contra els expresidents Manuel Chaves –a qui no es va arribar a imposar fiança civil– i José Antonio Griñán i altres 24 exalts càrrecs, el llavors jutge de reforç del Jutjat d’Instrucció número 6 de Sevilla, Álvaro Martín, va requerir a Griñán i a l’exconsellera d’Hisenda Carmen Martínez Aguayo perquè prestessin una fiança de 4.214.702 euros; a l’exconseller d’Ocupació José Antonio Viera perquè ho fes en la quantitat de 6.229.108 euros, i a l’exconseller d’Innovació Francisco Vallejo li va demanar una fiança de 3.763.332 euros.
El jutge Álvaro Martín, que els va advertir que, en cas de no fer front a aquestes fiances en el termini de 30 dies, es procediria a decretar l’embargament de béns, va imposar posteriorment –mitjançant acte de 21 de desembre– una fiança de responsabilitat civil de 1.975.534 euros a l’exdirector general de l’agència IDEA Jacinto Cañete, mentre que l’exconseller d’Ocupació Antonio Fernández tenia una fiança civil de 807 milions i l’exdirector general de Treball Francisco Javier Guerrero de 686 milions.
La instructora explica en les actuacions que l’exercici de l’acció civil juntament amb la penal està previst en els articles 108 i 110 a 112 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, preceptes que “contemplen l’exercici conjunt d’ambdues accions en el marc del procés penal, i només en el cas que el perjudicat opti per reservar-se l’acció civil per al seu exercici en el corresponent procés en aquesta jurisdicció serà possible una separació de les dues accions”.
RENÚNCIA O RESERVA DE L’ACCIÓ CIVIL
Al fil d’això, argumenta que correspon a la Fiscalia “l’exercici en el si del procés penal de les accions de contingut punitiu i l’exercici de les accions civils derivades de la infracció penal en benefici del perjudicat o perjudicats, tret que aquest o aquests les haguessin renunciat o reservat per exercitar-les davant la jurisdicció civil”.
“Encara que els perjudicats per la infracció penal no es mostrin com a part en la causa penal, no per això ha d’entendre’s que renuncien a les indemnitzacions que puguin correspondre’ls, que hauran de ser exercitades pel Ministeri Fiscal en benefici d’aquells”, subratlla la jutge, que en aquest sentit recorda que l’article 111 de la Llei d’Enjudiciament Criminal “atorga al perjudicat la possibilitat de fer reserva de les accions civils en el procés penal per exercitar-les posteriorment davant la jurisdicció civil”.
Al fil, posa de manifest que, “exercitada en el procés penal només l’acció penal, conforme a l’article 112 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, s’entendrà exercitada també l’acció civil, tret que el perjudicat la renunciï o reservi expressament per exercitar-la després d’acabat el procés penal”, per la qual cosa “queda clar que en el nostre ordenament jurídic, el procés criminal té per objecte no només l’acció penal sinó també la civil per a la restitució de la cosa, la reparació del dany i la indemnització de perjudicis, excepte renúncia o reserva expressa dels perjudicats pel fet punible”.
