Dolors Monserdà, Marta Pessarrodona

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La junta de govern de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha difos un comunicat en què critica la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra la comunicació en català entre els governs del país. La ILC rebat l’argumentació del Suprem, denuncia l’intent d’impedir la comunicació de les administracions en català i afirma que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

La ILC també assegura que, igual que durant la guerra del 1936-39 i des del 1987 ençà, continuarà treballant per a promoure e la presència pública, el coneixement i la difusió de la literatura escrita del català a l’Alguer, el País Valencià, les Illes, la Franja de Ponent, Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i el Carxe.

Heus ací el comunicat:

«Reunida en sessió ordinària de 18 de juny de 2020, la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes ha tingut notícia de la sentència dictada pel Tribunal Suprem en què anul·la diversos preceptes del Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat (DOGV núm. 8046 de 23 de maig de 2017).

La Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes manifesta que:

No comparteix l’argumentació utilitzada pel tribunal referida a la falta de validesa jurídica del concepte «àmbit lingüístic». La Institució de les Lletres Catalanes té encomanat l’encàrrec explícit de: «Promoure la presència pública, el coneixement i la difusió de la literatura catalana, la clàssica i l’actual, dins del seu àmbit lingüístic, en tots els sectors i estaments de la societat i per tots els mitjans de difusió possibles» (llei 20/1987, de 12 de novembre, art. 3b). Igualment, té encomanada la missió de «Promoure l’espai d’intercanvi i la relació entre els escriptors en llengua catalana de tot el domini lingüístic» (art. 3d). Així doncs, tant l’expressió «àmbit lingüístic» com el seu equivalent «domini lingüístic» tenen una llarga tradició en el nostre ordenament jurídic i constitueixen una de les raons de ser de la Institució de les Lletres Catalanes.

Denuncia que l’intent d’impedir la comunicació en la llengua compartida entre administracions públiques de diferents comunitats autònomes vulnera la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada i ratificada per l’estat espanyol.

Manifesta que, d’acord amb el seu mandat fundacional, històric i jurídic, tal com ja va fer entre 1937 i 1939 i, novament, des de 1987 ençà, la Institució de les Lletres Catalanes continuarà treballant, com té legalment encomanat, per promoure la presència pública, el coneixement i la difusió de la literatura escrita en la llengua pròpia de la ciutat sarda de l’Alguer, de les Illes Balears, del País Valencià, de la Franja de Ponent, del Principat de Catalunya, del Principat d’Andorra, de les comarques de la Catalunya Nord i dels municipis de Iecla, Jumella i Favanella, al Carxe.»

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.