07.03.2017 - 10:42
MADRID, 7 (EUROPA PRESS)
Any 2007: el salari mitjà anual de les dones a Espanya va ser de 16.943,89 euros, davant els 22.780,29 euros dels homes, és a dir, 5.836,4 euros menys (un 25,6%), segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que constata una desigualtat de la distribució salarial entre homes i dones “apreciable”. Una dècada després, s’han produït avanços?.
A tenor de les últimes dades, corresponents al 2016, la resposta sembla clara: les xifres de l’INE revelen que els guanys mitjans anuals dels homes ascendeixen a 25.727,24 euros, davant els 19.744,82 euros de les dones, la qual cosa suposa 5.982,42 euros menys (un 23,2% menys). Els sous augmenten però les distàncies entre tots dos sexes amb prou feines es redueixen.
Com cada any, cada 8 de març es commemora a tot el món el Dia Internacional de la Dona Treballadora o Dia Internacional de la Dona, una efemèride que es refereix “a les dones corrents com a artífexs de la història i enfonsa les seves arrels en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en peu d’igualtat amb l’home”, com recorda l’ONU.
En l’àmbit laboral, aquesta igualtat no és dona a causa de la bretxa salarial (la diferència d’ingressos entre homes i dones que fan la mateixa feina) i al sostre de vidre (barreres invisibles que han d’esquivar les dones treballadores amb una alta qualificació per ascendir en les seves empreses) per citar només dos obstacles.
AUGMENTEN LES DIRECTIVES
En el cas de la bretxa salarial “té conseqüències negatives a nivell econòmic, social, laboral, familiar i de salut per a les dones”, segons la presidenta de la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE), Ana Bujaldón. En l’actualitat, Espanya se situa “en el sisè lloc de la Unió Europea amb un percentatge mitjà de 18,8% de bretxa salarial, segons Eurostat”, afegeix. No obstant això, Bujaldón subratlla que el nombre de dones directives ha anat creixent en aquesta última dècada ja que fa deu anys se situava en un 17% i “segons les últimes dades, està en un 26%, per la qual cosa la proporció és d’una dona per quatre homes”.
“Avancem encara que molt lentament”, postil·la. En canvi, quant al nombre de dones en l’alta direcció “amb prou feines arriba al 12% en les grans empreses”, per la qual cosa advoca per “impulsar i fomentar el lideratge de les dones” ja que “segueix sense existir una equitat natural en llocs d’alta direcció i de presa de decisions”. “Les empreses del segle XXI no es poden permetre prescindir del talent femení”, adverteix.
170 ANYS A TANCAR LA BRETXA SALARIAL
A tot el món, segons l’Informe Global de la Bretxa de Gènere 2016 del Fòrum Econòmic Mundial –que mesura aspectes econòmics, polítics, educatius i de salut–, les dones trigaran 170 anys a tancar la bretxa salarial amb els homes per la qual cosa, segons els càlculs d’aquest organisme, caldrà esperar al 2186 per aconseguir aquesta igualtat, que es va situar aquest últim any en un 59%, la més elevada des del 2008. Ja el 2015, les projeccions basades en les dades de l’Informe d’aquest any apuntaven al fet que la bretxa econòmica podria tancar-se en un termini de 118 anys (al 2133): la quimera de la igualtat sembla més i més llunyana en cada nova edició de l’informe.
A Espanya, el V Informe ‘Dones en els Consells d’Administració de les companyies de l’Ibex-35’, elaborat per Atrevia i IESE Business School, constata que el nombre de dones en els Consells de les empreses de l’Ibex-35 va augmentar un 1,1% el 2016, el menor percentatge dels últims deu anys a causa de la reducció de la grandària dels Consells així com al canvi de les empreses que formen part del selectiu.
“El progrés és lent però real”. Aquesta és la reflexió de María Gómez del Pozuelo, CEO de Womenalia, per a qui “les empreses dirigides per dones duren un 30% més que les gestionades pels homes i les companyies fundades per dones o que compten amb equips fundadors mixts tenen una taxa més alta d’èxit i una tornada de la inversió més ràpida que les fundades només per homes”. Al seu judici, “alguna cosa s’està gestant i aviat la igualtat donarà el cop definitiu sobre la taula” encara que advoca per “seguir lluitant per aconseguir aquesta fita”. “I ho aconseguirem”, augura.
Mentre, la presidenta de PWN Madrid, Raquel Cabezudo, lamenta que la xifra de càrrecs directius ocupats per dones “no ha canviat en l’última dècada”. “A Espanya només el 24% dels càrrecs directius són ocupats per dones. Es tracta, en la seva majoria, de posicions de suport a la direcció en comptes de llocs de lideratge en àrees clau de l’empresa”, denuncia.
Per això, el paper de les empreses és determinant doncs, segons càlculs d’UGT, les companyies haurien de destinar 47.000 milions d’euros anuals per acabar amb aquesta xacra que situa Espanya com un dels països de la UE amb una de les bretxes salarials més elevades d’Europa. “I mentre gran part dels països europeus l’han reduïda durant la crisi, aquí ha seguit gairebé invariable”, denuncia la sotssecretària General d’UGT, Cristina Antoñanzas.
Aquest sindicat també alerta que el fet que les dones cobrin menys que els homes repercuteix en la seva vida quotidiana. Així, només a Espanya, les dones destinen un 9,81% del seu salari a la cistella de la compra, davant el 8,21% dels homes. El fantasma tangible de la bretxa continua quan les dones es jubilen i repercuteix en el tipus de pensió: segons UGT, poc més de dos milions de dones han pogut accedir a una pensió de jubilació davant més de tres milions d’homes.
En aquest sentit, el sindicat denuncia que si la bretxa salarial se situa en el 23,2%, la bretxa en les pensions de jubilació ascendeix al 37,95% ja que la quantia mitjana és de 742,81 euros entre les dones mentre que entre els homes ascendeix a 1.197,19 euros, una diferència de 454,38 euros.
TEMPORALITAT I CONCILIACIÓ, LA SOLUCIÓ?: CANVIS CULTURALS
Per la seva banda, la sociòloga de l’equip de la Secretaria de la Dona i Igualtat de CCOO, Raquel Gómez, afirma que, “entre la població assalariada indefinida a temps complet, el salari femení hauria d’augmentar el 15% per equiparar-se al dels homes; mentre que entre la població assalariada indefinida a temps parcial, el salari femení hauria d’augmentar el 8% i entre la població assalariada temporal a temps parcial, el guany femení ha d’augmentar un 6% per convergir amb el dels homes”.
“Només entre la població assalariada temporal a temps complet, el guany femení supera a la masculina en un 3%, en aquest cas la bretxa salarial negativa és per als homes”, indica Gómez, la qual cosa situa la temporalitat com a taula de salvació per a aquest sector de la població, pel qual aspectes com la flexibilitat i la conciliació que ofereixen les empreses són “una de les principals raons” que permeten seguir desenvolupant la seva carrera laboral, com detalla la directora general de Public Affairs de Randstad Espanya, Ángeles Tejada.
I com han evolucionat els drets de les dones als països desenvolupats i no desenvolupats en aquesta última dècada?. “A nivell mundial, amb caràcter general, podem dir que en aquesta última dècada, s’ha aconseguit arribar a la paritat en educació primària; que l’ocupació remunerada fos del sector agrícola es troba en un 45% segons les últimes dades, que les dones ocupen ja més del 30% dels escons als parlaments nacionals”, explica la presidenta de FEDEPE.
Bujaldón lamenta que, “malgrat l’evolució en l’àmbit internacional, segueixen sent necessaris profunds canvis per garantir els drets de les dones, així com canvis culturals que passen per trencar amb estereotips, garantir la plena autonomia i independència econòmica i mesures de salut i seguretat” pel que advoca per fomentar lideratge i apoderament econòmic perquè “la pobresa deixi de tenir nom de dona”.
