La Fundació Tàpies acaba d’inaugurar ‘Antoni Tàpies. Una biografia política‘, una exposició que mostra la militància política de l’artista mitjançant les seves obres. Per això, fins al febrer de l’any vinent, aplega una setantena de peces fetes entre 1946 i 1977. Procedents de préstecs de tot Europa, d’institucions, de col·leccionistes privats, de la família de Tàpies i de la fundació, rere aquesta setantena d’obres sempre hi ha una intenció política., Ho explica el comissari Carles Guerra, que també puntualitza que és una militància que preserva l’autonomia de l’obra.

Una de les obres més destacades que es poden veure és la reconstrucció parcial del tríptic que Tàpies va presentar a la Documenta de Kassel de 1964, una de les fires d’art més importants d’aquell moment. També hi ha diverses obres fetes arran de la Caputxinada, la tancada d’estudiants del 1966 en què Tàpies va participar activament. Una de les més conegudes és ‘7 de novembre’, una peça que habitualment es penja al Parlament de Catalunya i que evoca la trobada de les forces antifranquistes a l’església de Sant Agustí amb la voluntat de posar fi a la dictadura.

A la mostra, també s’hi pot veure ‘Composició amb números’, en record a la mort de l’anarquista Oriol Solé Sugranyes en mans de la Guàrdia Civil, i ‘A la memòria de Salvador Puig Antich’, una obra feta mentre l’executaven. També hi ha ‘Homenatge a Federico García Lorca’, una obra que l’any 1952 no va poder anar als Estats Units perquè les autoritats franquistes, molestes amb el títol, la van vetar.

El comissari de l’exposició explica que ‘Antoni Tàpies. Una biografia política’ reconstrueix les paradoxes que va viure un artista modern sota la dictadura franquista. La ràpida internacionalització de Tàpies a partir del començament de la dècada dels cinquanta va afegir una complexitat notable al treball. Per això, segons Guerra, l’obra exposada emergeix d’una doble censura de la qual Tàpies va ser víctima aquells anys: ‘Per un costat, la manca de llibertats de la dictadura, i per un altre, la censura respecte als continguts literaris o explícits que imposa l’art modern.’ Però Tàpies va saber superar aquella doble censura i en va sortir una obra que és capaç de viatjar internacionalment i alhora ser receptacle dels desitjos de llibertat de molta gent, explica Guerra.

A més, segons el comissari, l’actualitat de la mostra fa que mantingui la capacitat d’interpel·lar el visitant. També posa l’espectador en el repte de veure en la disfuncionalitat de la pintura una manera de fer política tan efectiva com la que podia havia fet l’artista amb la creació de cartells. Perquè si Antoni Tàpies va fer diversos cartells de contingut explícitament polític que no es poden veure a l’exposició, en el seu art la reivindicació sempre és més velada i conceptual: una pila de plats fan referència a la Caputxinada, un angle de 90 graus, a la mort de Puig Antic, uns solcs profunds en la pintura, com esgarrapades, a la repressió franquista.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb