02.03.2026 - 19:50
|
Actualització: 02.03.2026 - 19:55
Els mercats avui no han reaccionat tan malament com es podia témer. I això és perquè l’impacte financer d’un conflicte a l’Orient Mitjà repercuteix, principalment, en el sector energètic. Un augment sostingut dels preus del petroli actua com un impost global invisible: encareix els costs del transport, la producció industrial i els aliments. Aquest mecanisme alimenta la pressió inflacionària, dificulta l’actuació dels bancs centrals i retarda possibles retallades dels tipus d’interès. No sé si Trump ha pensat en això, quan ha decidit l’atac a l’Iran.
El fet és que, en aquest context, els mercats no cauen uniformement, sinó que es reorganitzen. El capital flueix cap a sectors que es beneficien directament de l’augment dels preus de les matèries primeres i, en canvi, les activitats sensibles als costs energètics en surten perjudicades. Diverses anàlisis ja destaquen aquesta dinàmica. L’energia, unes certes matèries primeres i les empreses dedicades a la defensa es beneficien de les entrades de capital; alhora, el transport, la indústria pesant i el consum poden experimentar una pressió relativa. Per als índexs, aquesta redistribució de fluxos sol ser més decisiva que no pas la guerra.
Si fem memòria, veurem que la història financera recent, de la guerra del golf Pèrsic fins a la invasió d’Ucraïna, demostra que els mercats poden absorbir ràpidament un xoc geopolític si l’impacte econòmic es manté limitat. El perill sorgeix quan el conflicte altera permanentment els equilibris energètics o inflacionaris. En aquest cas, la guerra deixa de ser un esdeveniment aïllat i es converteix en un factor estructural que castiga el creixement global.
En darrera instància, la reacció del mercat, avui, a la guerra a l’Iran no ha estat ni emocional ni ideològica, sinó estrictament macroeconòmica. Els inversors no especulen sobre el resultat militar, sinó sobre l’evolució dels preus del petroli, la inflació i els tipus d’interès. Si el conflicte es manté contingut, la volatilitat podria desaparèixer ràpidament. En canvi, si causa una pertorbació duradora en el subministrament energètic mundial, es podria convertir en un xoc comparable a les grans crisis petrolieres, amb efectes molt amplis, que van més enllà de l’Orient Mitjà. I això avui no ho sabem, perquè les reaccions de Trump són imprevisibles i no té manies a l’hora de mentir a tothom.
Per mirar d’apaivagar la situació, ahir l’Aràbia Saudita, Rússia i sis membres més de l’OPEP es van reunir i van decidir d’augmentar les quotes de producció de petroli de 206.000 barrils cada dia el mes d’abril, un volum superior a les expectatives, mentre la guerra desestabilitza l’Orient Mitjà i les rutes de transport. Aquest augment de producció és més alt que els 137.000 barrils per dia addicionals que els experts preveien abans del cap de setmana. No obstant això, no n’hi ha prou per a impedir un augment dels preus del barril de petroli.
I tal dit, tal fet. El gas, amb el tancament de la producció de Catar, és el que s’ha ressentit més de la sotragada, amb un augment de gairebé el 50%. Per una altra banda, el petroli baixa al voltant del 6% quan escric l’article. El Brent se situa a 77 dòlars per barril, si bé ha arribat a tocar els vuitanta, la nit passada. Evidentment, el moviment de l’OPEP d’ahir “és un senyal, no una solució”, com apunten molts analistes. Perquè si el petroli no pot transitar per Ormuz, 206.000 barrils addicionals cada dia faran molt poc per relaxar el mercat. Amb l’embranzida bèl·lica regional, el transport marítim a través de l’estret d’Ormuz, per on transita aproximadament un 20% del consum mundial de petroli, es troba compromès. Les grans companyies d’assegurances ja han avisat que no es faran càrrec d’allò que pugui passar.
És evident que un tancament prolongat de l’estret d’Ormuz duria a una escassetat i, en conseqüència, a un fort augment dels preus del petroli. No és que hagi de passar amb seguretat, però el risc hi és. L’explicació és clara. Segons molts analistes, això és una arma de doble tall per a Teheran. D’una banda, aquesta decisió perjudica significativament la resta del món, però, per una altra, també els impedeix a ells mateixos d’exportar la producció diària de petroli. Haurem de deixar passar una mica de temps en el desenvolupament de les hostilitats per a saber com acaba aquest aspecte.
Però el punt que fa més por a tothom, i que es comenta en veu baixa, és que els iranians es dediquin a bombardar les instal·lacions petrolieres dels països del golf Pèrsic. Ara com ara, tan sols han atacat la refineria àrab de Ras Tanura, però si l’exemple va més enllà, la situació canviaria radicalment i, en aquest cas, ningú no sap què podria passar.
Mentrestant, les borses han tingut un comportament a la baixa, però sense pànic en cap moment. Els índexs borsaris europeus han caigut entre el 2% i el 3%, amb pèrdues moderades pel risc que s’ha creat a la part més sensible del món, en termes energètics. A la borsa espanyola s’ha destacat l’enfilada d’un 5,6% de Repsol, fet que no té res de sorprenent. Com tampoc que JP Morgan hagi recomanat avui de comprar accions de grans petrolieres europees. Shell i Total Energies són alguns dels valors pels quals es decanta el banc nord-americà enmig de les tensions geopolítiques. La borsa americana, en aquests moments, es troba en lleugers números negres, fet, que, fins a cert punt, sí que és sorprenent. L’or, com s’esperava, també ha pujat, però a un ritme inferior del que es podia esperar. I això mateix ha passat amb el dòlar, que s’ha enfilat respecte de la resta de divises.
En definitiva, la situació és molt complicada i la volatilitat manarà en els mercats borsaris, de divises i de matèries energètiques aquests dies vinents, segons quin camí prenguin els esdeveniments bèl·lics. Cal estar molt a l’aguait, perquè qualsevol actuació, o simple rumor, pot fer canviar el rumb de les decisions dels inversors. Vénen dies de molts nervis als mercats.
