13.01.2026 - 18:26
|
Actualització: 13.01.2026 - 20:11
La fiscalia especial de Corea del Sud ha demanat la pena de mort per a l’ex-president Yoon Suk-yeol, destituït del càrrec arran de la crisi institucional derivada de la declaració de la llei marcial el desembre del 2024. Els fiscals l’acusen d’haver encapçalat un procés d’insurrecció amb l’objectiu de mantenir-se al poder i de soscavar l’ordre constitucional.
La petició s’ha fet avui en una vista davant el tribunal de districte de Seül i marca un punt d’inflexió en una de les causes judicials més greus i excepcionals de la història recent del país. Yoon es va convertir en el primer president sud-coreà detingut i encausat mentre encara exercia el càrrec.
Segons l’escrit de la fiscalia, Yoon va declarar la llei marcial de manera deliberada i injustificada, malgrat que aquest mecanisme és reservat legalment a situacions de guerra, emergències nacionals o crisis de gran magnitud. A conseqüència d’aquella decisió es van desplegar tropes i forces de policia al voltant del parlament durant hores i es va obrir una crisi política de primer ordre.
Els fiscals sostenen que l’ex-president va provar de reprimir l’Assemblea Nacional i concentrar el poder executiu, legislatiu i judicial, cosa que consideren una amenaça directa a la democràcia. Segons Park Eok Su, el fiscal especial, Yoon va declarar la llei marcial amb la voluntat de mantenir-se en el poder durant un llarg període i d’anul·lar els mecanismes de control institucional.
La fiscalia també acusa Yoon d’haver ordenat o afavorit la detenció de figures polítiques importants durant la jornada del 3 de desembre, entre les quals el president del parlament, Woo Won-shik, i el cap de l’oposició d’aleshores, Lee Jae-myung, que més tard va assumir la presidència del país. A més del delicte d’insurrecció, l’ex-mandatari és encausat per abús de poder i obstrucció a la justícia. Tot i que Yoon ha defensat reiteradament que la seva actuació va ser constitucional i legal, la fiscalia rebutja aquests arguments i considera que els fets constitueixen una vulneració greu de l’ordre democràtic.
Un càstig excepcional en el dret sud-coreà
D’acord amb el codi penal sud-coreà, el delicte d’encapçalar una insurrecció és susceptible de tres possibles penes: la pena de mort, la cadena perpètua o la cadena perpètua sense treballs forçats. Segons la fiscalia, atesa la gravetat dels fets i l’impacte institucional, cal aplicar la sanció més severa prevista per la llei.
La presidència actual ha indicat que espera que la justícia “actuï d’acord amb la llei” i respongui a les expectatives de la població. En la mateixa línia, el portaveu del Partit Democràtic, Park Soo-hyun, ha dit que els responsables dels fets “han d’afrontar la forma de justícia més severa”, perquè les seves accions “podrien haver destruït l’ordre constitucional i la sobirania popular”.
