12.03.2017 - 11:56
Victoria González Torralba trasllada al personatge creat pel seu pare a la joventut de postguerra
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
La periodista Victoria González Torralba, filla de l’escriptor Francisco González Ledesma, reviu al personatge de l’inspector Méndez, que va crear el seu pare, traslladant-lo a la Barcelona de 1945, anys de joventut del personatge que serveixen per explicar l’origen del “seu desencantament i la seva solitud”, ha explicat l’autora en una entrevista d’Europa Press.
Mentre que en les novel·les del seu pare l’inspector tenia una edat indeterminada que rondava els 60 anys, a ‘Llámame Méndez’ (Ed. Planeta) l’inspector té només 17 anys, encara que haver viscut la guerra fa “grans als joves que ara tenen 17 anys”, segons la periodista.
Aquesta novel·la mostra el primer cas amb que es troba Méndez abans de convertir-se en inspector: una noia apareix assassinada en la muntanya de Montjuïc de Barcelona amb detalls escabrosos, víctima d’un assassí en sèrie a qui el jove intentarà atrapar.
Escriure aquest llibre va ser quelcom que va parlar amb el seu pare, que creia que “igual que molts personatges de novel·la negra, feia falta explicar per què l’inspector Méndez era com era, què li va fer desencantat i solitari”, encara que mai va poder arribar a fer-ho.
La implicació de González Torralba amb Méndez ja venia amb l’últim llibre que va escriure el seu pare, perquè la seva malaltia va fer que l’hagués d’ajudar a completar-lo, encara que l’havia viscut sempre de prop.
“Méndez era com un parent llunyà, sempre estava allà, tota la família el coneixia. A més, Méndez ens va robar molt temps a la família, perquè el meu pare havia d’escriure en el temps lliure, quan tornava de treballar a La Vanguardia. Per això em sentia en deute amb ell”, recorda González Torralba.
ESSÈNCIA SENSE FOTOCOPIAR
A l’hora d’escriure ha intentat “mantenir l’essència del personatge, però no fer una fotocòpia i traslladar-lo a una altra època, perquè té 17 anys i no 60”, argumenta la periodista.
L’elecció d’aquesta edat no és casual: és el moment en què “podia començar a decidir què podia fer amb la seva vida”, i alhora és just en 1945, en la postguerra però al moment en què la fi de la II Guerra Mundial alberga esperances entre els represaliats de ser alliberats com va passar amb Alemanya.
A més, el situa en una edat propera a la de Francisco González Ledesma, per la qual cosa l’autora ha usat vivències que li va explicar el seu pare o que va relatar en la seva autobiografia; fins i tot el fa aparèixer en la novel·la com un jove escriptor a qui Méndez es troba.
BARCELONA, UN PERSONATGE
Igual que les altres novel·les de Méndez, el barri del Poble Sec i el Districte Cinquè –el barri Xinès– tenen molt pes: “Barcelona és un personatge”, afirma l’autora, que considera que és el segon personatge més important després del protagonista.
Aquesta és la primera novel·la de Victoria González Torralba, després de treballar de periodista en revistes femenines i de viatges, encara que ja té relats escrits: “Escriure ficció és una ganga perquè escrius el que et dóna la gana”, confessa, admetent que escriure, sigui en la forma que sigui, és el que sempre l’ha mogut.
