La dreta torna a governar a Bolívia, després de més de dues dècades

  • El nou president de Bolívia serà Rodrigo Paz (PDC), que ha superat Tuto Quiroga a la segona volta

VilaWeb
El candidat del Partit Demòcrata Cristià (PDC) a president de Bolívia, Rodrigo Paz.
20.10.2025 - 03:06
Actualització: 20.10.2025 - 07:35

El candidat del Partit Demòcrata Cristià (PDC), Rodrigo Paz, serà el nou president de Bolívia després d’haver vençut a la segona volta de les eleccions amb el 54,6% dels vots, davant l’ex-president Jorge Tuto Quiroga, que n’ha obtingut el 45,4%.

Paz ha aconseguit el suport de més de 3,3 milions de bolivians, superant els gairebé 2,8 milions que han votat per Tuto Quiroga. Els resultats es basen en el 98% de l’escrutini, segons les dades del Sistema de Recompte Preliminar (Sirepre) del tribunal superior electoral de Bolívia, i podrien variar lleugerament en el recompte oficial definitiu.

El seu company de candidatura i futur vice-president, Edmand Lara, ha celebrat els resultats i ha anunciat que prendran accions immediates per a “recuperar l’economia del país, garantir el subministrament de dièsel i gasolina, equilibrar els preus de la cistella bàsica i eradicar la corrupció”.

Rodrigo Paz, senador del PDC, fill de l’ex-president Jaime Paz Zamora i nebot-net de l’ex-mandatari Víctor Paz Estenssoro, ha trencat els pronòstics de les enquestes i ha estat vencedor tant a la primera com a la segona volta, amb un discurs allunyat tant del MAS com del conservadorisme de l’oposició.

Amb la proposta d’un ‘capitalisme per a tothom’, Paz planteja de reduir la despesa pública, formalitzar l’ocupació, impulsar reformes electorals i constitucionals per a atreure inversió privada, però rebutja la intervenció del Fons Monetari Internacional (FMI), per la qual aposta Tuto Quiroga. Ha assegurat que no buscarà la reelecció.

És la primera vegada, d’ençà que la segona volta es va instaurar el 2009, que unes eleccions a Bolívia arriben a aquesta fase. El país ha arribat als comicis marcat per la fi del projecte polític del Moviment al Socialisme (MAS) després de gairebé dues dècades, i per una greu crisi econòmica, en què destaca la manca de combustible, tema central durant la campanya.

La carestia d’hidrocarburs ha estat tan important que les autoritats electorals s’han hagut de coordinar amb les principals energètiques perquè es garantís el desplegament de les maletes electorals amb les paperetes i el material necessari per als jurats a tot el país.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor