20.01.2017 - 14:00
Baiget anuncia que aquest any es convertiran 400 places de personal d’universitat que estan en interinitat
BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)
La CUP ha votat aquest divendres en contra de les esmenes a la totalitat al Pressupost de la Conselleria d’Empresa i Coneixement presentades per C’s, PSC, SíQueEsPot i PP, tot i que ha considerat que és “continuista i conservador”.
A la comissió parlamentària per debatre els comptes del departament liderat per Jordi Baiget, el diputat del partit anticapitalista Albert Botran ha donat el vistiplau al pressupost, tot i que ha criticat l’augment de les partides per a promoció turística i ha considerat que, en canvi, s’haurien d’augmentar les d’universitats i investigació.
El pressupost de la Conselleria d’Empresa i Ocupació per a aquest any preveu 1.370 milions d’euros, el que significa un augment de l’11,3% respecte als comptes del 2015, amb 139 milions més.
Gran part del pressupost del 2017 es reserva al finançament de les universitats i les beques, amb 905,5 milions d’euros –809 milions de finançament directe i 96,5 de diversos programes de serveis i suport a les universitats–, fet que suposa un 66% del total i un increment del 16,2% respecte al 2015.
En el capítol d’universitats, Baiget ha anunciat que aquest any s’ampliaran les beques als màsters, començaran a aplicar les “polítiques d’estabilització de personal” i es consolidaran les places de 200 treballadors d’administració i serveis i 200 més de personal docent i investigador que actualment estan en interinitat.
Un altre 27% dels comptes per a aquest any (370,1 milions d’euros) es destinaran a l’impuls de l’activitat econòmica, la innovació i la investigació: 192,3 (un 14%) es destinaran al foment de l’activitat econòmica i la innovació, i 177,8 (un 13%) a polítiques d’investigació i transferència de coneixement.
El 7% restant correspon a les despeses de la direcció i l’administració generals del departament, amb 68,11 milions d’euros, un 16% menys en comparació de fa dos anys.
INDÚSTRIA I INNOVACIÓ
Per a polítiques industrials i energètiques es reserven 108,4 milions d’euros, i Baiget ha defensat que les prioritats del departament s’alineen amb els eixos del Pacte Nacional per la Indústria, i ha explicat que hi ha 10 milions d’euros que es reserven com consignacions habituals per atendre possibles mesures que es derivin dels acords que s’adoptin en el marc del Pacte.
Ha destacat que gairebé 40 milions d’euros es destinaran a impulsar diferents línies de préstecs i altres mesures per ajudar al finançament de l’empresa a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i Avançsa, i que en els pròxims tres anys es bonificaran préstecs per desenvolupar projectes industrials que haurien de permetre canalitzar fins a 300 milions d’euros.
Baiget ha assegurat que la innovació és l’àmbit en el qual s’ha fet un “major esforç”, i ha assenyalat que s’ha destacat que, dels 177,8 milions per a polítiques d’investigació i transferència del coneixement, destaquen els 20 milions a l’impuls de la transferència tecnològica a través d’Eurecat, 18,5 milions a les comunitats Ris3Cat i cinc milions per donar suport a la Fundació Mobile World Congress, entre d’altres mesures.
TURISME
En turisme, el Govern preveu recaptar aquest any 50,5 milions d’euros amb la taxa turística, cinc més que en 2016 i, en paral·lel, l’Agència Catalana de Turisme disposarà de 15,3 milions també promocionar Catalunya com destí de referència.
Entre la resta d’àmbits sota el paraigua de la Conselleria, destaquen 16 milions a diferents actuacions d’internacionalització (12,5 a través de les oficines a l’exterior d’Acció); sis milions per a programes d’incentius en el comerç per fomentar la seva competitivitat, l’impuls de l’eficiència energètica en mobilitat i edificis amb al voltant de nou milions d’euros, i el suport a l’afany emprenedor amb 5,3 milions per al programa ‘Catalunya Emprèn’.
Tots els partits de l’oposició han coincidit a criticar que el Govern no hagi aplicat un descompte en les taxes universitàries, i els d’esquerres (PSC, SíQueEsPot i la CUP) han reprotxat no haver abordat una reforma per tenir una fiscalitat més justa i progressiva.
