02.03.2017 - 13:50
Afirma que un referèndum unilateral implica “certa dosi de desobediència”
BARCELONA, 2 (EUROPA PRESS)
La CUP ha defensat aquest dijous que el referèndum sobre la independència de Catalunya es reguli amb una llei específica en comptes d’incloure-ho en la llei de transitorietat jurídica –una de les tres normes de desconnexió previstes–.
El partit ho explica en el document ‘Despertem la primavera del referèndum!, que ha enviat a les seves bases, ha publicat a la web ‘L’observatori del Procés’ i ha recollit Europa Press.
El document admet així discrepàncies amb JxSí sobre la llei per convocar el referèndum i l’estratègia a seguir fins a fer-ho: explica com la CUP ha apostat davant JxSí per regular el referèndum en una llei separada de la llei de transitorietat jurídica, encara que no descarta que ambdues es presentin i votin en el Parlament durant una mateixa sessió.
“En una llei, el referèndum que entra en vigor ja i que permet convocar-ho. En una altra, la transitorietat latent fins al moment d’haver guanyat el referèndum”, proposen, i confien que sumaran més suports per a una llei de referèndum que per una de transitorietat jurídica.
Explica que JxSí ha insistit a incloure la regulació del referèndum en la llei de la transitorietat, fent que “pogués entrar en vigor parcialment al moment de la seva aprovació” –concretament, la part estrictament necessària per celebrar el referèndum–.
La CUP destaca la importància d’internacionalitzar el procés d’independència perquè el referèndum sigui efectiu, i recorda a JxSí que el codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia estableix que la norma reguladora d’un referèndum “ha de ser una llei, i que els seus aspectes fonamentals no poden ser reformats durant l’any anterior al referèndum”.
Els ‘cupaires’ admeten que no podran complir aquesta recomanació al 100% perquè un any abans no tenien els instruments legals per tirar endavant un referèndum, però proposen que serveixi “com a guia per tot el que es vulgui legislar en matèria de referèndum, sota el prisma que, com menys es toqui el procediment, millor”.
PRIMER, GUANYAR EL REFERÈNDUM
També critiquen el discurs d’JxSí de construir una legalitat catalana –amb la llei de transitorietat– que empari el referèndum, que ho diferenciï del procés participatiu del 9N, i que a més doni cobertura als funcionaris que participin.
Consideren que s’està construint un relat pel qual “fent entrar en vigor una petita part de la llei de transitorietat hi haurà suficient per entendre que la legalitat catalana ha trencat amb l’espanyola” i que des d’aquest moment totes les instruccions que doni el Govern tindran el paraigua de la llei catalana i no estaran afectades per la Justícia espanyola.
“D’entrada no acabem de veure que pugui haver-hi una autèntica ruptura de legalitat sense haver proclamat abans la independència, i aquesta no es pot fer sense haver guanyat el referèndum”, exposen.
Posen en dubte que amb aquesta proposta es generi un nou marc jurídic i que a més sigui suficient per afrontar la suspensió de la pròpia llei per part del Tribunal Constitucional (TC).
“No podem parlar de referèndum unilateral i no assumir que es farà amb certa dosi de desobediència a l’Estat i sense que sigui possible argumentar un discurs de legalitat pura”, avisen JxSí, i els insten a recolzar-se en la legitimitat, l’efectivitat i la democràcia directa.
ELS FUNCIONARIS
Per això, conviden JxSí a ser conscients que “els reconeixements internacionals es produiran quan s’hagi visualitzat de forma efectiva la ruptura”, per la qual cosa demanen afrontar el concepte de ‘legalitat intervinguda’ en comptes de defensar aquesta legalitat catalana.
Per això, rebutgen “el mantra que és necessari cobrir als funcionaris i a tots amb un instrument que passi de la llei a la llei com una espècie de panacea jurídica que ho arregla tot”, cosa que titllen de discurs màgic.
Tampoc accepten seguir posant el focus en la llei i en els polítics com a mecanisme que resol tots els problemes mitjançant eines, en comptes de posar-ho en la mobilització popular: “El cas Vidal és l’expressió exagerada d’aquesta posició”, expliquen sobre el dimitit exsenador d’ERC que va dir que el Govern havia obtingut il·legalment dades fiscals dels catalans.
