La credibilitat de Mazón dins una motxilla. Crònica d’un interrogatori que ha empetitit encara més el president dimitit

“M’hauria agradat parlar més”, ha dit Carlos Mazón, entre abraçades i copets d’esquena dels diputats del PP que l’han agombolat en la compareixença en la comissió d’investigació sobre la gota freda al congrés espanyol. Ho ha dit quan s’ha acabat l’interrogatori a què l’han sotmès els grups parlamentaris. Eren prop de les dues del migdia. Però aquest comentari, “m’hauria agradat parlar més”, costa de saber contra qui anava dirigit, perquè qui menys l’ha deixat parlar ha estat el seu propi grup.

No debades, la sessió s’ha acabat amb un monòleg de disset minuts del diputat del PP per Alacant César Sánchez repetint unes quantes voltes l’argumentari del PP sobre els fets. És a dir, culpant el govern espanyol de tot. Disset minuts d’un torn de vint que, en teoria, havia de servir per a fer lluir el dimitit Carlos Mazón. Però Sánchez, ex-president de la Diputació d’Alacant, com Mazón mateix, només ha deixat tres minuts perquè el president en funcions fes ús de la paraula. La darrera paraula que en qualsevol debat té tanta importància i, en aquest cas, un correligionari seu no l’ha deixat esplaiar-se. Duia una carpeta plena de papers, Mazón! Hauria pogut reciclar els texts de dimarts passat a les Corts! Però no ho ha pogut fer.

Potser el diputat Sánchez i tot el Partit Popular saben que es troben davant les darreres raneres d’un polític que ja no creu ningú, pose el to de veu que pose. Que fer-se la víctima ja no serveix de res, que els fets corren més que la seua estratègia i l’atropellen.

Però Carlos Mazón ha tingut tres minuts per a expressar-se, per a parlar sense que ningú l’interrompés, els tres darrers minuts de l’interrogatori, i no els ha aprofitat ni per demanar perdó, ni per assumir errades. I, és clar, tampoc per respondre allò que tant i tant li han preguntat avui, i ahir i fa mig any, on era entre el moment que va deixar Maribel Vilaplana a l’aparcament i quan va arribar al Palau de la Generalitat.

Carlos Mazón s’ha limitat a tornar a parlar d’una apagada informativa que només existeix en el seu imaginari i en el d’aquells que li escriuen uns argumentaris que quan ixen de la impressora ja fan pudor de resclosit.

Les víctimes l’han acompanyat a Madrid

Aquesta crònica ha començat pel final de la compareixença perquè, en realitat, aquest ha estat el darrer acte de Carlos Mazón com a president de la Generalitat [amb permís dels senadors, que potser també el criden per a repetir el mateix interrogatori en camp propi].

A més, el principi ja el sabem, i no és sinó la manca de reacció de Carlos Mazón els dies previs al 29 d’octubre i la negligència absoluta que va perpetrar aquell dia. I el resultat és el de 229 morts i desenes de ferits de diversa consideració.

El principi, avui, també és un autobús que eixia de València a les cinc del matí amb desenes de persones que han perdut els seus familiars. Que han hagut de matinar, que a Madrid han passat fred, que han hagut de sofrir l’escrutini de la policia espanyola, que no les deixava acostar-se a l’edifici del congrés espanyol. Tot això, per a demostrar a Carlos Mazón, també a Madrid i allà on calga, que no li permetran que les continue humiliant. Que no el deixaran descansar fins que no el vegen declarar davant la jutgessa.

Desarmat i embolicat en mentides

En aquesta compareixença d’avui hem vist interrogatoris molt més insistents que els de l’altre dia a les Corts. Fins i tot, Mazón s’ha vist obligat a declarar-se autonomista i defensor de l’autogovern per a intentar de refugiar-se davall les faldes del parlament valencià, quan ha dit que el president de la Generalitat només havia de retre comptes davant les Corts.

Avui, a la sala Prim, plena a vessar, hem vist diputats que no li han deixat posar en pràctica l’estratègia infantil de perdre el temps explicant coses que no li preguntaven. Hem vist diputats que li parlaven de les víctimes, i uns altres que li parlaven de tu. I hem descobert un Carlos Mazón completament desarmat i embolicat en les mateixes mentides. No pot eixir de la teranyina que ell mateix s’ha teixit. Els nusos són tan forts que no els pot desfer i ara només pot observar com ell mateix és consumit per aquesta tela d’aranya.

Hem descobert, per exemple, un president de la Generalitat que, amb alerta roja, després d’haver estat en el restaurant contestant a telefonades i missatges, ficà el mòbil a la motxilla, i per això no va poder respondre a la consellera Salomé Pradas que el buscava desesperadament. També hem sabut que la motxilla és una mena de bossa Mary Poppins, on també hi havia un jersei per si tenia fred. I hem sabut que aquell dia va tenir fred, i per això va arribar al CECOPI amb un suèter de color groc.

Hem descobert un Carlos Mazón que va entrar a El Ventorro amb escorta i va eixir-ne sense. I que quan anava passejant cap al pàrquing de la plaça de Tetuan va parlar amb Maribel Vilaplana “uns instants” de futbol.

També hem descobert un Mazón que no pot evitar de dir mentides. En unes quantes respostes, ha dit que no es va saber que hi havia víctimes mortals fins a les tantes de la matinada. En realitat, en la segona compareixença que va fer aquella mateixa nit per televisió, del CECOPI estant, amb l’armilla roja d’emergències sense el jersei groc, amb camisa blava, cap a dos quarts d’una de la matinada, ja va dir que hi havia “cossos sense vida”, però que no podien donar-ne més detalls per deferència als familiars. Les dotze i mitja de la nit no és ben entrada la matinada.

Carlos Mazón no ha volgut reconèixer que, a primera hora del matí, a la Ribera ja hi havia un camioner mort. Tampoc no ha donat credibilitat als milers de trucades que des de bon matí arribaven al 112. “El CECOPI es guia per informacions veraces, amb dades”, ha arribat a dir, com si els pilotets rojos de les trucades que romanien a l’espera de resposta no fossen dades més que alarmants. Cada llumeta roja era una persona desesperada que no trobava ningú a l’altra banda.

Carlos Mazón ha posat en dubte les hores de la mort que consten en actes judicials, algunes de les quals ha llegit el diputat d’Esquerra Gabriel Rufián. “Em costa molt de creure que vostè sàpiga l’hora, perquè no consta l’hora de la mort en les actes de defunció”, ha dit el president dimitit. I d’aquesta manera ha tornat a ofendre desenes de familiars de víctimes mortals que saben del cert a quina hora van parlar per darrera vegada amb els seus parents. Com Dolores, com Rosa, com tantes i tantes que guarden, encara, als seus mòbils, els darrers whatsapps que van rebre o els darrers vídeos.

També ha volgut llevar importància, Carlos Mazón, avui al congrés espanyol, a les desenes de persones que trucaven per dir que tenien familiars desapareguts. “Desapareguts no és igual a morts, perquè va haver-hi molts problemes de cobertura aquell dia.”

Així, amb aquesta fatxenderia, ha anat espolsant algunes de les afirmacions i preguntes que els portaveus li feien en aquesta comissió on ell no hauria volgut venir mai. Se l’ha vist incòmode tot el temps, com el xiquet consentit a qui sempre deixen guanyar i un dia s’adona que el món és una altra cosa i que fer política no és fer vídeos d’Instagram.

La interrupció com a estratègia

La sala de la comissió era plena de periodistes i plena de diputats de tots els partits polítics. Els del PP hi han anat a agombolar Mazón i a intentar acoquinar els portaveus dels altres grups. Quan una pregunta o una afirmació no els semblava bé, feien soroll, parlaven, cridaven i feien referències al reglament de la cambra. La presidenta, la socialista Carmen Martínez, ha hagut de cridar a l’ordre alguns d’aquests diputats, com Fernando de Rosa, Macarena Montesinos, que és la tutora política de Carlos Mazón, i fins i tot Belen Hoyos, que és membre de la mesa i no deixava de fer exclamacions quan alguna cosa no li agradava.

La duresa dels diputats

La incomoditat ha estat matinera, perquè el grup mixt s’ha dividit el temps entre Ione Belarra, de Podem, i Àgueda Micó, de Compromís. Belarra li ha recordat que tenia l’obligació de dir la veritat i que, si no ho feia, s’exposava a penes de tres mesos a un any de presó. L’ha acusat d’humiliar les víctimes i de repartir els diners de la reconstrucció entre els empresaris finançadors del PP. Li ha dit homicida, gerro i mala persona, i l’ha acusat de ser el responsable de la mort de 229 persones. “Espere que, per una volta, la justícia espanyola funcione i vostè acabe en la presó”, li ha etzibat. Mazón s’ha fet l’ofès i la víctima, i ha dit que no respondria als adjectius que li havia llançat Belarra. Després ha dit que era ell qui feia les trucades i qui cercava la informació. I que feia seguiment de tot el que passava i del desplegament de l’UME a Utiel, i ha intentat perdre temps explicant què era el CECOPI, cosa que Belarra li ha respost que no calia. I tan bon punt ha pogut, ha dit que no li tocava a ell enviar l’alarma.

Àgueda Micó s’ha atribuït part del mèrit que la comissió d’investigació estiga en marxa i ha qualificat d’estafa la compareixença de la setmana passada a les Corts. “Ací sí que haurà de respondre les preguntes que no va respondre a Joan Baldoví”, ha dit Micó a Mazón. El president en funcions l’ha interrompuda: “Jo no vaig mentir a Joan Baldoví.” I després ha intentat de repetir la ruta entre El Ventorro i el Palau de la Generalitat, però sense dir cap hora exacta. “Per què no agafaves el telèfon a Pradas”, li ha preguntat. “Perquè anava caminant i tenia el mòbil a la motxilla”, ha respost Mazón, amb tanta naturalitat que aquells que l’han sentit han hagut de confirmar amb qui tenien al costat que realment acabava de dir allò del mòbil a la motxilla. Micó li ha dit que feia uns dies Mazón va desitjar que la gent sabés distingir entre un home que s’havia equivocat i una mala persona. “Tu ets una mala persona”, li ha dit.

La diputada del PNB Idoia Sagastizabal li ha demanat que fes autocrítica, si va cometre cap errada de gestió, i Carlos Mazón ha respost que ell era l’únic que havia fet autocrítica, que era l’únic que havia assumit responsabilitats i que era responsable per la ingenuïtat de transmetre la imatge d’un president aliè a l’emergència. Després ha tornat a parlar de les falsedats que diu que ha hagut de desmentir.

Amb Oskar Matute, d’EH Bildu, Carlos Mazón ha discutit sobre les afirmacions que va fer dient que el temporal anava cap a Conca. I li ha recordat que es va limitar a dir que hi havia unes cabres mortes. “No és igual cabres que persones”, li ha dit. Matute li ha recordat que el fet d’haver dimitit del càrrec no l’eximia de les responsabilitats polítiques que pogués haver-hi.

El to de Mazón, tant amb Matute com amb Gabriel Rufián, d’Esquerra, ha estat desmenjat, com si li fes una mandra infinita haver de respondre a l’interrogatori d’aquests diputats, a qui ha menystingut unes quantes voltes.

El parlament de Rufián amb Mazón ha estat tan dur, que ha provocat un gran moviment de protesta de tots els diputats del PP. La presidenta ha hagut de posar ordre moltes voltes, perquè Rufián no deixava respondre a Mazón. “No li permetré que em responga amb mentides. A mi, no. Demane perdó, vostè no és l’únic responsable, vostè paga els plats trencats, però també són responsables els del seu partit i els de Vox, però no li naix demanar perdó.”

El grup plurinacional Sumar s’ha repartit el temps entre Nahuel González i Alberto Ibáñez, que ha fet l’interrogatori visiblement enervat, després d’haver presenciat una part de la compareixença. Li ha fet preguntes concretes, com ara, si el lobby turístic li havia fet cap oferta laboral, si ell era el responsable d’enviar l’Es-Alert o per què va trucar a la consellera Pradas a les 20.10. “Per què, si no calia que vostè fos en el CECOPI, el dia 1 sí que hi va anar i el va presidir?”, li ha preguntat. Mazón tan sols ha pogut respondre que no s’aixecaven actes de les reunions d’aquest organisme de coordinació.

Nahuel González pràcticament no ha fet cap pregunta a Carlos Mazón, però en un to molt dur li ha etzibat que ell no havia dimitit pas per humilitat, sinó perquè la gent del carrer li havia dit que se li havia acabat el temps, perquè la coartada no donava més de si i perquè ni tan sols els seus votants el volien. Llavors li ha recordat la vergonya que representava el fet que quan ell parlava de futbol amb Maribel Vilaplana ja hi havia desenes de morts. “Diga que ho va fer malament, no es burle de les víctimes.”

L’interrogatori vergonyós de Vox

A banda del capteniment de Carlos Mazón, que continua sense dir on era aquell dia, i que continua defensant –avui, amb una força inaudita– que ell no havia de ser al CECOPI i que tant hi feia, on era, quan s’informava per telèfon, el moment més vergonyós de l’interrogatori ha estat el de Vox.

Ignacio Gil Lázaro s’havia preparat un interrogatori a partir de totes les afirmacions que Mazón havia fet durant tots aquests mesos. Com si s’hagués llegit els texts que el president en funcions va llegir la setmana passada a les Corts i hagués reconvertit en preguntes totes les afirmacions que va fer. Així, Mazón només havia de respondre sí o no. I ell, com un escolanet obedient, ha posat cara d’atribolat i de patir molt i de víctima llastimosa, i responia aplicat sí o no. I quan mirava d’allargar-se una miqueta més, el diputat el renyava només una miqueta, perquè si parlava de més, no tindria temps de desplegar aquell bé de déu de preguntes que s’havia preparat.

El mur Alejandro Soler

Després d’això, el cop de realitat que ha rebut Mazón quan ha començat l’interrogatori del socialista Alejandro Soler ha estat molt més dur. Tots els fantasmes han tornat a aparèixer en la sala. Soler li ha preguntat si podia dormir als vespres, i quan Mazón ha intentat d’allargar la resposta, Soler li ho ha impedit. Li ha preguntat si va rebre cap whatsapp de Salomé Pradas entre les 12.53 i les 17.43 i Mazón ha respost que a partir de les 15.00 no en va rebre cap. Soler ha volgut que Mazón mostràs el mòbil, i llavors el president en funcions ha dit que ell només havia de respondre davant les Corts Valencianes. Soler li ha recordat que quan va parlar amb Pradas a les 17.37, ella li va dir que l’escenari de Forata era apocalíptic, però que, en compte d’anar-se’n corrents cap al centre d’Emergències, va continuar dinant amb tranquil·litat. I sobre el dinar, quan Soler ha dibuixat un escenari que tenia a veure amb les expectatives, amb la vesprada lliure dels seus escortes i els seus col·laboradors, Mazón s’ha posat molt tens i, sense el torn de paraula, ha volgut interrompre Soler, que continuava amb el relat. “A vostè li han arribat boles masclistes molt greus”, li ha dit.

Mazón s’ha vist obligat a respondre que va beure aigua i vi, durant el dinar, que estava en condicions de prendre decisions, que al restaurant hi va arribar amb escortes i en va sortir sense, i que es va posar el jersei perquè tenia fred.

El president que no cal

Una de les coses que més ha exagerat avui Carlos Mazón és la seua irrellevància. Ell mateix s’ha situat en un escenari de prescindibilitat absoluta. D’una banda, diu que ell no és del CECOPI i que no li consulten res, i que mai se li acudiria donar cap ordre a ningú. D’una altra, diu que tant és el lloc des d’on faça cridades per a informar-se i per saber què passa. Però la pregunta lògica és, amb tota la informació que diu que arreplegava, què en feia? Per a què volia tota la informació si no l’havia d’emprar per a prendre cap decisió?

Mazón s’ha passat els dos anys que li ha durat el mandat preguntant per a què serveix Compromís. Ara la pregunta se li ha girat en contra. Per a què servia Carlos Mazón en la presidència de la Generalitat?