La Comunitat Valenciana registra 123 delictes d’odi en 2015 i els atacs més nombrosos són contra discapacitats

  • La Comunitat Valenciana va registrar l'any passat 123 casos de delicte d'odi que van afectar 116 víctimes, i els atacs més nombrosos --fins a un total de 43-- es van dirigir contra persones amb discapacitat, segons dades del Ministeri d'Interior. Tot i això, des de Moviment contra la Intolerància denuncien en el seu últim Informe Raxen que la xifra global podria ser cinc vegades més alta, basant-se en l'estimació de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que assenyala que només un 20% d'este tipus de delictes es denuncien.

VilaWeb
08.07.2016 - 18:48

VALÈNCIA, 8 (EUROPA PRESS)

La Comunitat Valenciana va registrar l’any passat 123 casos de delicte d’odi que van afectar 116 víctimes, i els atacs més nombrosos –fins a un total de 43– es van dirigir contra persones amb discapacitat, segons dades del Ministeri d’Interior. Tot i això, des de Moviment contra la Intolerància denuncien en el seu últim Informe Raxen que la xifra global podria ser cinc vegades més alta, basant-se en l’estimació de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que assenyala que només un 20% d’este tipus de delictes es denuncien.

Esta és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’Informe Raxen de 2015, que ha presentat este divendres a València el president del Moviment Contra la Intolerància, Esteban Ibarra. L’informe calcula que, a partir les dades d’Interior, s’han produït realment un total de 615 delictes d’odi en la Comunitat en 2015.

L’organització també ha realitzat una monitorització pròpia de casos, segons la qual s’han produït 76 casos en la Comunitat en 2015, dels quals 45 han estat agressions i 27 incitacions a l’odi. Esta dada situaria esta autonomia com la segona d’Espanya amb més casos, sol per darrere de Catalunya. A més, Ibarra ha avançat que durant el primer trimestre de 2016, el col·lectiu ha tingut constància de 30 casos de delictes d’odi.

Els delictes d’odi s’instruïxen com a tal des de fa pocs anys a Espanya, segons ha explicat Ibarra, i inclouen els atacs per motius de racisme i xenofòbia, ideologia, discapacitat, orientació sexual, religió, estatus social i sexe.

En este sentit, l’informe destaca que els delictes més comuns en 2015 en la Comunitat han estat els atacs de disfòbia –odi als discapacitats–, amb 43 casos, seguits del racisme i la xenofòbia amb 33; la ideologia, amb 18; orientació sexual, amb 17; intolerància religiosa, amb sis casos; gènere i sexe, amb quatre i atacs per aporofòbia –odi a les persones pobres– amb dos casos.

Per províncies, la que més delictes va registrar va ser València, amb 65; seguida d’Alacant, amb 39 i Castelló amb 19. La província amb major nombre de víctimes també va ser València, amb 54; Alacant, amb 43 i Castelló, amb 19. Dels 123 delictes, es van aclarir 92: 48 a València; 31 a Alacant i 13 a Castelló.

Pel que fa a les detencions, es va n produir 75, de les quals 24 van ser per delictes relacionats amb la disfòbia; 12 amb el racisme i la xenofòbia; 17 amb la ideologia; 13 amb l’orientació sexual, quatre amb raó de gènere/sexe, tres per aporofòbia i dos per intolerància religiosa. Per províncies, a València es van produir 38 arrestos, 23 a Alacant i 14 a Castelló.

PERSISTIXEN LES ACTITUDS

A la llum d’estes dades, des del Moviment Contra la Intolerància han destacat que a la societat espanyola “persistixen socialment les actituds de xenofòbia i altres manifestacions d’intolerància”, amb especial incidència de les “agitacions islamòfobes”. Així, “seguixen produint-se agressions i fets violents per individus racistes o grups neonazis” tant a persones, com els seus béns i els seus espais religiosos.

D’altra banda, Ibarra també ha destacat que en les ciutats s’estan generant grups xenòfobs que “utilitzen la fam i els aliments” i exclouen als immigrants. Un altre dels problemes que identifiquen és el fet que els fons ultres dels camps de futbol “seguixen sent un viver de racistes, islamòfobs i neonazis”.

Així, l’entitat ha criticat l’augment de la presència del “discurs de l’odi” a Internet i xarxes socials, des d’on “s’alimenta el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme, la islamofòbia, el antigitanisme, l’homofòbia i altres formes d’intolerància”; així com l’entrada de discursos populistes xenòfobs europeus que “busquen la ultradreta espanyola”.

“AL SUD DELS PIRINEUS”

En este sentit, Ibarra ha destacat que la presència d’estos grups “al sud dels Pirineus” no és “tan àmplia com a Europa” i ha expressat el seu desig que continue així. De fet, ha destacat que Espanya és un país “molt dinàmic” en la lluita contra la intolerància i ha destacat que l’organització està “molt contenta” amb la Comunitat per accions com el reconeixement a Guillem Agulló.

Tot i això, Ibarra ha assenyalat que este país ha de continuar treballant contra el que ha qualificat com el “problema número u d’Europa”. Per això, l’informe inclou un decàleg de mesures contra el racisme, la intolerància i els delictes d’odi, entre les quals s’inclouen la creació d’una oficina contra els delictes d’odi, la creació d’un pla d’acció i d’una Llei integral contra este tipus de delictes.

També es proposa estimular la denúncia, el tancament de llocs a internet que promoguin l’odi, la prohibició de concerts, manifestacions i activitats que promoguen la xenofòbia, el racisme i la intolerància; la il·legalització d’organitzacions que promoguen estes actituds; l’impuls a la formació d’agents públics i privats, la cooperació entre autoritats públiques i la promoció de cooperació europea i internacional.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor