23.01.2017 - 10:04
El Govern podria acceptar esta demanda sol en aquelles comunitats que reben finançament per baix de la mitjana amb el model actual
VALÈNCIA/MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
Sis comunitats autònomes, entre elles la valenciana, han traslladat al Ministeri d’Hisenda la seua proposta que el nou model de finançament autonòmic, que haurà daprovar-se enguany, preveja la condonació de les partides del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que han rebut, instrument financer que va crear el Govern a l’estiu de 2012 quan els governs autonòmics tenien tancats els mercats i pel qual va desemborsar uns 100.000 milions d’euros.
En concret, segons van traslladar a Europa Press en fonts del Govern, Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana, Aragó, Canàries –que rep fons d’un instrument de facilitat financera semblant al FLA– i Balears recullen esta demanda entre les seues propostes amb vista al nou model de finançament i, en tots els casos, argumenten esta petició en compensació pel deute generat per l’infrafinançament que consideren que patixen.
El Govern admet, segons les mateixes fonts, que podria acceptar l’esmentada demanda, però sol en aquelles comunitats que reben un finançament per baix de la mitjana nacional a través del model vigent actualment, si bé no necessita quines comunitats estarien en esta situació.
A més d’esta petició, una altra proposta que es repetix en algunes comunitats és la concessió d’avançaments a càrrec dels fons de convergència, com és el cas de Catalunya, Múrcia o Balears, proposta que el Govern no veu malament aplicar en el nou model de finançament en el cas que es dissenyen fons sense entregues a compte.
FEDERALISME FISCAL PER A CATALUNYA
En el cas concret de Catalunya, esta comunitat, juntament amb Balears, és la que va més enllà en les seues reclamacions i demana avançar cap al federalisme fiscal, de manera que els tributs es queden en el territori en el qual es recapten, com succeïx ara al País Basc o Navarra. Alhora, aposta per utilitzar un mesurador del cost de vida, com per exemple l’IPC o aplicar el principi pel qual després del repartiment dels fons, si existixen desigualtats, es respecte l’ordre original.
Per la seua banda, Galícia vol garantir els costos reals dels servicis públics i prioritzar el finançament de la sanitat, mentre que Andalusia demanda una major harmonització dels impostos entre comunitats per a evitar el ‘dúmping fiscal’, demanda a la qual se sumen altres comunitats com Astúries i Castella-la Manxa.
Tenir en compte la població i els servicis públics que s’han d’oferir, així com la dispersió o l’envelliment, són altres de les propostes que es repetixen en les comunitats. En este cas, apareixen en les mesures proposades per Andalusia, Astúries, Cantàbria, Múrcia, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Canàries, Madrid o Extremadura.
Gairebé la totalitat de les comunitats demanen establir un catàleg de servicis comuns, la dotació dels quals estiga assegurada i per a identificar clarament les variables que determinen el cost de prestació dels servicis fonamentals, establint les diferències particulars entre autonomies.
Pel que fa a la Comunitat de Madrid, el Govern autonòmic sol·licita elaborar un sistema més simple que l’actual i usar la població padró com a variable de distribució dels fons, en lloc de l’indicador de població ajustada actual.
Del seu costat, el Govern aposta per un nou model de finançament autonòmic amb un enfocament més vinculat a l’anivellament dels recursos destinats als servicis públics fonamentals i a la seua desvinculació de les oscil·lacions considerables del cicle econòmic, segons han indicat a Europa Press fonts de l’Executiu.
COMISSIÓ D’EXPERTS
Este és el plantejament que el Govern pretén traslladar a la Comissió d’Experts que es crearà prompte, i que tindrà un representant de cada comunitat, amb la finalitat d’arribar a un acord sobre el nou model de finançament que siga estable –tot i que es puga anar revisant– i els ingressos del qual no depenguen tant del cicle econòmic, ja que en èpoques de bonança hi ha més finançament, mentre que en crisi, els ingressos disminuïxen considerablement.
La intenció del Govern, segons les mateixes fonts, és acordar un “ideari bàsic” i “qüestions concretes” de la reforma del sistema que servisca de base a la discussió dels experts, ja que establir per endavant els temes sobre els quals s’ha de pronunciar la comissió, permetrà, segons l’executiu, enfocar les tasques.
A més, la idea del Govern és que el Comitè debata les qüestions però sense la necessitat d’arribar a un acord, sinó que després s’encarregaria el Ministeri d’Hisenda d’elaborar un informe que recolliria les diferents aportacions dels experts i fins i tot podria fer pròpia alguna d’elles.
Pel que fa al desenvolupament dels treballs de la Comissió d’Experts, el Govern preveu que es reunisca en diverses sessions, en cadascuna de les quals es tractarien uns determinats temes. A partir d’allò parlat en les esmentades sessions i els documents aportats, el Ministeri d’Hisenda recollirà i sintetitzarà les propostes presentades, que en última instància hauran de ser aprovades en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).
S’APROVARÀ AL CPFF
Este òrgan, d’acord amb el ‘modus operandi’ del Govern, és qui tindrà l’última paraula sobre el nou model de finançament autonòmic, ja que les propostes del Comitè d’Experts no seran vinculants. En l’última fase de les discussions, assegura l’Executiu, caldrà compaginar les actuacions d’este òrgan multilateral amb reunions bilaterals, en les que es busque a través de la negociació política el suport necessari per a l’aprovació d’un model consensuat.
Les comunitats, per part seua, ja van remetre al Ministeri d’Hisenda el mes d’abril passat un document amb el funcionament del model actual en els cinc primers anys d’aplicació del mateix (2009-2013) i moltes d’elles ja han enviat també el nom del seu candidat a integrar l’esmentada Comissió d’Experts, com és el cas d’Andalusia, Astúries, Cantàbria, Canàries, Balears, Comunitat Valenciana i Ceuta.
