01.02.2017 - 14:09
Arriba a la sala amb una peça sobre la pèrdua i una altra sobre l’assetjament homòfob
BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS)
La companyia italiana Ricci/Forte recalarà en el Teatre Lliure de Barcelona aquest dijous i divendres amb el seu teatre “contemporani i tradicional” amb els espectacles ‘Macadamia nutt brittle’ i ‘Still life’, que tracten sobre la pèrdua i l’assetjament homòfob, respectivament.
En roda de premsa aquest dimecres, el director de la companyia Stefano Ricci, ha dit que sempre és beneficiós que se sorprengui la gent, i que la seva intenció és “suscitar emocions i que es creu un diàleg amb el públic”, i ha recordat que la formació de la companyia es basa en el teatre tradicional.
Ha defensat que els seus espectacles estan integrats per “teatre i comunicació” i que, malgrat els intents de ser etiquetats a l’inici de la seva marxa –es deia que no corresponien amb el teatre tradicional– els límits s’han anat difuminat, com el teatre, que “es tracta d’unir forces i d’establir un diàleg amb el teatre tradicional i veure què hi ha darrere”.
“Nosaltres intentem desmantellar els personatges i veure els seus aspectes interpretatius i dramatúrgics”, ha detallat sobre la seva posada en escena, que ha concretat que és una espècie d’arquitectura dels personatges.
Ha defensat que realitzen un teatre contemporani unit amb la tradició: “Ens agrada el resultat. És un espectacle vivent, que s’expandeix i perviu”, i que intenta explicar el present i les dificultats que travessen actualment els éssers humans, un vessant que no passa de moda i que ofereix una lectura més ètica que d’entreteniment.
“De vegades ens pregunten si els actors són ballarins, si fem dansa contemporània o performances, però no. Tenim formació clàssica”, ha reiterat el director, que més aviat cerca la implicació 360 graus del seu elenc, que usa a més altres elements com la música i la poesia.
UNA PÈRDUA
Amb la interpretació de Fabio Gomiero, Anna Gualdo, Piersten Lieromn i Giuseppe Sartori, ‘Macadamia nutt brittle’ va néixer d’una pèrdua familiar amb la finalitat de sublimar el dolor: “Hi ha elements transgressors o brutals, i darrere hi ha alguna cosa que ens afecta a tots perquè neix del cor”.
Segons ha dit, és un espectacle que s’ha vist en molts països, la qual cosa “demostra que hi ha una comunicació entre persones que viuen en un mateix temps en països diferents”, i està basat en els llibres del nord-americà Dennis Cooper, encara que hagi estat un repte perquè el seu món és molt violent.
La companyia va intentar entendre aquest món a través de la violència i la velocitat amb els intents que fan els actors de sentir-se vius i d’omplir les seves necessitats de sacietat, i es materialitza per exemple en el sexe com a manera de no sentir i allunyar-se d’un mateix, amb un missatge de base: “Els joves que estan perdent el timó i la manera de relacionar-se amb les persones”.
La segona proposta ‘Still life’ recupera el valor de la fantasia que “falta a les noves generacions” perquè se sentin i són més vells del que creuen, ha considerat.
La història va sorgir d’un cas d’assetjament homòfob, un drama que posa de manifest aquesta fantasia que falta, i que teixeix un vincle entre tots dos espectacles consistent en “una explosió vital que ens fa caure que estem vius i sortir d’aquesta letargia en el qual vivim”.
Ha concretat que l’espectacle explica casos de suïcidis per casos de bullying homófobo, i l’elenc ha tingut en certa manera aquesta marca, que despleguen amb la seva “fisicidad amb una nuesa emotiva convertida en expressió teatral que interpel·la l’espectador tractant de reactivar-ho.
