22.03.2026 - 10:56
|
Actualització: 22.03.2026 - 11:55
Tot coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, la Comissió Europea ha remarcat que les dessalinitzadores són “part de la solució” de la crisi de l’aigua, però ha advertit que cal integrar-les en una gestió més àmplia de la demanda de subministrament. Segons Brussel·les, s’hi ha de recórrer com a últim recurs, després de fer tot el possible per reduir-ne la demanda, millorar-ne l’eficiència i afavorir-ne la reutilització. També aconsella que les plantes siguin 2.0, amb energia renovable, per a minimitzar emissions de gasos d’efecte hivernacle.
En aquest context, Brussel·les destaca la importància d’implicar la població en el debat al voltant de l’aigua, perquè, segons que diu, “les coses es complicaran i caldrà prendre decisions difícils”.
Aquesta reflexió arriba mentre el govern català preveu de doblar la producció d’aigua dessalinitzada el 2029, mitjançant l’ampliació de la planta de la Tordera i la construcció d’una nova dessalinitzadora al Foix, que podrà subministrar tant el sistema Ter-Llobregat com les comarques de Tarragona.
Advertiment de Brussel·les
Els responsables de gestió sostenible de recursos hídrics de la Comissió Europea han advertit que, més enllà de la crisi climàtica, “les coses no es fan bé”. Han recordat que les situacions de sequera i les inundacions arriben amb un “estrès hídric molt gran” i han proposat de fer més pedagogia per conscienciar tots els sectors socials.
Catalunya disposa actualment de les dessalinitzadores del Llobregat (60 hm³/any) i de la Tordera (20 hm³/any), però es treballa per doblar-ne la capacitat el 2029. Els responsables europeus han recordat que les dessalinitzadores solen requerir grans inversions, moltes de les quals provenen de fons europeus, i que s’han d’activar només quan calgui. Per això han defensat una estratègia “on-off”, tot connectant-les només en situacions realment crítiques.
La Comissió Europea és partidària que les noves instal·lacions de dessalinització funcionin preferentment amb energia renovable, per a minimitzar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. També recorda que són infrastructures costoses i que generen molta despesa de manteniment.
La reutilització de l’aigua, recurs estratègic
Brussel·les posa l’èmfasi en la reutilització de l’aigua com a eina clau per a reforçar la resiliència hídrica, però avisa que el seu desplegament ha de respectar la directiva europea sobre aigua potable, que fixa nivells de qualitat semblants als de l’aigua de consum. En el cas de l’estat espanyol, el reial decret en vigor amplia els usos de l’aigua regenerada i n’eleva els requisits de qualitat, amb més inversió tecnològica i un esforç administratiu afegit. La CE matisa que aquests sistemes de garantia de qualitat no es deriven de la normativa europea, sinó que responen a decisions estatals.
El 2025 es va posar en marxa l’Estratègia Europea de Resiliència Hídrica, amb l’objectiu de garantir aigua neta i assequible i construir una economia sostenible entorn de l’aigua.
Per assolir aquesta fita, Brussel·les proposa d’actuar en cinc àmbits clau, com ara accelerar l’aplicació de la normativa, reforçar la cooperació entre països dins la UE –especialment a les conques compartides, com passa amb l’estat espanyol i Portugal–, i impulsar coordinació entre administracions.
Finançament per a projectes locals, pimes i petits agricultors
La CE considera que cal facilitar l’accés al finançament privat i públic per a projectes d’aigua, sobretot per a pimes, petits agricultors i projectes locals. Apunta que “hi ha una manca enorme de recursos i això no es podrà resoldre només amb diners públics”. Per aquesta raó destaca l’augment de crèdit per part del Banc Europeu d’Inversions, que hi destinarà 15.000 milions d’euros en tres anys, i la disponibilitat de crèdits petits i flexibles per a modernitzar regadius i millorar la gestió de l’aigua.
Dins aquest programa, la UE treballa en digitalització del sector, amb l’ús extensiu de mesurament intel·ligent, dades de satèl·lit i intel·ligència artificial per a detectar fuites i optimitzar l’ús dels recursos. També es preveu una iniciativa europea per implementar comptadors intel·ligents.
Europa concentra el 40% de les patents mundials en gestió de l’aigua. La CE proposa de retenir aquests projectes, però recorda que en la dècada entrant es jubilarà un terç del personal i insta a captar talent jove tant per a perfils qualificats com per a operaris. També anuncia que reforçarà la seguretat i la preparació a la UE mitjançant sistemes d’alerta primerenca i monitoratge en temps real de sequeres i inundacions.
Afegeix que cal apoderar els ciutadans perquè puguin reaccionar i prendre decisions informades. Cita la gota freda al País Valencià com a exemple de què s’ha de fer i què cal evitar.
Sector miner i aigua: nova directiva en revisió
El desembre passat Brussel·les va obrir el procés de revisió de la Directiva Marc de l’Aigua per mirar de reduir-ne els tràmits administratius i facilitar projectes miners lligats a materials crítics, enfront de la creixent dependència externa i les restriccions en l’exportació de països com ara la Xina. Remarca que fomentar l’extracció a Europa és “imperatiu” per a avançar cap a la transició verda i l’electrificació.
La reforma, que s’ha presentat com a “quirúrgica”, vol adaptar la normativa per afavorir l’autonomia estratègica europea en recursos com ara liti, cobalt i coure, materials inclosos en una llista creixent de matèries crítiques. Això podria permetre més flexibilitat per a determinades activitats extractives, considerades “d’interès superior”, i majors marges d’afectació sobre els aqüífers.
La iniciativa es troba ara en fase de recollida d’evidències per a avaluar la idoneïtat dels canvis proposats. Aquest procés ha despertat inquietud en el sector hídric europeu, que alerta del perill de debilitar la protecció de l’aigua i d’augmentar la inseguretat jurídica.
