09.03.2017 - 14:58
ERC i PDeCAT ja avisen que demanaran citar Rajoy, però només es dóna per segura la compareixença de Fernández Díaz
MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
El Congrés ha constituït aquest dijous la comissió d’investigació sobre la suposada utilització partidista del Ministeri de l’Interior en l’etapa de Jorge Fernández Díaz i ara els grups parlamentaris comptaran amb deu dies per dissenyar un pla de treball que posaran en comú el proper 21 de març.
La presidenta de la Cambra baixa, la popular Ana Pastor, ha presidit la cerimònia de constitució de la citada comissió, que estarà presidida pel portaveu d’Interior del PNB i exviceconseller basc del ram, Mikel Legarda, com a president.
Per a la Mesa de la comissió, a més de Legarda, també han triats quatre membres dels quatre principals partits: dos vicepresidents, Francisco Molinero (PP) i Juan Carlos Campo (PSOE), i dos secretaris, Gloria Elizo (Units Podem) i Miguel Gutiérrez (Cs), conforme a l’acord aconseguit pels diferents grups parlamentaris.
Es tracta de la primera comissió d’investigació al Congrés aquesta XII Legislatura. La seva creació va ser aprovada pel Ple al setembre de l’any passat, però va estar parada per la malaltia de l’exministre, que prop de Nadal va haver de ser ingressat en un hospital per sotmetre’s a una intervenció quirúrgica.
Després de la seva constitució formal, el president de la comissió ha proposat els grups que es donin uns dies, en concret deu, perquè elabori cadascun el seu pla de treball que inclogui la documentació que requereixen i un llistat amb els compareixents que pretenen citar en aquest òrgan, que hauran de registrar com a termini màxim el divendres 17.
NO AVANÇAR CONCLUSIONS
Legarda ha aprofitat per recordar als grups que, encara sabent la “determinació” i les “ganes” que existeixen per conèixer la veritat del que s’investiga, “no s’ha de perdre la cortesia”, singularment amb els compareixents, ni avançar conclusions.
A més, els ha recordat que no totes les compareixences seran públiques, sinó que pugui haver-hi alguna que, en tractar-se d’assumptes relacionats amb les Forces de Seguretat i d’acord amb el Reglament de la Cambra, pugui exigir que se celebrin a porta tancada.
Tots els grups donen per fet, inclòs el PP, que l’exministre Jorge Fernández Díaz, a qui precisament la Cambra baixa va reprovar en la Comissió d’Interior pels fets pels quals ara se li vol investigar, serà un dels més demandats per l’oposició.
De fet, el representant del PSOE, Antonio Trevín, ha subratllat que el testimoniatge de Fernández Díaz és “clau”. I és que els socialistes sostenen que l’exministre va organitzar una “policia política” que va actuar “fora de la legalitat per perseguir adversaris polítics.
TAMBÉ L’EXDIRECTOR ANTRIFRAU DE CATALUNYA
També es dóna per segura que se citi a declarar l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel d’Alfonso, amb el qual es va publicar les converses que Fernández Díaz va mantenir en el seu despatx en la seva etapa de ministre.
No obstant això, PDeCAT i ERC també tenen previst demanar la compareixença del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy perquè, segons ha comentat el representant dels republicans catalans, Gabriel Rufián, “costa creure” que no sabés “gens” del que estava fent el seu ministre. Del seu costat, el PP té previst sol·licitar tota la documentació utilitzada en la investigació que es va obrir per l’operació Catalunya en el Parlament autonòmic.
Així mateix, tant els independentistes catalans com Units Podem es plantegen sol·licitar la presència de la presidenta del PP català i actual secretària primera de la Mesa del Congrés Alícia Sánchez-Camacho, i del cap de gabinet del president, Jorge Moragas, després que el diari ‘Público’ publiqués que van ser els líders de l’anomenada ‘pperació Catalunya’.
En concret, segons el diputat del PDeCAT, Sergi Miquel, es vol conèixer si Sánchez Camacho i Moragas actuaven com a “llops solitaris” o “coordinats” per algú del Ministeri de l’Interior o del Govern central.
L’objectiu és llançar llum sobre el que el portaveu d’EnComúPodem, Xavier Domènech, ha denominat “el Watergate espanyol” i fer-ho, en paraules del diputat de Cs, Miguel Gutiérrez, “sense revenges” per dirimir les responsabilitat “polítiques, mai penals”.
Així mateix, Units Podem, ERC i PDeCAT també tenen previst reclamar en a la comissió d’investigació als comandaments policials que van acompanyar Fernández Díaz durant la seva etapa en el Ministeri de l’Interior, entre ells el comissari José Villarejo, ja jubilat, qui va declarar en seu judicial haver treballat fins a l’any 2012 en qüestions relatives al secessionisme català, en el que es coneix com a ‘operació Catalunya’, per intentar desacreditar polítics catalans.
PP I PSOE NO VOLEN CITAR EXCOMISARIS
No obstant això, tant el PP com el PSOE no tenen intenció de citar excomisaris de l’etapa de Fernández Díaz a Interior, alguns implicats en processos judicials oberts. La seva idea és que acudeixin els responsables polítics de funcionaris policials, com el propi exministre o l’exdirector de la Policia Ignacio Cosidó, segons han informat a Europa Press fonts de tots dos partits.
De fet, encara que altres grups els sol·licitin, els dos partits majoritaris faran valer els seus vots –en aquesta comissió regeix el vot ponderat– per tirar per terra la pretensió d’usar el Congrés com a altaveu dels comissaris.
Aquesta comissió d’investigació neix amb un termini de treball de tres mesos, però ‘populars’ i socialistes estan d’acord a tenir bastant avançats els seus treballs per poder constituir la següent, relativa al rescat bancari i la crisi de les caixes amb especial atenció a Bankia, que ha de tirar a caminar abans d’acabar abril.
No obstant això, tant el PP com el PSOE pretenen accelerar el treball en aquest òrgan amb l’objectiu de resoldre el gruix del treball, i principalment les compareixences, en els dos primers mesos i assegurar-se que, finals de maig, es podien elevar ja les conclusions de la investigació.
D’aquesta manera, el Congrés evitaria que aquesta comissió coincidís en el temps el menys possible amb la investigació sobre la gestió de la crisi financera i les caixes d’estalvi, han confirmat les fonts consultades.
