El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Recorde una escena al parlament britànic que em va impactar fa uns quants anys. Els diputats interrogaven, en una sessió tumultuosa, Rupert Murdoch, el magnat australià de la comunicació. Murdoch és qualsevol cosa tret d’una persona fàcil d’atrapar en un mal moment. Ja feia una bona estona que ho intentaven, amb preguntes diverses, quan de sobte Adrian Sanders, un diputat demòcrata-liberal escollit per Devon, si no ho recorde malament, va demanar a l’amo de mig món: ‘Senyor Murdoch, coneixeu l’expressió “ceguesa voluntària”?’ [Willful blindness, en l’original anglès.] Murdoch no va dir ni que sí ni que no. Va caure en un silenci espectacular i dramàtic abans de repetir molt lentament la definició que li demanaven i que era, de fet, l’acusació que els diputats cercaven que reconegués: ‘Fa referència al fet que hi ha alguna cosa que podries saber o que hauries de saber, però que has decidit voluntàriament de no saber.’ El contraatac de Sanders, tot un escac i mat, era servit: ‘I sabeu quines són les conseqüències legals de la ceguesa voluntària?’ Murdoch va empassar-se saliva abans de respondre: ‘No t’eximeix de la teua responsabilitat.’

Aquests dies, l’entorn de Podem està molt nerviós. Segurament, amb raó. Per una banda, hi ha els pèssims resultats de les eleccions als parlaments gallec i basc, que és evident que són un avís important per a ells. Per una altra, han descobert que no es poden fiar de Pedro Sánchez i ja miren de reüll les seues maniobres amb Ciutadans. I finalment, sembla que s’han adonat que van darrere d’ells, des del cor del règim, amb mètodes, diguem-ho així, extrapolítics. Des dels jutjats.

Dels tres factors que causen el nerviosisme de la força principal de l’esquerra espanyola, me n’interessa especialment aquest darrer. Perquè és evident que això passa i és terrible. Però també perquè posa en relleu fins a quin punt, i amb quines greus conseqüències, l’esquerra espanyola ha practica la ceguesa voluntària a la seua praxi política.

Tanmateix, no es tracta de recordar episodis concrets però, en definitiva, anecdòtics, com aquell famós ‘em cau lluny’ d’Iñigo Errejón. No. La qüestió és adonar-nos, i expressar, quines són les conseqüències d’aquesta ceguesa voluntària. Una ceguesa que els porta a mostrar-se sempre reticents o agressius amb les possibilitats reals de canvi del règim si provenen de l’independentisme i, en canvi, sublima qualsevol hipòtesi cosmètica si prové del PSOE.

Així, sorprèn que s’exclamen per la interferència de la justícia en la política. Més precís: que ho facen ara. Que Pablo Echenique es pose ahir a lamentar que en Espanya impera la lawfare és indescriptible. O cal recordar que al País Basc s’han il·legalitzat partits polítics majoritaris i s’han pertorbat unes eleccions prohibint la presència de l’esquerra independentista per aconseguir de tenir un president socialista? Cal recordar, més enllà de la presó i l’exili, també com l’actuació del Parlament de Catalunya és víctima des del 2017 de la interferència de la justícia, que impedeix la presència del president Puigdemont, de Jordi Sànchez i de Jordi Turull, despulla del seu escó els diputats presos i que ara, fins i tot, instaura la censura en els debats? O calfer memòria de que Oriol Junqueras hauria de seure avui al Parlament Europeu, com els altres, i és la interferència de la justícia, lawfare, que ho impedeix?

Que Podem s’exclame aquests darrers dies tot dient que és un escàndol que els facen investigacions prospectives mentre tenen el cas tan recent de Laura Borràs és difícilment comprensible. Les investigacions prospectives, o són un escàndol quan les fan a qualsevol polític o aleshores parlem d’una altra cosa. Que Podem diga que és preocupant que es vulga eliminar un dirigent polític com Pablo Iglesias per les vies judicials quan el president Torra és a un pas de la inhabilitació per haver penjat una pancarta defensant la llibertat i el vice-president Aragonès és amenaçat des dels tribunals per l’obvietat de dir que la monarquia és corrupta, fa pensar molt.

Insistesc, però, que no és una cosa d’anècdotes sinó de fons. Ni tan sols aquella escena tan indignant del vot dels comuns el 27 d’octubre, assenyalant amb aquell ‘no’ públic a qui havien de perseguir els jutges, no té ara cap valor important per si mateixa.

Ara importa, en definitiva, si a Podem saben, o no, que Espanya és controlada per un règim que fa servir eines no democràtiques per perseguir la dissidència de manera sistemàtica. Si veuen, o no, que aquest és un règim que es reconeix per la corrupció sistèmica, que és el seu motor i la seua raó última de ser, però també per l’ús del nacionalisme espanyol com a bandera política i eina de legitimació popular. I, en conseqüència, si són conscients, o no, que per això l’única manera de destruir aquest règim és derrotant el nacionalisme espanyol i trencant la unitat de l’estat que el justifica i li dóna forma i legitimitat.

De la seua actuació fins ara, que els ha tocat rebre a ells, només es pot deduir que no ho saben, que no saben que l’única possibilitat revolucionària avui és la independència. Però és inevitable pensar en la ceguesa voluntària quan els veus protestar de manera vehement perquè ara els fan a ells les coses que ens han fet durant dècades a bascs i catalans. Sí. Aquesta que Murdoch va haver de reconèixer que no eximia de la responsabilitat.

 

[Si no en sou encara, de subscriptors de VilaWeb, us demanem que us en feu. És molt difícil sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari.

Som conscients que per a vosaltres és un esforç i per això entenem perfectament que no ens ajudeu si no podeu: el diari el podreu seguir llegint igual perquè el nostre compromís públic és intentar obtenir la millor informació per a tots, amb independència de que pagueu o no. Però si us podeu permetre ajudar-nos amb una subscripció o fer una donació puntual, creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors o fer una donació en aquesta pàgina. Gràcies]

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.