Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

És molt possible que en el futur els novel·listes ambientin les seves obres al període que vivim, de la covid-19, de la mateixa manera que alguns novel·listes han situat les seves ficcions a la pesta negra de 1349 i a la grip del 1918, per posar-ne dos exemples. Però perquè ocorri això ha d’acabar la pandèmia i ha de passar el temps necessari perquè hi pugui haver un distanciament important entre l’escriptura i els fets narrats. Només així podrem parlar de novel·la històrica. Sigui com sigui, el que està clar és que la pandèmia provocada pel coronavirus és un fet històric que marca la vida cultural del país i que ha obligat el festival Barcelona Novel·la Històrica a ser totalment virtual. Tindrà lloc entre el 9 i el 14 de novembre.

Enguany el programa vol posar l’accent a la complexitat de les ciutats i a les altres barcelones, les que han retratat els diferents escriptors al llarg del temps i que sovint havien estat invisibles. El comissari de l’esdeveniment, Fèlix Riera, va explicar: ‘Amb el festival intentarem mostrar totes les ciutats invisibles que conté Barcelona, tot seguint una tendència universal que diu que és quan entrem a les cultures i a les seves novel·lístiques quan descobrim el que hi ha més enllà dels ulls, els elements immaterials amb els quals podem connectar des de la literatura.’

Com que enguany qui rebrà el premi del festival per la seva trajectòria serà l’escriptor Eduardo Mendoza –dilluns protagonitzarà un diàleg que es podrà seguir en viu a la xarxa amb la periodista Lídia Heredia–, és lògic que es ressalti el fascinant període de desenvolupament de la capital de Catalunya entre les dues exposicions universals, la del 1888 i la del 1929, que l’escriptor va reflectir a l’aclamada novel·la La ciudad de los prodigios. ‘És aquí quan ens adonem que les ciutats són també idees, i que aquestes pesen tant com les pedres’, va explicar Riera.

També va especificar, però, que totes les èpoques, des del segle XIII aC fins a l’actualitat, ‘són les que conformen la idea de la Barcelona complexa en la seva pluralitat i que és el que reflecteixen les novel·les que s’hi ambienten, basades en fets reals concrets, amb alguns personatges de ficció que hi afegeixen la perspectiva de les emocions’.

Riera va afegir: ‘Volem avançar i comprendre la història de la mà de Barcelona. La Barcelona que ha estat capaç de convertir-se en símbol de modernitat, creativitat i hospitalitat malgrat els vents contraris de la història que a tota ciutat li toca viure. La ciutat, Barcelona, observada a través de les novel·les històriques que l’han convertida en protagonista.’

El festival tindrà vuit taules rodones diferenciades i una ruta per Barcelona que es farà a través d’un podcast del periodista Martí Gironell. Totes les xerrades es podran seguir des de casa a través de la web del festival www.barcelona.cat/novel.lahistorica, i els noms propis que la protagonitzaran són Borja de Riquer, Casilda Güell, Maria Carme Roca, Enric Calpena, Coia Valls, Elena Hevia, Alfred Bosch, Toni Soler, Martí Gironell, Judit Carrera, Jordi Garcés, Rosa Navarro, Adolfo Sotelo, Care Santos, Jaume Cabré, Vicenç Villatoro, Sergio Vila-Sanjuán, Sergi Doria, Andreu Claret, Lluís Permanyer, Emma Riverola, Juan Pablo Villalobos, Pola Oloixarac, Santiago Roncagliolo, Rodrigo Fresán i Aurelio Major.

Un any més, la festa literària Cronos posarà el punt final a Barcelona Novel·la Històrica. Màrius Serra, filòleg i ludolingüista, convida els assistents a participar en el Cronòstic, un joc d’endevinament que posarà a prova els coneixements històrics dels jugadors. Enguany hi participaran Maria Carme Roca, Sebastià Alzamora, Martí Gironell, Toni Soler, Núria Esponellà, Jordi Amat, Pilar Rahola, Albert Pijuan, Núria Pradas, Enric Calpena, Albert Villaró i Pablo Martín Sánchez.

Sense cap mena de dubte un dels actes estrella de la programació serà el dimarts 10 amb un debat sobre el llibre Quinze generacions d’una família catalana, de Martí de Riquer, centrat en les nissagues que han construït la ciutat, tot i que també hi ha molta expectativa per la xerrada amb Sergio Vila-Sanjuan sobre la visió novel·lística de la ciutat entre els anys vint i els anys seixanta del segle XX.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.