The Washington Post · Jon Gambrell 

Dubai, Emirats Àrabs Units. L’assassinat del líder suprem de l’Iran –l’aiatol·là Ali Khamenei, que feia gairebé trenta-set anys que dirigia el país– no tan sols ha deixat vacant el càrrec més poderós del sistema polític del país, sinó que també ha destarotat el futur polític del règim a termini curt i mitjà.

El procés de successió de Khamenei començà a agafar forma ahir, l’endemà de l’assassinat del líder suprem, durant els atacs aeris perpetrats pels Estats Units i Israel aquest cap de setmana.

Així és com funciona el procés de successió de Khamenei.

Consell de lideratge temporal

Diumenge, hores després de l’assassinat de Khamenei, el règim formà un consell encarregat d’assumir el lideratge i el govern del país temporalment, tal com estipula la constitució iraniana.

El consell l’integren el president en funcions de l’Iran, el cap del poder judicial del país i un membre del Consell de Guardians triat per l’Assemblea de Discerniment de Conveniència del Sistema, encarregada d’assessorar el líder suprem i resoldre les disputes amb el parlament.

El president de l’Iran –Masoud Pezeshkian, de tarannà reformista– i el cap del poder judicial –Gholamhossein Mohseni Ejei, de línia dura– seran els encarregats de dirigir el consell i, consegüentment, d’assumir el lideratge del país a curt termini.

Comissió de clergues

El consell de lideratge governarà el país provisionalment, però la constitució iraniana estipula que una comissió de 88 membres, anomenada Assemblea d’Experts, és l’encarregada de triar un nou líder suprem “com més aviat millor”.

És composta íntegrament per clergues xiïtes, que són elegits pels votants iranians cada vuit anys, però el Consell de Guardians és l’encarregat de validar les candidatures.

L’òrgan és conegut per la tendència a desqualificar candidats habitualment, i l’Assemblea d’Experts no n’és cap excepció. El març del 2024, per exemple, el Consell de Guardians prohibí a l’ex-president iranià Hassan Rouhani –un polític relativament moderat que, com a president, havia signat l’acord nuclear del 2015– de presentar-se a les eleccions a l’Assemblea d’Experts.

De pares a fills?

El procés de deliberació sobre la successió del líder suprem és molt hermètic i es fa lluny del focus mediàtic i l’escrutini públic, cosa que dificulta enormement la feina d’avaluar les xifres –o la identitat– dels candidats cridats a succeir Khamenei.

Aquests darrers anys s’havia especulat amb la possibilitat que el deixeble de Khamenei –el president Ebrahim Raisi, de línia dura– n’agafés el relleu quan aquest morís. Però Raisi morí abans, en un accident d’helicòpter el maig del 2024.

La mort de Raisi sembla haver deixat un dels fills de Khamenei –Mojtaba, un clergue xiïta de cinquanta-sis anys– com un dels candidats amb més possibilitats de succeir el líder suprem, tot i no haver ocupat mai cap càrrec governamental.

Un relleu de pare a fill, tanmateix, podria resultar polèmic, tant entre els crítics del règim clerical com entre els partidaris del sistema, pel risc que fos vist com el primer pas cap a la creació d’una dinastia religiosa en un règim que nasqué, precisament, després de defenestrar la dinastia Pahlavi.

Una transició poc habitual

Tan sols hi ha un precedent d’una transició de poder al càrrec de líder suprem de l’Iran, la màxima autoritat del sistema polític que governa el país d’ençà de la Revolució Islàmica del 1979. Fou el 1989, quan es va morir el gran aiatol·là Ruhollah Khomeini, a vuitanta-sis anys, després d’haver estat la figura emblemàtica de la revolució i haver encapçalat l’Iran durant la guerra contra l’Irac, que durà vuit anys.

Poders amplis

El líder suprem és el nucli de la complexa teocràcia xiïta que governa l’Iran, i com a tal té l’última paraula sobre totes les qüestions d’estat. Així mateix, exerceix com a comandant en cap de l’exèrcit i de la poderosa Guàrdia Revolucionària, la força paramilitar que ha anat guanyant poder i influència sota el govern de Khamenei.

La Guàrdia –que encapçala l’autodenominat “Eix de la Resistència”, l’aliança de grups militants del Llevant que lluiten per contrarestar als Estats Units i Israel– també és un actor econòmic de pes, i com a tal controla un gran ventall de propietats i actius en territori iranià.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb