08.12.2025 - 10:24
|
Actualització: 08.12.2025 - 11:05
Fa gairebé una dècada que els jutjats catalans acumulen anualment al voltant de 4.000 resolucions pendents sobre guarda i custòdia de fills menors o dependents en separacions no matrimonials.
Són dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) consultades per l’ACN, relacionades amb l’augment d’un 150% de les separacions que arriben als jutjats sobre la custòdia i guarda dels fills, uns casos que han passat de 2.500 l’any 2005 a més de 6.000 del 2014 en endavant. L’efecte ha estat un augment progressiu del temps que les parelles esperen la decisió del jutge sobre les condicions de la custòdia o la cura dels fills, que en les separacions no amistoses passa de sis mesos de mitjana l’any 2005 a més d’un any el 2024.
Augment dels casos
Cristina Díaz-Malnero, diputada de la junta de govern de l’ICAB i especialista en dret de família, té clar quines són les dues raons que expliquen el retard creixent en la resolució de les guardes i custòdies de fills menors o dependents. La primera és sociològica, ja que, segons que diu, les parelles se separen més sovint i més aviat. Així, amb parelles més joves i en edat de tenir fills petits “hi ha més percentatge de divorcis i separacions en què s’ha de decidir el règim de guarda dels fills”. Les dades ho corroboren, el nombre de separacions no matrimonials que impliquen una resolució sobre custòdia de fills va créixer amb força als jutjats catalans entre el 2005 i el 2019, de 2.507 a 7.123, i després de la pandèmia van tornar a augmentar: 6.611 nous casos el 2024, segons dades del CGPJ.
El segon factor per a explicar l’augment dels temps d’espera, continua la lletrada, és que mentre el nombre de casos s’ha multiplicat, els jutjats especialitzats a les capitals i grans ciutats pràcticament no han augmentat, i la situació als jutjats mixts dels partits judicials més petits encara és més precària. De fet, Díaz-Malnero explica que en aquests últims jutjats, que atenen casos penals i civils de tota mena, els assumptes de família potser no són els prioritaris, i això fa que els terminis de resolució s’allarguin encara més.
Això ajuda a entendre per què els casos pendents a final d’any han anat en augment d’ençà del 2005 i no han baixat de 4.000 de l’any 2016 en endavant. Enguany, vam començar amb 3.957 d’aquestes resolucions judicials pendents, segons les darreres dades del CGPJ.
Aproximadament un 40% dels nous casos que entren al jutjat anualment són separacions contencioses, aquelles en què la parella recorre a una demanda judicial per determinar les condicions de la separació, i que són, per tant, les que triguen més a resoldre’s: actualment 13,7 mesos de mitjana, i d’ençà del 2020 sempre més d’un any. Un 73% de totes les resolucions que resten pendents als jutjats a final d’any són de separacions contencioses.
Canvi de tendència
En l’argumentació sobre per què augmenten les separacions amb fills, amistoses o no, la lletrada consultada per l’ACN apunta al fet que les dones ja no depenen tant, econòmicament, dels homes i “aguanten menys certes diferències de parella”. Alhora, diu, “els homes també s’han incorporat més a les cures familiars i volen compartir més la cura dels fills”, cosa que obliga majoritàriament a decretar la guarda i custòdia compartida. “La societat ha evolucionat en el sentit d’entendre que tenir cura de la família és un dret i una obligació de tots dos, del pare i de la mare”, diu.
En efecte, la custòdia compartida és superior a un 60% de les assignacions (en divorcis) de parelles amb fills a Catalunya, quan l’any 2013 no arribaven a un 30%, segons dades de la darrera Estadística de Nul·litats, Separacions i Divorcis (2024) de l’INE.
