29.10.2025 - 11:20
|
Actualització: 29.10.2025 - 12:53
La jutgessa d’Osca encarregada del cas Sixena ha refusat la pretensió del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de demanar a l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) que elabori un informe pericial sobre el trasllat de les pintures murals.
En una interlocutòria que ha fet pública el govern d’Aragó, la jutgessa estima que “no pertoca” la petició del MNAC, que sol·licitava que l’IPCE, dependent del Ministeri de Cultura espanyol, elaborés un projecte de conservació relatiu al canvi d’emplaçament de les pintures, avui exposades a la sala 16 del museu. Per a la jutgessa, l’emissió d’aquest informe no és pertinent “en el present moment processal”.
Afegeix a la interlocutòria, amb data de dilluns, 27 d’octubre, que, una vegada formulades les al·legacions per totes les parts respecte dels calendaris aportats per al trasllat, resoldrà sobre la fixació del termini i la determinació de la manera de fer efectiva la sentència, el “compliment efectiu” de la qual vol garantir.
Per al govern d’Aragó, amb aquesta interlocutòria “s’evidencia la voluntat de la jutgessa d’executar la sentència i no entrar en disquisicions sobre si és possible o no executar-la, atès que això ja és cosa jutjada”.
El MNAC va demanar el 6 d’octubre a la jutgessa que autoritzés aquest informe sobre la manera com s’ha de fer el trasllat de les pintures de Sixena, que el museu català insisteix a considerar “molt complex”.
Exclusió de la Generalitat del procés d’execució
D’una altra banda, en una segona interlocutòria, del dia 23 d’octubre, la jutgessa ha estimat el recurs de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i ha decidit que la Generalitat de Catalunya no intervingui en l’execució judicial del procediment. Segons que diu, la Generalitat no pot intervenir com a part executada perquè no és deutora en el títol executiu i no s’escauen els supòsits prevists a l’article 538 de la llei d’enjudiciament civil.
De primer, la magistrada havia acceptat que el govern es personés com a part adhesiva a l’execució, perquè, d’acord amb els arguments de la part catalana, entenia que tenia un interès legítim en el procés de devolució d’unes peces declarades béns d’interès cultural a causa de les seves competències en matèria de patrimoni.
L’Ajuntament de Sixena va presentar un recurs contra aquesta decisió, a la qual es va adherir l’executiu aragonès, que deia que les pintures formaven part del patrimoni de l’Aragó i, per tant, la Generalitat no hi tenia interès legítim. Uns arguments finalment estimats per la magistrada.
