La jutgessa de la gota freda demana l’hora de difusió dels teletips d’EFE i manté una prova cal·ligràfica a Pradas

El jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 ha decidit noves diligències per a aclarir la seqüència dels fets i reforçar una de les peces probatòries centrals de la causa. En una interlocutòria dictada el 8 d’abril, la magistrada ha ordenat de requerir a l’agència EFE que informe sobre l’hora exacta de difusió d’uns quants teletips relacionats amb l’emergència.

La petició, formulada per l’Associació Acció Cultural del País Valencià, vol verificar possibles desajusts temporals entre la informació difosa i l’activació de les alertes. El jutjat limita l’abast d’aquesta diligència a les hores que es van difondre i descarta de sol·licitar les metadades o qualsevol informació relativa al procés d’elaboració de les notícies perquè considera que afectaria el secret professional dels periodistes i la llibertat d’informació. També descarta de demanar detalls sobre l’origen de les informacions o els canals emprats per a transmetre-les, perquè podria vulnerar el secret de les comunicacions.

Paral·lelament, en una altra interlocutòria del mateix dia, la magistrada ha desestimat el recurs de la defensa de l’ex-consellera Salomé Pradas contra la pràctica d’una pericial cal·ligràfica sobre un document manuscrit incorporat a la causa. La defensa sostenia que la prova era innecessària perquè l’autoria del document ja havia estat reconeguda. No obstant això, la jutgessa ho refusa i diu que no consta cap reconeixement formal en seu judicial. A més, la resolució subratlla que, fins i tot en el cas d’un eventual reconeixement, la llei obliga a practicar totes les diligències necessàries per a verificar els fets.

El document manuscrit és vinculat a la gestió dels avisos a la població, una de les qüestions centrals de la investigació. La instrucció diu que el sistema d’alertes en massa estava disponible hores abans del missatge enviat a les 20.11 i que hi havia propostes de text. De fet, el document del qual es vol saber l’autoria és una proposta manuscrita que recomanava explícitament d’accedir a zones elevades de manera immediata, un contingut més contundent que el missatge finalment enviat. Aquest element reforça la hipòtesi que es disposava d’informació i opcions d’actuació prèvies que no es van activar a temps.

Segons la magistrada, la causa ha evidenciat fins ara una manca d’avisos en moments crítics i una demora en la presa de decisions, en un context en què la situació ja era greu en uns quants municipis afectats. En aquest context, la determinació de l’autoria de documents interns –com aquest manuscrit– i la reconstrucció precisa de la cronologia dels fets esdevenen elements clau per a establir responsabilitats.