27.01.2026 - 15:39
La jutgessa de Catarroja, que investiga la gestió de la gota freda, vol saber com es va descartar la possibilitat de confinar la població i ordenar trasllats forçosos la tarda del 29 d’octubre de 2024, en plena riuada. La instructora vol aclarir com es va prendre aquella decisió, qui la va adoptar i quin va ser el circuit de comunicacions seguit, amb especial atenció al paper de l’advocacia de la Generalitat.
A la causa ja consta un informe de l’advocacia que assenyala que cap alt càrrec de les conselleries de Justícia, Medi Ambient o Presidència no va fer cap consulta formal per escrit sobre aquesta qüestió. Sí que hi va haver, en canvi, trucades telefòniques breus per preguntar per la viabilitat legal del confinament.
L’informe fa referència, en concret, a una trucada del subsecretari de la conselleria de Justícia i Interior d’aleshores, Ricardo García, a l’advocat coordinador d’aquest cos en la mateixa conselleria, Ignacio Lleó, i a una altra consulta del qui era secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, a l’advocat general de la Generalitat, Álvaro Martínez.
Avui han declarat com a testimonis els dos membres de l’advocacia consultats aquell dia. Ignacio Lleó ha explicat que va rebre una trucada de Ricardo García cap a les 20.45 del 29 d’octubre, en què li preguntava verbalment per la viabilitat jurídica d’un confinament o de trasllats forçosos. Segons el testimoni, García li va comentar que hi havia una presa, la de Forata, en una situació extrema. Lleó ha afirmat que la protecció de la vida, com a bé suprem, és per damunt de qualsevol altre dret i que, per tant, aquestes mesures eren legalment possibles. També ha dit que desconeixia d’on provenia la informació sobre l’estat de la presa i sobre les decisions que s’estudiaven al Cecopi.
Per la seva banda, l’advocat general de la Generalitat, Álvaro Martínez, ha declarat que Cayetano García li va trucar dues vegades aquella tarda. La primera, cap a les 19.45, per informar-lo del risc de trencament de la presa de Forata i de la possibilitat de decretar un confinament. La segona, cap a les 20.25 —després del primer missatge d’Es-Alert a la població, enviat a les 20.11—, per comunicar-li que no es faria cap consulta perquè s’havia descartat el confinament.
Martínez ha explicat que posteriorment va saber que Ricardo García també havia consultat aquesta qüestió amb Ignacio Lleó.
Arran d’aquestes declaracions, la jutgessa ha demanat a Cayetano García que aporti voluntàriament, en el termini de cinc dies, la factura del seu telèfon mòbil per comprovar l’hora exacta de les trucades fetes aquella tarda. A més, ha recollit l’autorització d’Ignacio Lleó perquè es requereixi a la Direcció General de Tecnologia de la Generalitat la facturació de les seves trucades del dia de la dana a partir de les 17.00.
Aquesta línia d’investigació es va obrir després de saber-se que el cap de gabinet del president Carlos Mazón d’aleshores, José Manuel Cuenca, va escriure a la consellera Salomé Pradas el missatge “Salo. De confinar res, per favor”, a les 19.54. Pradas va sostenir en un acarament amb Cuenca, el 12 de gener, que aquest missatge podia haver estat precedit d’una conversa amb Mazón o amb Cayetano García, cosa que tots dos han negat.
