La jutgessa de la gota freda esclata en una interlocutòria demolidora contra la incapacitat i la inacció del Consell amb les víctimes

La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal per la gestió de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 ha dictat una interlocutòria d’un to especialment contundent en què qüestiona obertament l’estratègia d’algunes acusacions i centra la responsabilitat en l’actuació de l’administració autonòmica. En la resolució, la magistrada sosté que les víctimes “no necessitaven la declaració d’emergència estatal, sinó una acció de l’administració autonòmica, capacitada per a actuar, gestionar i coordinar i competent legalment”. Una acció, afegeix, que “mai no va arribar”.

Al mateix escrit, ordena requerir informació a les conselleries d’Agricultura, Serveis Socials, Medi Ambient i Educació perquè, en el termini de cinc dies, detallen si van rebre peticions de cooperació o de mesures de protecció per a la ciutadania procedents de la Conselleria de Justícia i Interior o de la Secretaria d’Emergències durant la catàstrofe, i quina resposta hi van donar. L’objectiu és aclarir el grau de coordinació interna de la Generalitat en la gestió de l’emergència.

La jutgessa recorda que la competència en matèria de protecció civil corresponia en tot moment a l’administració autonòmica i que la direcció de l’emergència i del Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI) requeia en els responsables investigats, l’ex-consellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic Emilio Argüeso. També subratlla que resolucions prèvies de l’Audiència Provincial de València havien descartat d’atribuir responsabilitats penals a unes altres autoritats, com ara responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o de l’AEMET i la delegada del govern espanyol.

En aquest context, la magistrada critica amb duresa la insistència d’algunes parts a vincular la tragèdia a la no declaració d’emergència estatal. Segons que afirma, aquest argument ignora el marc competencial vigent i arriba a “obstaculitzar el procediment”. A més, considera que atribuir a aquesta declaració un efecte determinant per a evitar les morts implica donar-hi un “efecte taumatúrgic” que no es correspon amb el funcionament real dels mecanismes de protecció civil. La resolució destaca que l’administració autonòmica disposava de tots els instruments necessaris per a salvaguardar la població: sistemes d’alerta com l’Es-Alert, capacitat de comunicació amb la resta d’autoritats, canals de difusió pública i fins i tot l’accés als mitjans materials i personals de l’estat, com ara la intervenció de l’exèrcit espanyol. Sobre això, esmenta també la declaració testifical d’Alberto Núñez Feijóo i els missatges aportats a la causa sobre la disponibilitat d’aquests recursos.

Així mateix, la jutgessa diu que abans d’una eventual declaració d’emergència estatal hi havia un esglaó superior en l’àmbit autonòmic –la declaració d’emergència catastròfica–, que tampoc no es va activar. Segons la jutgessa, el desplaçament del debat cap a l’àmbit estatal podria interpretar-se com un reconeixement implícit de passivitat en la resposta autonòmica. La causa investiga possibles delictes d’homicidi i lesions imprudents per la mort de 230 persones durant la gota freda.