10.11.2016 - 10:27
Nou de cada deu condemnats a aquestes penes sense ingrés a la presó no tornen a reincidir
BARCELONA, 10 (EUROPA PRESS)
El conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, ha anunciat aquest dijous que el seu departament s’ha proposat d’aquí a dos anys reduir la llista d’espera per complir mesures penals alternatives, de l’any i mig actual als quatre mesos.
En declaracions als mitjans abans de presidir el vintè aniversari de les mesures penals alternatives a Catalunya, commemorades en un acte al Caixafórum de Barcelona, Mundó ha defensat que aquestes mesures alternatives “no són un privilegi, sinó una fórmula d’èxit en la reinserció”.
El conseller ha explicat que, si es compleixen les seves previsions, la llista d’espera de persones condemnades i pendents que s’executi la seva sentència de mesures alternatives disminuirà dels 7.000 que hi ha avui dia a un màxim de 4.000 el 2018.
Aquestes mesures són una opció que el jutge pot establir en lloc de l’entrada a la presó sempre segons la gravetat de la pena i la tipologia del delicte, i bàsicament es tracta de tasques en benefici de la comunitat i en menys grau l’obligació de participar en programes formatius específics.
Mundó fa un balanç “molt positiu” de l’aplicació d’aquestes mesures a Catalunya perquè la taxa de reincidència dels qui compleixen la pena fora de la presó és de només un 10%, per sota de la taxa dels quals estan interns a les presons catalanes que se situa al 30%, segons una investigació d’aquest any del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Cejfe).
“És un mecanisme eficaç per complir l’objectiu d’una pena, que és la no reincidència”, ha valorat Mundó, que tot i això reconeix que hi ha coses a millorar i per això la Conselleria de Justícia dedicarà 700.000 euros més cada any a les mesures alternatives, de manera que el pressupost per a aquest àmbit creixerà un 12% fins a arribar als 6,2 milions d’euros.
TIPOLOGIA DE DELICTES
Els condemnats a penes inferiors als dos anys de presó per delictes de trànsit –conduir beguts, drogats o sense carnet– i de violència domèstica –maltractaments de violència física i psíquica– són els principals candidats a complir aquestes penes alteratives, tot i que de vegades també es decreten per a delictes com robatoris, furts i amenaces.
Aquestes alternatives es van incorporar en el Codi Penal amb la reforma del 1996 i durant el 2015 es van dictar per a 14.000 persones a Catalunya: el 80% són tasques per a la comunitat sense remuneració en activitats d’utilitat pública i el 20% restant de participació en programes formatius sobre violència, educació viària, sexual o per deixar les drogues, en funció dels casos.
