09.02.2026 - 08:54
|
Actualització: 09.02.2026 - 10:08
La jutgessa del jutjat d’instrucció 2 de Barcelona ha citat per primera volta com a investigats els ex-directors de la Guàrdia Civil Félix Vicente Azón i María Gámez per l’espionatge amb Pegasus. La jutgessa també investiga formalment ex-alts càrrecs de la seguretat de l’estat espanyol, com ara l’ex-directora del CNI Paz Esteban López, els fundadors de Pegasus i directius de Candiru.
Els cinc querellants –Joan Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives– comparteixen un perfil professional comú: són empresaris i desenvolupadors de protocols de codi obert per a governança descentralitzada, votació digital anònima i identitat digital sobirana.
La querella documenta que les autoritats espanyoles van al·legar el desenvolupament de les eines de vot digital de codi obert dels querellants com a justificació de l’espionatge: van considerar que l’ús potencial futur d’aquestes eines per a tercers constituïa una amenaça a la “seguretat nacional”.
Les identitats i la informació confidencial dels projectes empresarials –extretes amb programari espia– van ser filtrades il·legalment a mitjans de comunicació, fet que Sentinel Alliance considera un intent deliberat de perjudicar comercialment les seves empreses tecnològiques i la seva reputació. Cap dels querellants no va ser mai encausat en cap procediment penal i, per tant, en cap moment no van tenir possibilitat de defensar-se. Les investigacions que els afectaven van ser arxivades sense càrrecs.
Durant dos anys, d’ençà del 2019, els seus dispositius van ser atacats amb Pegasus i Candiru, programari espia de grau militar capaç d’extreure xats, correus, contrasenyes, fitxers i fotografies, i d’activar remotament el micròfon i la càmera. Citizen Lab va documentar 78 atacs, pel cap baix, contra els querellants i el seu entorn, incloent-hi familiars. Entre les persones de l’entorn directe que van ser espiades, hi ha Elies Campo, assessor dels querellants.
