10.03.2017 - 12:54
El document demana el respecte a la Llei i a l’Estat de Dret
MADRID, 10 (EUROPA PRESS)
Els juristes catalans impulsors del manifest ‘Llibertats’ van presentar aquest dijous al ministre de Justícia, Rafael Catalá, un manifest que sota el títol ‘El Dret, al servei de les llibertats’ que reclama el respecte a la Constitució i a l’Estat de Dret, en una mostra de rebuig al procés sobiranista a Catalunya.
El manifest denuncia que qüestionar els fonaments de l’Estat de Dret menyspreant els òrgans encarregats d’aplicar les lleis, amb esment exprés al Tribunal Constitucional, “no és mai una opció lícita ni legítima”.
Més de dos-cents juristes catalans de prestigi s’han sumat a aquest document en el qual s’adverteix que no respectar les lleis ni les resolucions judicials posa en perill el sistema de drets i llibertats; a més apunta que no hi ha autèntica democràcia “fora de l’Estat de Dret i de l’imperi de la llei”.
Els representants de ‘Llibertats’ Pere Lluís Huguet, expresident del Consell de l’Advocacia Catalana, i Eloy Moreno, expresident de la secció de Dret Processal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, van presentar el passat 2 de febrer aquest manifest amb el qual defensen la legitimitat dels tribunals enfront de la reivindicació sobiranista de celebrar un referèndum per la independència de Catalunya.
“NO CABEN POSTURES UNILATERALS”
A més el text titlla de “preocupant” que al debat públic “especialment des d’alguns mitjans i sectors” s’utilitzin termes jurídics sense el menor rigor exigible i per això demanen recuperar el “rigor perdut”.
“Els juristes recorden que la plena garantia dels drets i llibertats dels ciutadans, en la Unió Europea, únicament és possible des del respecte a l’ordenament jurídic. En el marc de la construcció europea no caben postures unilaterals ni maximalistes; ni tampoc cal postular o intentar legitimar la transgressió del marc jurídic vigent” recull el cinquè i últim dels punts de l’acord presentat ahir al ministre de Justícia.
Els juristes denuncien amb aquest document la intenció del Govern de celebrar un referèndum vinculant, proposta que va portar al Parlament català a l’octubre de l’any passat i va tirar endavant amb el suport de la CUP.
El manifest es coneix una setmana després del judici celebrat en el Tribunal Suprem contra l’exconseller de Presidència del Govern i actual diputat del PDeCat Francesc Homs, que s’enfronta a nou anys d’inhabilitació per continuar amb els preparatius de la consulta del 9 de novembre del 2014 malgrat haver estat suspesa pel Tribunal Constitucional.
Per aquests mateixos fets van ser jutjats principis de febrer en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
L’exlíder de CiU va dir que amb la celebració del procés participatiu no s’havia desobeït l’alt tribunal sinó que s’havia plantat cara al Govern espanyol.
