29.09.2025 - 21:40
La qüestió es pot resumir en una sola frase: que Oriol Junqueras pugui ser candidat abans del 2031 és en mans de Pedro Sánchez. Si més no, de moment, mentre el secretari general del PSOE continuï a la Moncloa. Vet aquí el condicionant principal perquè es pugui fer realitat la pretensió que el president d’ERC anunciarà públicament i solemne en la conferència d’aquest vespre a l’Auditori de Barcelona, la de tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat després d’haver recuperat el control i la presidència del partit. I això depèn, sobretot, de Sánchez, perquè hi ha un pla A que podria aixecar la immunitat de Junqueras (l’aplicació de la llei d’amnistia) i un pla B (la concessió d’un segon indult), i tots dos depenen directament o indirecta de la voluntat del PSOE.
Junqueras hauria d’haver estat amnistiat del delicte de malversació pel qual fou condemnat pel Tribunal Suprem espanyol el 2019 (a més de la sedició, ja derogada) a tretze anys d’inhabilitació. Si bé el consell de ministres del govern de Sánchez li va concedir l’indult, a ell i a la resta de presos polítics, el juny del 2021, únicament era un indult parcial, reversible i condicionat a un “comportament adequat”, a no cometre cap delicte: els perdonava (aquest és el concepte de l’indult) a tots la pena de presó, però als qui van ser condemnats també per malversació –Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull– els mantenia la inhabilitació intacta; els negava la possibilitat d’optar a cap càrrec públic ni a ser elegibles en cap procés electoral fins el 2030 o el 2031, segons el cas.
El PSOE i ERC van acordar la derogació de la sedició i la reforma de la malversació agreujada de tal manera que els condemnats de l’1-O quedessin lliures de cap condemna. Però el Suprem va interpretar a la seva manera la reforma de la malversació i els va mantenir la condemna, sense retallar ni un any la pena d’inhabilitació. L’any passat, la llei d’amnistia ho hauria d’haver permès definitivament, però el tribunal que va condemnar els presos, amb Marchena al capdavant, va desobeir-la, i va recaragolar encara més la interpretació de la llei per negar que la malversació fos amnistiable. Per això Puigdemont, Comín i Puig encara són a l’exili i Junqueras, Romeva, Bassa i Turull no poden ser candidats.
I, tanmateix, el president d’ERC anunciarà avui que vol ser candidat, amb la confiança, tal com ha expressat ell mateix, que donin resultat “els tres àmbits de resolució pel que fa a l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia”: els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP i els recursos d’empara presentats pels qui s’han vist perjudicats per la desobediència del Suprem, que depenen del Tribunal Constitucional espanyol, per una banda; i la resolució del TJUE de les preguntes pre-judicials sobre la llei d’amnistia que han formulat els tribunals espanyols, per una altra.
Junqueras hi confia, però que la via del Tribunal Constitucional reïxi dependrà, en bona part, de la voluntat de la majoria de magistrats afins al PSOE que ara mateix hi ha al plenari. Que la llei sigui declarada constitucional de dalt a baix no té cap efecte directe sobre la situació personal de Junqueras ni de cap dels altres represaliats a qui s’ha negat l’amnistia; perquè el Suprem manté la seva interpretació aberrant de la llei i continua dient que el text legal, tal com està redactat, no és aplicable als condemnats o perseguits per la malversació que atribueixen a l’1-O. I sobre el recurs d’empara, tot just ara el TC començarà a entrar-hi, i la resolució es pot allargar tant temps com li convingui, perquè no hi ha cap termini estipulat. Els temps del TC són polítics. I no tan sols això, sinó que no queda gens clar que aquests magistrats puguin sentenciar finalment que el Suprem va aplicar erròniament la llei d’amnistia; l’argument jurídic que el TC no té competència per a dir si un tribunal aplica bé o malament una llei –tal com va esgrimir Llarena no fa pas gaire– pesa molt, fins i tot, entre les files dels magistrats qualificats de “progressistes”.
I abans d’això, d’aquest termini inconcret, n’hi ha un altre que el TC haurà de resoldre, el de les mesures cautelars que Junqueras va demanar quan, ja fa gairebé un any, va presentar el recurs d’empara. Unes cautelars que haurien de servir per a aixecar provisionalment la pena d’inhabilitació, però que fins i tot la fiscalia del TC ha desaconsellat, tot dient que no hi ha cap urgència ni cap possible vulneració irreparable de drets fonamentals que ho justifiqui. I sempre, en darrera instància, el darrer botó l’haurà de prémer el Tribunal Suprem. L’aplicació efectiva de l’amnistia a Junqueras no és gens clara ni s’entrelluca en cap horitzó proper.
El segon indult
De manera que a Junqueras li resta una darrera opció que no ha esmentat directament en les declaracions que va fer ahir als mitjans de comunicació: la via de l’indult parcial. De la proposta de segon indult parcial que va presentar un professor de secundària, Jordi Miralda Iñigo, situat a l’òrbita d’ERC. Aquesta nova petició consisteix a demanar al govern espanyol que perdoni la condemna per malversació i deixi sense efecte la inhabilitació. La fiscalia espanyola ja ha avalat aquesta petició, la veu amb bons ulls, amb l’argument que seria excessiu que Junqueras i els altres condemnats per malversació continuessin inhabilitats mentre uns altres represaliats pel procés sí que són amnistiats.
El Suprem ja va emetre el seu informe, preceptiu però no vinculant, en què es negava rotundament a la concessió de l’indult. Argumentava que un nou indult parcial aniria contra el sentit de la llei de l’indult perquè entenia que no el permetia si ja hi havia hagut un indult parcial sobre uns mateixos fets. El Suprem afegia, a més, que no havia vist cap mena de penediment en Junqueras que justifiqués políticament la concessió de l’indult. L’informe del tribunal és del mes de maig, i d’ençà d’aleshores la petició de Jordi Miralda és damunt la taula del consell de ministres espanyol. O en un calaix. Sigui com sigui, la decisió d’indultar Junqueras, de rehabilitar-lo, depèn ara del govern de Sánchez, que previsiblement esperarà que la via de resolució de l’amnistia vagi fent el seu curs. El problema és que pot passar tant de temps que qui finalment hagi de decidir què fa amb aquest indult ja no sigui un govern del PSOE, sinó de la dreta i de l’extrema dreta espanyola.
