Passeig de la Fama
6821 i 6777 de Hollywood Boulevard, Los Angeles, Califòrnia
Mapa a Google

Diumenge, al Dolby Theatre de Los Angeles, hi ha una nova cita amb els premis de cinema més importants del planeta, els Oscar. D’ençà del 1929, l’Academy of Motion Picture Arts and Sciences de Hollywood ha anat reconeixent, gala a gala, els films, artistes i directors més destacats de la indústria cinematogràfica. De fet, algunes de les estrelles rutilants del cel·luloide que trepitgen la catifa vermella que es desplega per a la gala anual al famós recinte del Hollywood Boulevard ja brillen tot l’any en els estels amb el seu nom inscrits a terra a l’anomenat Passeig de la Fama.

En un tram ben llarg de la vorera de Hollywood Boulevard i Vine Street, per iniciativa de la Cambra de Comerç de Hollywood, ara mateix hi ha incrustats no pas menys de dos mil vuit-cents estels que reten homenatge a les celebritats que han contribuït a la indústria del cinema, la televisió, la música, la ràdio i el teatre dels EUA. Si hi passegem, només hi trobarem un artista nascut al nostre país, però que hi és molt ben representat: és el músic i director d’orquestra gironí Xavier Cugat (1900-1990) que, gràcies a la seva col·laboració intensa amb una vuitantena de films musicals de l’època d’or de Hollywood, hi té ni més ni menys que quatre estels repartits per tot el passeig. Ara, si filem una mica més prim, encara hi podem trobar uns quants cognoms més que ens remeten, més directament o menys, a casa nostra.

Hi té un estel, per exemple, l’actor, director de cinema i productor nord-americà Mel Ferrer (1917-2008), fill d’un emigrant cubà d’origen català. Del mateix origen era el pare de l’actor, director i guionista porto-riquès José Ferrer (1909-1992), amb una altra estrella a l’altura del número 5641 del Hollywood Boulevard. I també podríem afegir en aquesta llista nostrada la cantant colombiana Shakira Mebarak Ripoll, d’ascendència libanesa per part de pare i catalana per part de mare, amb estel de la fama atorgat el 8 de novembre de 2011.

Cinquanta anys abans, foren inscrits a l’altura del número 6821 (per la contribució a la indústria cinematogràfica) i del 6777 (per la carrera radiofònica) dos estels més amb un altre nom que, d’entrada, ningú no relacionaria amb el nostre país: Judy Canova (1913-1983). De fet, ni ella mateixa tampoc no sembla que hagués establert en vida aquesta relació, convençuda que la seva família era originària d’algun racó del Pirineu, sense més concreció. Però, gràcies a la genealogia, podem saber que Juliette Canova, nascuda a Starke (Florida) el 1913 i morta a Los Angeles el 1983 després d’una brillant carrera com a actriu, cantant i artista radiofònica als EUA, era descendent de l’alaiorenc Antoni Cànoves Riudavets (1755-1825) i de la maonesa Caterina Maestre (1759-1830), que el 1768, quan Menorca era britànica, van emigrar juntament amb un miler més d’illencs cap a la Florida.

Després de vicissituds terribles, molts d’aquells emigrants es van acabar establint el 1777 a Saint Augustine, una ciutat costanera on les traces menorquines se celebren cada any a mitjan març. Cinc generacions després, doncs, la descendent de l’Antoni i la Caterina va portar el llinatge menorquí fins al Passeig de la Fama de Hollywood gràcies a una trajectòria artística que va començar amb actuacions de vodevil al costat dels seus germans Annie i Zeke en teatres de Florida. Posteriorment, ja en un club de Nova York, el músic i actor Rudy Vallee (1901-1986) la va descobrir i li va oferir d’actuar al seu programa radiofònic.

Del 1943 al 1955, va tenir un espai propi, The Judy Canova Show, primer a la CBS i després a l’NBC. També va signar alguns discs i una dotzena de films de Hollywood, com ara les comèdies Scatterbrain (1940), Joan of Ozark (1942) i Lay that rifle down (1955), i va tocar la televisió amb actuacions en programes i espais com per exemple The Colgate Comedy Hour, The Steve Allen Show, Matinee Theatre i L’hora d’Alfred Hitchcock. Val a dir que la seva filla, la també actriu Diana Canova (1953), va seguir-ne els passos amb papers en sèries televisives de les dècades del 1970 i el 1980 com ara Happy Days, Starsky & Hutch, S’ha escrit un crim i Soap, en la qual interpretava el paper de Corinne Tate Flotsky.

Un càncer es va endur Judy Canova, a seixanta-nou anys, el 5 d’agost de 1983. És enterrada al Forest Lawn Memorial Park de Glendale (Califòrnia), a pocs quilòmetres dels dos estels del Passeig de la Fama, però ben lluny de la Florida de la infantesa i, encara més, de la Menorca dels avantpassats.

I una mica més: A començament de mes, a pocs centenars de metres de la Casa Blanca, a Washington, algú va inaugurar un Passeig de la Fama reivindicatiu i efímer amb els principals personatges implicats en la trama de pederàstia de Jeffrey Epstein. En concret, el Jeffrey Epstein Walk of Shame es va instal·lar a la plaça dedicada a David G. Farragut, primer almirall de la marina dels EUA i fill d’un ciutadellenc sense lligams, en aquest cas, amb l’expedició de menorquins a la Florida.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat