
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Avui el Tribunal Suprem d’Espanya jutja, sota l’acusació de rebel·lió i sedició, la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, l’Honorable Oriol Junqueras, Vice-president del Govern de Catalunya, els Honorables Consellers Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila i els presidents d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez.
Però en realitat avui el Tribunal Suprem d’Espanya ens jutja a tots. Les penes, ja escrites abans de començar la farsa jurídica que s’obri avui a Madrid, aniran sobre ells i contra ells, que tenen i tindran sempre tota la nostra solidaritat i el nostre suport, incondicionals. Però aquest judici, de veritat, el volen fer contra una societat sencera, contra una nació.
Perquè avui el Tribunal Suprem d’Espanya jutja la democràcia, el respecte a la voluntat popular i la capacitat de decisió dels ciutadans.
Avui el Tribunal Suprem d’Espanya jutja i vol condemnar milions de ciutadans que vàrem decidir que els límits imposats al final del franquisme per a fer la transició no havien de ser eterns. El Tribunal Suprem d’Espanya jutja i vol condemnar la capacitat de la ciutadania de pensar per ella mateixa i de decidir d’acord amb allò que creu que és millor per a la societat.
Aquest judici és un judici contra el Primer d’Octubre i tot allò que va significar el referèndum d’autodeterminació. El Tribunal Suprem d’Espanya jutja els votants que vam donar la victòria a Junts pel Sí i la CUP, no perquè escalfassen les cadires del parlament sinó per a canviar la nostra vida. Jutja els diputats que van lluitar per a fer possible el projecte polític de la majoria de Catalunya.
Però tots sabem també que el Tribunal Suprem d’Espanya jutja rabiós i ferit per les derrotes que el poble català va infligir aquells dies a l’estat espanyol, al règim podrit del 78. Jutja, encegat de ràbia, els qui varen fer córrer les urnes i les butlletes de vot sense que els seus serveis d’intel·ligència en poguessen veure passar ni una de sola. Jutja els milers d’herois que van posar els seus cossos per a defensar els col·legis electorals, els qui els van obrir, els qui van fer les funcions oficials de representació de la Generalitat, els qui van deixar la wi-fi per poder-hi connectar i els qui van col·laborar-hi portant menjar o beguda. Jutja el bellíssim moviment que va fer possible aquell referèndum d’autodeterminació, la fermesa pacífica del país contra el terrorisme d’estat.
I el Tribunal Suprem d’Espanya també jutja els partidaris de la unitat d’Espanya que van acudir a votar que no. I els qui el 3 d’octubre es van unir a la indignació generalitzada per l’actuació salvatge de les forces policíaques espanyoles. I els qui van fer vaga. Els qui vam tancar portes i finestres a l’odi i la violència cega. I els qui la van filmar i han aportat el seu testimoni valuós per a demostrar què havia passat. El Tribunal Suprem d’Espanya avui comença a jutjar els 1.066 ferits de la brutalitat de la policia, els 68 ferits que hi va haver de més de 65 anys, els 13 de més de 79, els 432 que varen rebre traumatismes múltiples, les 34 persones que van tenir un traumatisme crànio-encefàlic a causa de l’acció de la policia espanyola i de la infame Guàrdia Civil el Primer d’Octubre.
En la història dels pobles hi ha moments que marquen un abans i un després, que tracen ratlles que queden incorporades a la pell, marques impossibles d’esborrar. La farsa jurídica que comença avui a Madrid tindrà eixe efecte sobre generacions de catalans. I impulsarà encara més el desig i la voluntat de ser lliures, perquè demostra la impossibilitat d’un acord democràtic amb un estat que podria ser el dels catalans al sud de l’Albera i que, renunciant a la democràcia i al respecte a la pluralitat, ha renunciat a ser-ho.
L’estat espanyol ha tingut moltes oportunitats de frenar aquesta bogeria. No ho va voler fer l’octubre del 2017, menat i empès per l’odi visceral del monarca. Hauria pogut aturar la bogeria quan els exiliats van aconseguir que la justícia europea deixàs clar que les acusacions eren inexistents, sobretot quan els tribunals alemanys van deixar en llibertat el president de Catalunya, el Molt Honorable Carles Puigdemont, després de constatar que no es podien aplicar –ni a ell ni al seu govern– els càrrecs de rebel·lió i sedició demanats per Espanya. L’estat espanyol hauria pogut deturar aquesta bogeria quan Pedro Sánchez va apartar del poder Mariano Rajoy, amb el suport, gratuït, de les forces independentistes i de les esquerres.
Però no han volgut fer-ho. No han volgut aprofitar cap oportunitat perquè, en realitat, ells saben bé que no jutgen unes persones i prou, sinó que mitjançant aquestes persones jutgen tota una nació que ha decidit de canviar la història que havien escrit per ella i agafar el futur a les seues mans. No volen que el Primer d’Octubre fructifique i sobretot proven d’impedir que siga un model lluminós i alt per als bascs, els gallecs i els espanyols. L’exemple de dignitat que el règim tem. L’exemple de valentia, de coratge, de decència i de confiança en ell mateix del poble que els va derrotar el Primer d’Octubre, el 3 d’octubre, el 27 d’octubre i el 21 de desembre, que no van poder aturar a colps i que ara no podran aturar tampoc, ni amb aquesta farsa judicial que es pensen –ignorants com són– que serà la seua última barrera de defensa.
Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors
Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.
Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
30 comentaris dels subscriptors

David Escobedo
12.02.2019 | 13:31
L´editorial és épica i no es poden discutir els sentiments.
Però he de dir que el judici és, com a màxim, contra tots els catalans excepte jo.
Jo no sóc assegut al costat d´uns polítics als que no dec res. Tot i que no sóc partidari de la presó provisional, un cop arribat el judici, i fins la sentència, jo em posiciono davant seu, fent-los front i al costat dels jutges, que son la nostra última línea de defensa democràtica.
Aquests polítics…Molt probablement son bones persones, tothom ho diu, però per a mi és completament irrellevant la seva qualitat humana. Ells han provat d´arrabassar els meus drets, m´han perjudicat directament amb les seves decisions, ataquen i denigren a la meva nació desde les institucions que creuen seves i no de tots. No és aquest un tema de sentiments, és un tema polític i jurídic de la màxima trascendència.
Molts catalans no hem estat per ells res a tenir en compte.

Melitó Camprubí
12.02.2019 | 13:11
Avui comença la llarga marxa cap a Estrasburg. Com deia la meva padrina: Ningú regala res. Construir una nova república necessita de l’esforç, la honestedat i el sacrifici de moltes – i molt diverses -persones en tots els nivells socials. Cadascú en el seu paper i amb les seves possibilitats.
Com que som dins de l’escenari ens costa veure bé el conjunt de l’obra. Crec que, tot i les terribles dificultats, avancem.

Alexandre Pineda
12.02.2019 | 11:04
La raó de l’editorial és inqüestionable, és feixuc el camí per deslliurar-se i tanmateix vèncer l’Espanya real i reial, clan de gàngsters, amos del negoci privat dit Espanya, amb una demofòbia excepcional i els catalans ja d’origen fundacional, l’enemic que justifica el seu vacu existir sense cap valor ètic ni social., essent plegats objecte d’explotació profunda i perenne per satisfer la cobdícia d’avara cupiditat el gran objectiu de les seves mesquines estructures. ‘

Joan F Ruiz
12.02.2019 | 10:43
També cal, i molt, que a les conferències que fan els nostres exiliats ponents arreu Europa, arreu el món, a banda de denunciar les actuacions i manipulacions d’un estat naZionalista espanyol, introdueixin sempre un resum de la veritable història de Catalunya, per tal de recordar o fer saber que Catalunya te dret a la autodeterminació perquè no formava part d’espanya de forma natural, perquè va ser integrada per la força de les armes.
Un Borbó, avantpassat de l’actual rei Borbó, i amb el mateix nom, va ordenar envair Catalunya i anul·lar les seves lleis i constitucions.
Va ser una sagnant guerra i una repressió posterior que s’ha anat repetint amb els anys, la darrera pel feixista dictador Franco, els hereus ideològics del qual són els que articulen l’actual repressió “togada”.
Cal fer pedagogia en tot moment que Catalunya no és espanya, és un territori colonitzat que vol recuperar la independència.

Ricard Pintado
12.02.2019 | 10:27
Tens tota la raó, Juan Martín Alegría. Dit amb tanta autoritat i amb la llengua de Cervantes sona a manament: DESOBEDIÈNCIA CIVIL!
Salutacions

Rafael Benavent
12.02.2019 | 10:08
Vicent: Ès una joia llegir-te l’Editorial de cada dia. Més encara en vore un valencià com tu representant-nos a tants i tants silenciats, al cor del Principat. Confiem plenament en la victòra. Estic conforme en Jaume Bosch: “Aturada fronterera amb França”. Que Europa es veja obligada a implicar-se.

Agnès Buscart
12.02.2019 | 09:54
De la tristesa traurem la força per estar permanentment alçats sense deixar de ser poble, indignament maltractat, però amb la força invencible de la democràcia.
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Lluís Paloma
12.02.2019 | 09:50
Si ens movem i desobeïm, a Espanya li queda menys d’un any de vida. Recordem-ho tots i actuem.

Pep Agulló
12.02.2019 | 09:11
NOSALTRES ACUSEM AL RÈGIM NEOFRANQUISTA DEL 78
Veritats com punys. Editorial a l’alçada del moment històric que vivim. Catalunya es va alçar l’1-O i ja no ens aturaran. Un judici que és venjança, on Espanya agita l’estendard franquista a tot món. DONEC PERFICIAM
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Jaume Bosch
12.02.2019 | 09:10
Avui estic trist, molt, perquè penso el mateix que el Sr. Aregall.
Prou de comprar productes i serveis ejpañoles.
Aturada total del país, sobre tot a la frontera amb Ejpaña i França.
Ón són el pit i els collons, ón són els cops de falç?
Ejpaña seguirà igual in secula seculorum, i nosaltres?

Salvador Aregall
12.02.2019 | 08:59
Quants cops a la història els catalans hem dit –això marca un abans i un després-, ho hem dit massa vegades, des de fa cents d’anys, des de la vaga de la Canadenca, des de la setmana tràgica, des del juliol de 1936, des de la caputxinada, des de l’assassinat de Puig Antich, des de l’onze de setembre de 1976 a Sant Boi, a cada cada 11 de setembre des de fa 9 anys … etc. La veritat és que mirat amb termes històrics, amb el focus ben amunt no sembla que el després sigui molt diferent del abans. No tenim una visió real de com és l’estat. Des de l’espai es veu Catalunya petita, molt petita, envoltada d’estats molt poderosos, interessats en seguir cobrant el deute espanyol (el que hi ha i el que hi haurà) i que la màquina segueixi funcionant com sempre. Em sap mol greu dir-ho amb tanta claredat: el després de l’ara seguirà essent com l’abans. A no ser que sapiguem descobrir el punt feble, el taló d’Aquil·les, d’aquest monstre, a no ser que tinguem la lucidesa d’associar aquesta revolució amb un canvi de paradigma que involucri als més humils i desfavorits perquè vegin i entenguin que el nou país oferirà una qualitat de vida superior als seu fills, a no ser que tots junts (treballadors –sindicats- estudiants, jubilats, empresaris…) tinguem el coratge d’aturar-nos, d’aturar el país i desobeir. Això serà més difícil que l’1 d’octubre, més difícil que amagar urnes, més difícil que rebre els cops de la policia. L’independentisme ha fet molta poesia de qualitat. Ara cal treure’s la manta i aixecar-se del sofà sense saber quan ni sí hi tornarem.

Anna Garcés
12.02.2019 | 08:42
Juan Martín Alegria, l’has clavat, noi!
És l’única sortida. Ja li poden anar donant voltes…

Albert Miret
12.02.2019 | 08:36
No em puc creure que la simulació, la mentida i la tergiversació de les lleis pugui enganyar a un món que avui té al seu abast tota la informació possible. Sóc conscient que a mi també m’estaran jutjant i segurament em condemnaran per negar-me a ser com ells, però estic segur que acabaran prevalent les nostres raons, perquè són profundament humanes, mentre ells sense poder enganyar mai més a ningú, desprestigiats profundament, romandran pels segles dels segles captius d’una màquina del temps avariada que no els deixa sortir del segle XVI perquè en la seva corrupció i l’absoluta incapacitat d’evolució i d’enteniment, no la poden fer funcionar. Aquest judici fatu suposarà el final d’un estat imaginari que mai va arribar a ser.

Enric Vilar
12.02.2019 | 08:24
Independència de sofà no es possible.
O s’actua Pacíficament, Democràticament i molt Fermament, o aquest atac a la Nació Catalana ens deixarà despullats de “voler ser”.
No volem feixisme, borbónisme, ni espanyolisme imposats.
Som una Nació i Nosaltres Decidim.
Actuem i fem nostre el nostre País.
Visca Catalunya Lliure i Sobirana.
Visca la República Catalana.
Del Judici a la República.

Josep Salart
12.02.2019 | 07:39
Si, avui em jutgen a mi, però no saben lo que estan fent. Es pensen una cosa i en serà una altre.

Consol A
12.02.2019 | 06:10
Estic d’acord amb tot. Gràcies per posar paraules a un sentiment i una voluntat col·lectiva.

Oriol Roig
12.02.2019 | 01:30
No ens jutgen a tots. N’hi falta algun: per exemple el cap, l’últim responsable, el MHP Carles Puigdemont. I si el “capo” del suposat contuberni és intocable d’acord amb la Justícia (amb majúscula) alemanya, què collons farà Ñ? Cal aprofitar per preguntar als catalans que no són independentistes si aquesta és l’España on volen viure. Perquè allò que milers de físics intel.ligents no han aconseguit, viatjar en el temps, ho està provant com a fet la justícia (aquesta amb minúscula) espanyola. Si més no, viatjar al passat.

Josep Pasqual Gil
12.02.2019 | 00:25
Així és, Vicent. I com a valencià subscric el que diu Ignasi Mora a 00:06. Ara, cal denunciar els abusos i deixar-los en evidència.

Juan Martin ALEGRIA
12.02.2019 | 00:20
Estimado Sr. Partal (y lo digo sinceramente, lo de Estimado, porque aprecio su trabajo), la épica es un ejercicio literario post-mortem.
Aquí ya no se trata de contar las desgracias sufridas por el pueblo catalán independentista ni tampoco de contar lo terriblemente malos que son los factótum del Reino de España.
En otras palabras, y es tan solo un desideratum: menos proclamas vacuas y más llamar al pan pan y al vino vino.
Se lo pido porque usted es director de un periódico con cierta influencia.
Tenga usted bemoles y proclame que el camino es la desobediencia civil contundente y pacífica, pero desobediencia.
Todo lo demás, en mi opinión, es pura pomada.

Gerber van
12.02.2019 | 00:11
Molt bona foto del moment on som, Vicent. Espero que el poble, junts amb les forces polítics, trobem una manera de sortir d’aquest pou. Tinc tota la confiança que ho trobem. Cal apuntar-se pel Consell de la República. Tard o d’hora la comunitat internacional accepetarà el molt honorable president Carles Puigdemont com a president de la Repùblica Catalana.

JORDI PIGRAU
12.02.2019 | 00:10
Molt bé l’editorial. Però el que no tenim clar encara es que ens hem de salvar a nosaltres
mateixos, no vindrán a ajudar.nos.No hi han vingut MAI

Ignasi Mora
12.02.2019 | 00:06
Entre les felonies de la dreta (doblement dreta, en les qüestions socials i en l’estructura de l’Estat), per a un valencià com jo hi ha l’intent de destruir una llengua i una cultura, les catalanes, amb tota mena de falsificacions i mentides, intencionadament, cínicament. Si m’he passat la vida escrivint en la llengua pròpia dels valencians i ara mateix aquesta llengua necessita una UVI de llarga durada; si el treball de tota la meua vida ha sigut destruïda o es troba en una situació de desfeta al País Valencià, no sols sóc partidari de la lluita dels catalans per ser lliures, sinó que serà difícil que recupere una certa estima per la llengua i la cultura dels que pertanyen al treball genocida de la destrucció de l’altre, com a forma de racisme mental. Continuaré treballant amb els catalans amb qui sí que compartisc un sentit col·lectiu, sentit que ens ajuda a travessar la vida de la millor manera possible.

Matilde Font
12.02.2019 | 00:00
Per un costat tinc molta pena i angoixa per tot el què els toca passar amb este judici després de mesos d’empresonament als presos polítics, exiliats, represaliats i demòcrates en general.
Per un altre costat tinc el convenciment i la força a continuar endavant per aconseguir un nou país diferent al Ñ, més democràtic, més autocrític i menys violent. Ho tenim a les nostres mans.
Gràcies Vicent per totes les teues reflexions.

Ramon Perera
11.02.2019 | 23:53
Gràcies, Vicent. Un editorial al nivell de la tasca que tots tenim per davant.

jaume vall
11.02.2019 | 23:32
Esplèndid recordatori d’on som, per què hi som, què hem fet, i el que ens queda per endavant.
No és debades l’esforç, tot i que el fruit no despunti aviat, si hi ha sol i aigua, brotarà al seu moment. Però hi cal posar sol i aigua. Energia i nutrients. Coratge i intel·ligència. De moment, força els qui avui més ho necessiten. (Quina llàstima que tots no haguessin marxat a l’estranger !)

Daniel Mir
11.02.2019 | 23:24
Estarà tant “preparao” com vulgueu, però si és curt de gambals no deixarà de ser un “preparao” curt de gambals. I d’on no n’hi ha no en raja…

Pepi Borrego
11.02.2019 | 22:57
Ens volen agenollats, fins a quin punt són conscients que hem perdut la por? La veritat és que no ho sé ni m’interessa. Brillant editorial, m’ha emocionat.

Josep Usó
11.02.2019 | 22:30
Amb tot el que ja diu l’editorial, només afegir que tenim la obligació de posar en evidència davant del món la seua injustícia absoluta. I mantenir la fermesa.

Jaume Rigau
11.02.2019 | 22:21
Compte! El Judici no és la seva darrera barrera de defensa. Som nosaltres mateixos: desunió, partidisme, rancunies, poder, por, … Altrament no seriem on som. Si el poble —-especialment els polítics—- compartisin projecte de futur com cal, ni el judici ni l’estat profund podrien fer-hi res: Cada poble escriu la seva pròpia historia.

Esteve Freixa Baqué
11.02.2019 | 22:03
Magnífic editorial, Vicent. Épic i líric a la vegada. De molt nivell. Hi dius veritats indiscutibles. Felicitats !
S'ha afegit la noticia a Favorits