Contra el criteri d’Estrasburg: a judici per haver cremat una bandera espanyola

  • Un activista anirà a judici demà per haver cremat una bandera espanyola i una bandera de la Unió Europea el 12 d'octubre de l'any passat

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
09.10.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un activista independentista anirà a judici demà per haver cremat una bandera espanyola i una bandera de la Unió Europea. És en Jordi, que el 12 d’octubre de l’any passat va participar en una concentració contra el dia de la Hispanitat sota el lema “12-O, res a celebrar”. En aquest context i davant uns quants periodistes gràfics, va cremar totes dues banderes.

El fiscal Antonio Vicén Banzo, de la fiscalia de Barcelona, ha considerat que els fets constitueixen un presumpte delicte d’ultratge als símbols d’Espanya. En l’escrit d’acusació, al qual ha tingut accés VilaWeb, diu que aquest fet tenia l’objectiu de “menysprear el símbol de l’estat i la Comunitat Europea” i és per això que demana deu mesos d’una pena multa de deu euros diaris.

La seva advocada, Norma Pedemonte, d’Alerta Solidària, defensa que amb aquesta causa es qüestiona la reivindicació política i l’expressió d’una ideologia. “No hi ha cap mena de violència. Era un 12-O, i hi ha gent que defensa que aquesta data celebra un genocidi i gent que diu que és el dia de la Hispanitat. Tots dos actes de protesta s’han de permetre”, explica.

Obvien la jurisprudència d’Estrasburg

El fet que en Jordi hagi arribat a judici indica que en cap moment no s’ha tingut en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, que el 2018 va condemnar l’estat espanyol per haver castigat amb una multa de 2.700 euros dos joves que van cremar fotografies dels reis espanyols Juan Carlos i Sofía a Girona el setembre del 2007. Van ser condemnats per “injúries greus contra la corona”. El tribunal va considerar que l’acció era emparada per la llibertat d’expressió i de pensament, i que l’ús del foc expressava una crítica política. “Va tenir un cert grau de provocació permissible per a transmetre un missatge crític en el context de la llibertat d’expressió”, deia la sentència del tribunal d’Estrasburg.

Aquesta sentència es podria fer servir per argumentar que la crema de símbols que tenen a veure amb les institucions espanyoles no és delicte, sinó que és emparada per la llibertat d’expressió, però no ha estat així. “La jurisprudència europea en aquest cas no ha tingut pes perquè el fiscal no l’ha invocada, i no ens queda més alternativa que invocar-la al judici”, afegeix Pedemonte.

Precedents semblants

Aquest, de fet, no és l’únic cas després de la sentència del 2018 en què algú ha estat jutjat o condemnat per haver “injuriat” la bandera espanyola o uns altres símbols. De fet, el desembre del 2020 el Tribunal Constitucional espanyol va resoldre que els “ultratges a la bandera d’Espanya” no eren emparats per la llibertat d’expressió. Ho va resoldre en resposta d’un recurs que adduïa vulneracions de la llibertat d’expressió i de la llibertat ideològica en un procés en què es va condemnar un ciutadà perquè havia dit “aquí teniu el silenci de bandera” i “cal cremar la puta bandera”.

El maig de 2021, Xarly, veí de Palafrugell, va ser citat a declarar per les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasel, concretament per haver cremat una bandera espanyola.

L’abril proppassat, el Tribunal Suprem espanyol va condemnar tres persones a multes entre 1.920 euros i 2.160 per un delicte d’ultratge per haver estripat la bandera espanyola d’una carpa de Societat Civil Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El tribunal va considerar que “la intolerància violenta no és el mateix que el dret de la crítica” i que no es podien emparar en la sentència del TEDH sobretot perquè els fets van passar dins un recinte universitari, en què hi havia presència d’unes quantes associacions i partits polítics. “El que fan els acusats és cometre un acte contra la llibertat d’expressió, contra la llibertat ideològica, i qui així es comporta no pot al·legar el que nega, precisament la llibertat dels altres per poder onejar la bandera que és símbol d’Espanya, i, en conseqüència, símbol representatiu de tots els espanyols”, deia la sentència.

En canvi, al gener el jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona va tancar la investigació contra dues independentistes per haver cremat una bandera espanyola durant una manifestació que commemorava el tercer aniversari de l’1-O. El jutge va estimar els arguments de la defensa i va considerar que els fets no tenien recorregut penal i s’emmarcaven en el dret de llibertat d’expressió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes