Un testimoni defensa Pujol Ferrusola i un altre denuncia pressions

Un testimoni ha declarat que va rebre pressions per a fer constar una empresa de Jordi Pujol Ferrusola com a intermediària en una operació immobiliària a Madrid, cosa que va permetre al fill gran del president de cobrar una comissió de 600.000 euros. Lorenzo Carlos Méndez era soci de l’empresa Adhoc Estrategias S.L., que el 2001 va vendre unes finques a l’empresa ISOLUX Corsán –un gran grup dedicat a la construcció i el manteniment d’infrastructures. Segons que ha relatat, quan van anar a la seu d’aquesta empresa a recollir els talons del pagament els van exigir de signar un contracte de prestació de serveis d’intermediació amb IMISA, sota l’amenaça que, si no ho feien, no hi havia operació.

No tot han estat males notícies per a la defensa. L’empresari Julio Bonis, fundador de Coalició Canària, ha defensat avui davant el jutge que el projecte Azul de Cortés, un dels negocis pels quals la fiscalia ha posat el primogènit al centre de la diana, va ser legal. Les societats de Pujol Ferrusola i la seva ex-dona, Mercè Gironès, van ingressar entre el 2006 i el 2008 un total de 13,4 milions d’euros per les operacions relacionades amb el projecte.

El projecte Azul de Cortés consistia en la urbanització d’uns terrenys a l’estat mexicà de Baixa Califòrnia Sud per a fer-hi un complex turístic de luxe. En aquella operació, que l’acusació considera que va ser una martingala per a especular, Bonis i Pujol es van associar amb dos accionistes d’ISOLUX. Eren Luis Delso, ex-president del grup i que també és acusat en aquest mateix judici, i José Gomis Cañete, que n’era el vice-president. Segons la interlocutòria, tenien l’objectiu de fer servir Azul de Cortés per a desviar diners del grup ISOLUX i engreixar unes altres societats, entre les quals IMISA, a nom de Pujol Ferrusola. Fa quinze dies, Gomis Cañete també va defensar amb contundència la participació que hi tingué el fill del president. Un enginyer de camins que va coordinar la part inicial del projecte també va donar suport, més indirectament, a les tesis de la defensa.

Bonis ha assegurat avui que el paper dels seus socis i ell a Mèxic no es van limitar a la compra i venda d’un terreny, sinó que van aportar valor a la zona. L’enginyer de camins Francisco Javier Puerta, que fou fitxat expressament per dirigir la part inicial del projecte, també va afirmar que Azul de Cortés havia estat “una operació totalment real”. Ha dit que s’havia passat dos mesos revisant les llicències i tots els documents jurídics, i que es van fer obres d’urbanització, com ara el camí d’accés i uns quants pous.

Hi ha molts indicis sospitosos en el relat de Pujol Ferrusola i moltes llacunes contractuals en la trajectòria dels seus negocis. En el mateix cas d’Azul de Cortés, el jutge instructor ja sostenia que en l’operació hi havia contradiccions: els inversors inicials es reconeixen com a socis capitalistes i prou, però en canvi les societats que van intervenir en el projecte sembla que van cobrar factures per serveis d’intermediació i d’assessorament que no s’han contrastat amb res concret. La tesi de la fiscalia és que ISOLUX va rebre contractes fraudulents de la Generalitat de Catalunya i que, mitjançant Azul de Cortés i altres operacions, Pujol Ferrusola en va cobrar una comissió. Tanmateix, fins ara el fiscal Fernando Bermejo no acaba de reeixir en el tancament del cercle, perquè no ha estat capaç de provar cap adjudicació il·lícita.